Arxiu d'etiquetes: salut

Sabies que…

SECCIÓ: CURIOSITATS

No s’acaben les curiositats!

  • Sabies que un esternut viatja a la boca a 65 km per hora ?

I ara que parlem d’esternuts, algú saps perquè diem Jesús o salut després d’esternudar?

Saps més coses sobre els esternuts? Doncs comparteix-les amb nosaltres!!!

Equip de redacció: Yassir Bakkali

La veritat de les pessigolles

SECCIÓ: SALUT I CIÈNCIA

Encara que les pessigolles ens produeixin una cascada de riures i fins a un plaer que ens recorre tot el cos, la ciència s’ha encarregat de demostrar que aquesta resposta cerebral és producte de l’activació d’un mecanisme de defensa diferent al tipus de reaccions que esperaríem en altres situacions de diversió.

Van ser els científics de la Universitat de Tubinga els que van estudiar les reaccions cerebrals mentre un grup de col·laboradors van rebre l’estímul, tant d’escoltar coses gracioses com de rebre pessigolles.

pessigolles 1.PNG
Mitjançant escàners de ressonància magnètica, els investigadors van verificar l’activitat cerebral mentre les 30 persones que van col·laborar en l’experiment escoltaven acudits i rebien pessigolles als peus. Efectivament, tots dos estímuls van activar una part del cervell anomenada cissura de Rolando, encarregada de controlar els moviments facials, les reaccions vocals i emocionals.

Però evidentment, això era bastant previsible pels científics; el que no ho era és que també van constatar que, a diferència del que ocorria al cervell només amb les històries gracioses, les pessigolles van produir l’estimulació de la zona cerebral que regula la lluita i la fugida.

pessigolles 2

Això va portar al fet que els científics deduïssin que si les pessigolles no causessin tant riure, la persona que les rep podria reaccionar agressivament, ja que estimula una actitud defensiva. La part del cervell que s’activa amb el pessigolleig és la que s’anticipa al dolor, per tant, la reacció automàtica pot ser fins i tot violenta per evitar que prossegueixi.

Així s’explica la raó per la qual no podem fer-nos pessigolles a nosaltres mateixos; el nostre cervell ens anticipa que no hi ha necessitat de produir una resposta d’acció, de lluita, de por o de fugida.

Equip de redacció: Alison Rodríguez

Un tomb per Txernòbil

SECCIÓ: SALUT I CIÈNCIA

El 26 d’abril de l’any 1986, a la planta nuclear de Txernòbil, va explotar el reactor quatre. Aquesta central produïa bona part de l’energia que es consumia a Ucraïna. Mentre es desallotjava la zona, voluntaris i bombers de les ciutats veïnes, com Prípiat,  van anar a la central amb la seva protecció habitual, per apagar l’incendi. Cap d’ells era conscient que la radiació acabaria amb les seves vides i bolcats en la seva tasca van preservar tant bé com van poder la salut de la zona, que, malgrat tot, encara avui en pateix els greus efectes. El territori va ser evacuat després de 36 hores, massa tard per moltes persones que van quedar afectades i van morir immediatament o poc temps més tard.

Captura.PNG

Després d’apagar l’incendi  la població que habitava en un radi de 30 km d’on va succeir l’explosió va ser traslladada a altres llocs del mateix país, d’altres no disposaven dels recursos necessaris per poder marxar lluny i alguns, fins i tot, van decidir quedar-se per voluntat pròpia.  Per aturar la contaminació radioactiva,  van construir un sarcòfag de ciment,  amb la intenció de cobrir tota la zona que envoltava el reactor quatre. Més tard, davant l’augment de la radiació, van construir-ne tres més.

Captura2.PNG

Fins el dia d’avui encara és pot categoritzar com l’accident amb l’impacte ambiental més greu que ha succeït en tota la història,  registrat amb el grau 7 de l’escala INES (Escala que mesura la gravetat dels accidents nuclears), sent el més greu de la història.

640px-INES_ca.svg.png

Sabem que la radiació es va escampar molt més del que s’imaginaven i encara ara Bielorússia, Ucraïna i uns part de Rússia en pateixen els efectes. Ucraïna, des d’aleshores, s’ha gastat uns 60 bilions de dòlars per tornar a ubicar les famílies, construir més sarcòfags i reparar els danys de la salut dels habitants.

Actualment Prípiat és una ciutat fantasma. No hi pot viure ningú ja que els nivells de radiació continuen sent, trenta-dos anys més tard, tan elevats que deixen seqüeles permanents als humans. Molts investigadors confirmen que hi podrien habitar  espècies mutants.

Captura3.PNG

Dit això, en cas que vulgueu visitar la ciutat, només podreu estar-hi unes poques hores ja que t’exposes a greus problemes de salut. Tot i això, hi ha molta gent interessada en visitar-la i hi arriben autocars diàriament. Us passem l’enllaç d’una de les excursions que podeu fer si hi voleu anar. Algú s’hi anima?

https://www.chernobylwel.com/ES/733/viaje-a-chernobil-2-dias/

Redactors: Marc Chacón i Martí Rabella