Arxiu de la categoria: anècdotes

KKK

SECCIÓ: CULTURA I HISTÒRIA

Ku Kux Klan, KKK

kkkescut

No és spam de Vodafone, ho prometem!

Sense relació amb el crim organitzat, però sí amb altres tipus d’activitats criminals, i com a societat secreta en els seus principis, la nostra redactora informadíssima cita que avui actua a la vista de tots i les seves accions es limiten a aprofitar-se del dret a la llibertat d’expressió que garanteix la Constitució d’Estats Units per seguir propagant el seu missatge d’odi.

El Klan ha tingut tres encarnacions: l’original va ser fundat en 1866 per sis soldats confederats en un club social de Tennessee, i a l’any següent va celebrar la seva primera gran reunió, en la qual es van establir com…

l’Imperi invisible del Sud.

El seu primer líder va ser el general confederat Nathan Bedford Forrest, que va prendre el títol de Gran Mag, per sota del com estaven les subcategories de Gran Drac, Gran Tità i Gran Cíclope.

kukuxklan

Va ser l’època dels atacs contra escoles i esglésies ateses per negres, i contra els primers càrrecs públics d’aquesta raça triats en les convencions constitucionals de 1867 a 1868: el 10% d’ells va patir atemptats, i almenys set van ser assassinats. Ja llavors van adoptar la seva vestimenta de túniques amb caputxes blanques, i la nit com a camp d’acció. La seva impunitat quedava reforçada per la falta de testimonis, ningú parlava, bé per por o per complicitat tàcita

El 1905 es va publicar a Estats Units la novel·la The Klansman, de Thomas Dixon, que glorificava les activitats del KKK. La Gran Depressió va acabar amb les seves activitats, fins que van tornar a aparèixer a la dècada dels 60, sobretot als Estats del Sud, com a conseqüència de les noves lleis contra la segregació racial.

Avui, encara que lluny dels seus “temps de glòria”, el Klan segueix actiu, amb un nombre de membres que oscil·la entre 4.000 i 10.000, segons les fonts consultades, i faccions molt dividides.

Equip de redacció: Alison Rodríguez

Anem tancant seccions

SECCIÓ: SABIES QUE...

Estimats IKBmeseros,

Això s’acaba però marxem  amb una ronda ràpida d’una de les seccions que us ha agradat més!

Sabies que…

  • Sabies que… la xocolata protegeix el cor?

xoco.PNG

  • Sabies que… el cos humà suporta la set i la gana però no la son?

dormir

  • Sabies que… les decepcions amoroses fan mal com una cremada?

cortrencat.PNG

  • Sabies que…la lletra E es la que mé es repeteix en el castellà? Sabríeu endevinar quina és la que es repeteix més en català?

lletra E.PNG

  • Sabies que…el nadons que viuen amb mascotes tenen menys probabilitat de tenir al·lèrgies?

nen i gos.PNG

  • Sabies que… una pilota de golf pot ser més letal que una bala?

golf.PNG

  • Sabies que… l’art és bo per la salut?

l'art

  • Sabies que…els mòbils afecten a l’activitat cerebral?

mòbil.PNG

  • Sabies que…les patates disminueixen la pressió arterial?

patates.PNG

Què ens en dieu? Ho sabíeu? Si coneixeu la resposta deixeu-nos-la als comentaris!

Equip de redacció

Sabies que…?

SECCIÓ: SABIES QUE...?

Feia dies que no sortia un Sabies que, moltes gràcies Lluís per haver donat un cop de mà amb la secció del Yassir!

Sabies que la mel és l’únic aliment que no caduca mai?

mel abella

Sembla impossible, però no ho és: la mel d’abella no es fa malbé. Es tracta de l’únic aliment que no caduca i que posseeix una perdurabilitat increïble. De fet, s’han arribat a trobar pots de mel que encara podrien menjar-se en tombes egípcies que compten amb milers d’anys d’antiguitat. Però, a què es deu aquesta sorprenent longevitat?

La clau està en la seva composició: aquest aliment és bàsicament sucre. Aquesta alta concentració de sucre mata els bacteris per lisi osmòtica. A més, els llevats aerotransportats no poden sobreviure en aquest ambient a causa de la baixa humitat que conté aquest producte, que tot i que és capaç d’absorbir humitat conté molt poca aigua. Per això, perquè aquest aliment sigui perdurable s’ha de tancar bé el flascó, ja que si el recipient està obert, encara que la mel no es faci malbé per si sola sí que es pot arribar a podrir pel fet d’estar exposada a un ambient humit.

I tu? Vols tastar una mel de 2000 anys d’història?

Equip de redacció: Lluís Mateo

 

 

El dia de Son Goku al Japó

SECCIÓ: CURIOSITATS

Encara que és molt difícil de veure en altres països, a Japó no es tallen a l’hora de proposar un dia oficial per homenatjar a un personatge de ficció com Son Goku (Kakarotto), més conegut amb el simple nom de Goku i creat per Akira Toriyama. Sí, el 9 de maig és el Dia de Goku a Japó. Però, per què?

goku

El protagonista de la sèrie japonesa Dragon Ball està basat en una història de la mitologia xinesa. En concret, ‘Dragon Ball’ està inspirada en la mítica obra ‘Viatge a l’Oest’, una peça literària que encara que no té un autor reconegut, tot i que s’associa a l’erudit Wu Cheng’en. El personatge de Goku està basat en la figura mitològica de Sun Wukong (el Rei Mico): un primat amb poders màgics (una de les transformacions més conegudes de Goku és la d’un mico gegantesc).

