Arxiu de la categoria: Textos

A 3r estudiem les cròniques

Durant el segon trimestre, els alumnes de 3r d’ESO han estat estudiant a català les cròniques. Per a posar en pràctica i avaluar tot el que han après, han escrit diverses d’aquestes en relació al Carnestoltes a Castellbisbal. Dins d’aquestes cròniques han adjuntat diverses informacions, com per exemple: l’origen del Carnestoltes, l’espectacle de La Jugada, les activitats realitzades al poble, etc.

Aquí us adjuntem una crònica escrita per dos alumnes de 3r: Álvaro Navarro i Laura Cornide.

LA GRESCA I LA FESTA PROTAGONITZEN EL CARNESTOLTES A CASTELLBISBAL

L’origen del carnestoltes sembla probable que estigui a les festes paganes. Tot i que l’Església no ho admet com a celebració religiosa, està associat amb els països de tradició catòlica. El carnestoltes actualment és una festa popular molt diferent a la dels seus orígens. Els nens es disfressen, i tot és gresca i alegria.

A Castellbisbal, la celebració del carnestoltes va començar divendres a l’institut amb “La Jugada”, un concurs que pretén entretenir i divertir l’alumnat. La Jugada està organitzada per un grup d’alumnes. En aquest concurs s’hi fan diverses proves i esquetxos en les quals participen alumnes i professors. La prova que més rellevància va tenir va ser la que consistia en petar el màxim de globus en un minut i mig. Finalment el segon grup de professors va ser qui va guanyar el concurs, davant el desconcert dels alumnes. En general el concurs va agradar als alumnes, però comentaven que se’ls havia fet una mica llarg.

Foto Comparses carnestoltes 2017

Les comparses desfilant pels carrers cèntrics del poble

El carnestoltes va seguir amb els actes de dissabte a la nit. A les set de la tarda ja es respirava un ambient festiu a l’ avinguda Molins de Rei, on es van concentrar les  20 comparses. La rua va començar amb el pregó del rei carnestoltes, qui va encapçalar la rua popular. Després d’un recorregut pels carreres cèntrics del poble la rua va acabar a la Bassa, amb les actuacions  de les comparses. Però això va ser només la punta de l’iceberg ja que la festa i la gresca van continuar fins ben entrada la matinada. El Casal va obrir les seves portes fins a les quatre de la matinada per als més joves. Una petita orquestra i un DJ van ambientar la nit. Moltes persones van mostrar el seu desconcert perquè l’edat mínima per entrar sense acompanyament era de 18 anys.

Els actes de carnestoltes a Castellbisbal van finalitzar diumenge al matí, amb la rua infantil. Els més petits es van disfressar i van recórrer els carrers del pobles acompanyats d’una xaranga. Els actes van finalitzar a la Plaça de l’Església amb l’actuació d’un pallasso.

El carnestoltes a Castellbisbal va estar ben animat, amb la quantitat d’actes que s’hi van dur a terme entre divendres i diumenge. Les opinions dels assistents van ser favorables en tots els sentits, encara que hi va haver alguna crítica. Els castellbisbalencs ja estan esperant  l’any vinent per tornar a celebrar-ho.

Cat.cat, 13 de març de 2017

Álvaro Navarro i Laura Cornide

La meva mascota: Claudia Moyano

Mascota_Claudia_Moyano

La meva descripció tracta sobre la meva conilla, que es diu Kika i té un any; el compleix el dia 18 de febrer i la seva raça es diu SILVER FOX.

El color del seu pèl és negre i al mig del cap té una taqueta de color blanc; també  hi té les puntes de les potetes i alguns pèls pel cos, i els seus ulls són de color marró; mesura uns 25 cm més o menys i les orelles mesuren uns 10 cm. Té una cua molt curta i unes orelles molt llargues, unes ungles, unes dents , un petit morro, molt pèl, bigotis i quatre potes, les de davant i les del darrere.

La meva conilla menja herbes, plantes, pastanagues, pinso, enciam… ho rossega tot!!! És molt juganera, li agrada molt córrer i saltar pel pati, encara que de vegades és molt entremaliada perquè és mol nerviosa, i molts cops m’ha fet esgarrapades i mossegades. Però és molt bona quan no m’ho fa. ESTIMO MOLT LA MEVA CONILLA, ÉS LA MILLOR!!!

Claudia_Moyano  Claudia Moyano Ortega, 1r ESO A

Els límits de l’expressió: En general… d’Enric Loren

En general, tot el que ens envolta fa que ens veiem influïts per l’entorn, compartim gran part de la identitat i els coneixements amb tothom qui ens rodeja; però només en general: Si ens parem a analitzar detingudament una personalitat, veiem que compta amb un seguit d’elements que la fan única i que, si els obviéssim, farien que tots fóssim iguals. D’aquesta manera la generalització de conceptes ens fa evitar detalls que ens identifiquen, i és per això que en moltes ocasions la generalització no és adequada.

