Patricia Heras era una noia que  es va suïcidar perquè la van detenir injustament. Els fets ocorregueren  fa uns anys quan uns policies  van haver d’ intervenir en una festa en una casa okupa. Arran dels fets van detenir diverses persones. A més a més, a la Patricia la van detenir  mentre era a l’hospital ja que havia tingut un accident amb la bicicleta a un carrer pròxim de la casa.

-injust

-importància del blog perquè explica el dia dia a la presó

-sembla que no està clar que va passar i que potser la Patricia i els altres detinguts foren innocents

Els van portar a tots a un judici, a la Patricia també encara que ella no va fer res dolent, va ser una equivocació. La van tancar a la presó i allà cada dia escrivia un diari de tot el que passava per allà. Al final es va suïcidar perquè no aguantava més estar allà sense cap motiu, ja que ella no tenia culpa de res. Realment se li donava bé escriure els mals moments amb una mica de gràcia, semblava que s’ho prengués amb ànims. Per això van fer un blog penjant cada carta que escrivia la Patricia. Els polítics van considerar no transmetre aquesta noticia al públic ja que era un cas de corrupció policial i no els convenia que es divulgués, però finalment, el canal ‘’33’’ va fer un documental sobre aquest cas. Aquí us deixem el link d’ una de les cartes de la Patricia.

Marina Prieto i Carla Gámiz, IKB+

http://poetadifunta.blogspot.com.es/2011/02/cartas-desde-wad-ras-3.html

L’Alicia Pulido al departament de llengües

La meva professora preferida és l’Alícia Pulido, de llengua castellana. La seva forma d’explicar i de portar la classe té aspectes que la fan semblar autoritària. Però, tant dins com fora de classe, es preocupa pels seus alumnes i això fa que sigui estimada per la majoria dels alumnes.
Dins de l’horari laboral fa la seva feina, ensenyar, amb l’ajuda de documents que crea fora de l’horari laboral, a casa seva: això vol dir que s’implica a fons en el seu treball.
Encara que les seves classes siguin avorrides per a alguns, ja que parla tota l’estona, el que explica és molt útil i profitós perquè ho entenguem; això ho fa bé perquè si algú perd el fil de l’explicació es pugui tornar a incorporar ràpidament. Si et passa el que em passa a mi moltes vegades, que et desconcentres, pots tornar a agafar el fil de la seva explicació. Això demostra que la seva manera d’ensenyar és molt bona.
La feina que fa fora de l’horari laboral, que són exercicis per anar practicant o bé resums del que està explicant a classe, és molt útil per estudiar per a l’examen.
Per acabar, voldria dir que el compromís que té per explicar, i perquè la classe funcioni bé, el tenen pocs professors.

Albert García Ruiz, alumne de 2n de batxillerat, curs 2013-2014

Portada del llibre La pluja als llavis d’Eulàlia Canal

La Jana, després d’arribar d’uns dies a França, va entrar a l’escriptori del pare: aquella porta, aquella que costava tant a obrir per por a recordar. Va mirar i va examinar cada full, cada paper, i de cop i volta va notar al terra alguna cosa que hi sobresortia. Va aixecar la catifa i allà hi va trobar un fals terra; el va aixecar i va trobar-hi passaports falsos, documents, tot. Continua llegint →

Aíxí van quedar les aules el dia de la vaga

Un cop mes els meus pares no han fet el més mínim esforç per comprendre’m. Els pares sempre ens diuen que hem de fer el que creiem i a l’hora de la veritat ens tanquen les portes.
-Per què és la vaga? -diu la mare.
-A mi no m’importa de que sigui la vaga, el que vull és dormir!
– Llavors, no tens dret a fer la vaga, no et firmaré el paper, no en saps ni el motiu! A més els professors a la reunió de la setmana passada ens van dir que faríeu classe normal encara que hi hagués un nen a la classe. Així que hi aniràs – diu la mare.

En aquell moment et penedeixes d’haver donat el paper d’informació per a la reunió de pares. Hauria desitjat que aquell paper m’hagués caigut anant cap a casa després de l’institut. Però ara ja no hi ha res a fer, ho tindré en compte per la següent vegada. Continua llegint →