Perquè el 9 de maig?

L’explicació sobre la data escollida és igual de simple que sorprenent. L’Associació Japonesa d’Aniversaris va declarar oficialment el 9 de maig com el Dia de Goku a Japó, ja que és el 5/9. 5 (pel mes de maig), es llegeix “Go”; mentre que 9 (del dia) es llegeix “Ku”. Per tant, el 5/9 és el dia “GoKu”. Hem de recordar que, al contrari que els països llatins, a Japó es col·loca primer el nombre del mes i després el dia.

gokuday

 

Equip de redacció: Lluís Mateo

El curs s’acaba

SECCIÓ: INSTITUT

El curs s’acaba i a l’Ikb+ tenim una darrera proposta!

Volem conèixer una anècdota que us hagi passat aquest any. Pot ser la millor, la més curiosa, la més divertida, la que vulgueu! Atreviu-vos a compartir el vostre secret…

L’Ikb+ el som tots!

Per això ens heu d’enviar les anècdotes al correu vilajuanico@gmail.com o dir-li a qualsevol dels membres de l’equip de redacció.

No us preocupeu que podeu enviar-nos-la de manera anònima.

Condicions: Ben poques. Ens ho podeu donar en mà o per mail. Ha de tenir un mínim de dues línies i un màxim de dos paràgrafs. Entesos?

No ho direm a ningú!

 

Fins aviat!

Equip de redacció

La veritat de les pessigolles

SECCIÓ: SALUT I CIÈNCIA

Encara que les pessigolles ens produeixin una cascada de riures i fins a un plaer que ens recorre tot el cos, la ciència s’ha encarregat de demostrar que aquesta resposta cerebral és producte de l’activació d’un mecanisme de defensa diferent al tipus de reaccions que esperaríem en altres situacions de diversió.

Van ser els científics de la Universitat de Tubinga els que van estudiar les reaccions cerebrals mentre un grup de col·laboradors van rebre l’estímul, tant d’escoltar coses gracioses com de rebre pessigolles.

pessigolles 1.PNG
Mitjançant escàners de ressonància magnètica, els investigadors van verificar l’activitat cerebral mentre les 30 persones que van col·laborar en l’experiment escoltaven acudits i rebien pessigolles als peus. Efectivament, tots dos estímuls van activar una part del cervell anomenada cissura de Rolando, encarregada de controlar els moviments facials, les reaccions vocals i emocionals.

Però evidentment, això era bastant previsible pels científics; el que no ho era és que també van constatar que, a diferència del que ocorria al cervell només amb les històries gracioses, les pessigolles van produir l’estimulació de la zona cerebral que regula la lluita i la fugida.

pessigolles 2

Això va portar al fet que els científics deduïssin que si les pessigolles no causessin tant riure, la persona que les rep podria reaccionar agressivament, ja que estimula una actitud defensiva. La part del cervell que s’activa amb el pessigolleig és la que s’anticipa al dolor, per tant, la reacció automàtica pot ser fins i tot violenta per evitar que prossegueixi.

Així s’explica la raó per la qual no podem fer-nos pessigolles a nosaltres mateixos; el nostre cervell ens anticipa que no hi ha necessitat de produir una resposta d’acció, de lluita, de por o de fugida.

Equip de redacció: Alison Rodríguez

El planeta Urà i la seva mala olor

SECCIÓ: CULTURA

Un grup d’astrònoms va descobrir un gas nociu a la part alta dels cims dels núvols del planeta gegant. Es tracta del sulfur d’hidrogen, el gas que li dóna als ous podrits la seva olor característica i el qual impregna l’atmosfera superior d’Urà.

Urà

Això es va aconseguir fent observacions espectroscòpiques sensibles amb el telescopi Gemini North, de 26.5 peus, que es troba al volcà Mauna Kea, a Hawaii.

Gràcies a l’enorme sensibilitat d’aquest instrument, els investigadors van poder detectar línies molt tènues en l’espectre de llum que indicaven que el sulfúr d’hidrogen havia absorvit algunes longituds d’ona de la llum solar, tal com van assegurar els científics.

Cal assenyalar que aquesta troballa serveix per molt més que per determinar l’olor d’Urà. Afegeix informació clau sobre els planetes i com es formen, tal com va assegurar l’autor de l’estudi, Patrick Irwin.

Urà i Neptú es van formar en una part més freda de la nebulosa solar que Júpiter i Saturn.

La Nèbula Solar es refereix al període del Sistema Solar en la que només existia un sol naixent i partícules de pols.

 

Els resultats van ser publicats a la revista Nature Astronomy i un dels encarregats de la recerca va ser Leigh Fletcher, científic planetari de la Universitat de Leicester, Anglaterra.

Segons els investigadors, si un humà descendís a través dels núvols d’Urà, es trobaria amb una olor molt desagradable semblant a la dels ous podrits. De fet algunes fonts de mineralització natural també fan aquesta olor. Us en podreu fer una lleugera idea si les voleu visitar ara que ve el bon temps.

No obstant això, les diferències entre Urà i les fonts catalanes són substancials ja que abans de sentir la fragància moriria a causa de la sufocació i l’exposició a una temperatura de -328° Celsius de l’atmosfera, feta majoritàriament d’hidrogen, heli i metà.

Equip de redacció: Alison Rodriguez