Per exemple, no es pot dir que abocarem la nació al desastre per deixar escollir sobre el futur del país a gent major de 16 anys; només perquè es diu que, en general, el col·lectiu del jovent entre 16 i 18 anys no tenen prou cultura ni consciència sobre la situació que s’està donant per votar. No podem dir això ja que hi haurà algú que sí que pren consciència de la situació vigent i de la responsabilitat que suposa exercir el dret a vot, i suposaria un insult posar-lo a l’alçada d’altres incompetents infestats per l’opinió pública i generalitzada.

Continua llegint

Blog de Patricia Heras

Patricia Heras era una noia que  es va suïcidar perquè la van detenir injustament. Els fets ocorregueren  fa uns anys quan uns policies  van haver d’ intervenir en una festa en una casa okupa. Arran dels fets van detenir diverses persones. A més a més, a la Patricia la van detenir  mentre era a l’hospital ja que havia tingut un accident amb la bicicleta a un carrer pròxim de la casa.

-injust

-importància del blog perquè explica el dia dia a la presó

-sembla que no està clar que va passar i que potser la Patricia i els altres detinguts foren innocents

Els van portar a tots a un judici, a la Patricia també encara que ella no va fer res dolent, va ser una equivocació. La van tancar a la presó i allà cada dia escrivia un diari de tot el que passava per allà. Al final es va suïcidar perquè no aguantava més estar allà sense cap motiu, ja que ella no tenia culpa de res. Realment se li donava bé escriure els mals moments amb una mica de gràcia, semblava que s’ho prengués amb ànims. Per això van fer un blog penjant cada carta que escrivia la Patricia. Els polítics van considerar no transmetre aquesta noticia al públic ja que era un cas de corrupció policial i no els convenia que es divulgués, però finalment, el canal ‘’33’’ va fer un documental sobre aquest cas. Aquí us deixem el link d’ una de les cartes de la Patricia.

Marina Prieto i Carla Gámiz, IKB+

http://poetadifunta.blogspot.com.es/2011/02/cartas-desde-wad-ras-3.html

Què pensen els alumnes de… Alicia Pulido

L'Alicia Pulido al departament

L’Alicia Pulido al departament de llengües

La meva professora preferida és l’Alícia Pulido, de llengua castellana. La seva forma d’explicar i de portar la classe té aspectes que la fan semblar autoritària. Però, tant dins com fora de classe, es preocupa pels seus alumnes i això fa que sigui estimada per la majoria dels alumnes.
Dins de l’horari laboral fa la seva feina, ensenyar, amb l’ajuda de documents que crea fora de l’horari laboral, a casa seva: això vol dir que s’implica a fons en el seu treball.
Encara que les seves classes siguin avorrides per a alguns, ja que parla tota l’estona, el que explica és molt útil i profitós perquè ho entenguem; això ho fa bé perquè si algú perd el fil de l’explicació es pugui tornar a incorporar ràpidament. Si et passa el que em passa a mi moltes vegades, que et desconcentres, pots tornar a agafar el fil de la seva explicació. Això demostra que la seva manera d’ensenyar és molt bona.
La feina que fa fora de l’horari laboral, que són exercicis per anar practicant o bé resums del que està explicant a classe, és molt útil per estudiar per a l’examen.
Per acabar, voldria dir que el compromís que té per explicar, i perquè la classe funcioni bé, el tenen pocs professors.

Albert García Ruiz, alumne de 2n de batxillerat, curs 2013-2014

Final alternatiu de “La pluja als llavis” d’Eulàlia Canal

Portada del llibre La pluja als llavis d'Eulàlia Canals

Portada del llibre La pluja als llavis d’Eulàlia Canal

La Jana, després d’arribar d’uns dies a França, va entrar a l’escriptori del pare: aquella porta, aquella que costava tant a obrir per por a recordar. Va mirar i va examinar cada full, cada paper, i de cop i volta va notar al terra alguna cosa que hi sobresortia. Va aixecar la catifa i allà hi va trobar un fals terra; el va aixecar i va trobar-hi passaports falsos, documents, tot. Continua llegint

Un dia sense fer vaga… perquè no em van deixar

Aíxí van quedar les alues el dia de la vaga

Aíxí van quedar les aules el dia de la vaga

Un cop mes els meus pares no han fet el més mínim esforç per comprendre’m. Els pares sempre ens diuen que hem de fer el que creiem i a l’hora de la veritat ens tanquen les portes.
-Per què és la vaga? -diu la mare.
-A mi no m’importa de que sigui la vaga, el que vull és dormir!
– Llavors, no tens dret a fer la vaga, no et firmaré el paper, no en saps ni el motiu! A més els professors a la reunió de la setmana passada ens van dir que faríeu classe normal encara que hi hagués un nen a la classe. Així que hi aniràs – diu la mare.

En aquell moment et penedeixes d’haver donat el paper d’informació per a la reunió de pares. Hauria desitjat que aquell paper m’hagués caigut anant cap a casa després de l’institut. Però ara ja no hi ha res a fer, ho tindré en compte per la següent vegada. Continua llegint