MIG SEGLE DE VIDEOJOCS

El desenvolupament de la història dels videojocs.

L’origen dels videojocs té lloc a la dècada dels 40. En acabar la segona guerra mundial, es van crear els primers superordinadors anomenats ENIAC, concretament al 1946. Però fins als anys 60, no es van crear els primers videojocs a causa d’una activitat constant de progrés tecnològic.

A partir dels 70, els estudiants de les universitats més importants dels Estats Units van començar a inventar les primeres plataformes de videojocs. Una d’aquestes plataformes va ser el “Pong”, que va ser creada per Nolan Bushnell el 22 de maig de 1972. Aquest noi, després de presenciar una demostració de la “Megnavox Odyssey”, va tenir l’oportunitat de crear el “Pong”, la que es considera la plataforma de videojocs iniciadora de la indústria.

Els anys 80 van ser considerats l’edat d’or dels videojocs ja que la gent no parava de jugar-hi i la indústria va augmentar els seus números de comercialització considerablement. Per a què us feu una idea, els ingressos de la indústria van passar de 454 milions de dòlars l’any 1978 a 5313 millions en l’any 1982. Gràcies a aquest augment, es van començar a incrementar les màquines recreatives a espais públics com els bars, restaurants, hotels i salons recreatius.

Vam entrar a la dècada dels 90 amb el lideratge de la Sega Mega Drive, fins que a l’any 1991 l’empresa Nintendo va treure al mercat una consola de videojocs revolucionària: la Super Nintendo. Aquest producte va revolucionar el mercat amb un dels jocs més famosos dels últims temps, el Super Mario Kart. La seva principal competidora, Sega, va contraatacar amb l’invent d’una altra videoconsola, però no va tenir prou èxit com per a poder arrebatar-li el lideratge de comercialització. Més endavant, aquesta rivalitat va comportar la invenció de nous mons virtuals, com el 3D i va haver-hi una “guerra de consoles” entre la Sega Saturn, la Sony Playstation i la Nintendo 64 que va acabar guanyant Sony en nombre de vendes.

Per acabar, des del començament de segle en endavant, la tecnologia ha avançat molt i les indústries no paren de crear noves màquines, hi ha nous gèneres amb franquícies multimilionàries. Un exemple molt visible és l’èxit mundial de les aplicacions als smartphones. Així doncs, lluny d’haver aconseguit la seva maduresa, a dia d’avui els videojocs es consideren  una nova forma d’art que pot, 50 anys després de la seva aparició, trobar-se en una nova fase creativa. Quin serà el següent pas?

                                                                            Joel Estudillo, Alan Rodríguez i Arnau Morral

Qui són aquests? Malcom i Vinicius Jr.

De l’últim partit de Copa del Rei que van jugar el FC Barcelona i el Reial Madrid, els  dos jugadors més ben valorats van ser dos debutants en aquests partits de màxima rivalitat, Malcom i Vinícius. Per aquest motiu, volem dedicar-los aquest article.

Per una banda, Vinícius José Paixão de Oliveira Júnior és nascut a São Gonçalo (Brasil) el 12 de juliol de 2000, per tant, té 19 anys. Vinícius Júnior ha vingut de Brasil, concretament del Flamengo, una temporada després de debutar en el primer equip. Va arribar a Madrid el 14 de juliol del 2018 i va ser presentat dos dies més tard com a nou jugador de manera oficial.

Va jugar els partits de la pretemporada de la ICC, en els quals no va marcar cap gol però va deixar diferents detalls de qualitat. El seu debut al Santiago Bernabéu va ser el dia 11 d’agost, contra l’AC Milan, en el torneig Santiago Bernabéu. A començament de la temporada oficial, Vinícius va alternar entrenaments i convocatòries entre el primer equip i el filial. La seva primera convocatòria en un partit de lliga amb el primer equip va arribar al 26 de setembre contra el Sevilla, però no va jugar cap minut. Finalment, el 29 de setembre va debutar en un partit de lliga, va jugar uns minuts contra l’Atletico de Madrid, després de substituir el davanter francès Benzema.

Per la seva banda, Malcom va néixer el 26 de febrer de l’ any 1997, té 21 anys. Com a jugador professional, la seva carrera és bastant llarga, ja que primer va estar al Corinthians l’any 2014, en el qual va jugar 73 partits i va marcar 10 gols. Dues temporades després, va fitxar pel Girondins de Bordeaux. En aquest equip francès va jugar tres temporades i va marcar 23 gols en 96 partits. Aquest estiu va arribar al FC Barcelona, en unes circumstàncies molt peculiars, ja que Malcom ja havia emparaulat el seu fitxatge amb la A.C. Roma.

A diferència de Vínicius, Malcom no ha tingut gaire oportunitats de jugar durant la temporada. Va debutar el 6 de novembre de 2018 en una competició oficial, en un partit de Champions contra l’Inter, on també va tenir una intervenció lluïda. Però, pràcticament, no ha jugat cap partit més.  

Per acabar, tot i les bones actuacions dels dos jugadors, creiem que Vinícius Jr. té més futur que Malcom ja que en el FC Barcelona hi ha un trident principal a la davantera, Luis Suarez, Leo Messi i Ousmane Dembélé que juntament amb Coutinho, fa que Malcom ho tingui molt complicat jugar de manera contínua. En canvi, en el Real Madrid Vinicius té un lloc asssegurat a la davantera amb Karim Benzema. La baixa de Cristiano Ronaldo i sobretot que no hi hagi hagut un substitut clar, està beneficiant el jove jugador brasiler.

Hamza i Kevin    

El dimecres 16 de gener, els alumnes de 1r de batxillerat de Tecnologia Industrial i Dibuix Tècnic vam fer una visita a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), en la qual vam realitzar un taller dedicat al funcionament de les màquines i mecanismes. L’actual directora, la professora Lluïsa Jordi, va ser l’encarregada de dirigir el taller al Laboratori de Màquines.

Primerament, vam treballar amb mecanismes simples com el de biela-manovella-pistó o el de barres articulades, els quals s’incorporen a molts dels objectes que utilitzem diàriament, com ara els paraigües, les joguines o les cadires plegables. A continuació, vam poder observar el funcionament de caixes de canvi, embragatges i diferents engranatges dels cotxes com també el d’un diferencial, el qual ens va servir per experimentar la teoria que havíem treballat a classe. Durant l’últim apartat del taller, la professora Jordi ens va mostrar tots els mecanismes que es troben dins una màquina de cosir i una màquina d’escriure. I per tancar la visita, ens va deixar accionar una màquina de Watt, molt comuna a les històriques màquines de vapor.

En conclusió, aquesta sortida va ser molt interessant ja que, a més de tenir l’oportunitat de participar en l’ambient universitari, ens va permetre experimentar el funcionament de mecanismes i aprofundir en els nostres coneixements en la matèria.

TALLER a 3r d’ESO

El dia 4 de desembre vam fer un taller sobre l’amor i la violència de gènere.

En primer lloc, ens vam adonar que des de petits sempre hem relacionat l’amor amb un cor, En relació a aquest símbol ens vam adonar que ens havien ensenyat un concepte d’amor molt simple i limitat: la relació romàntica entre una parella heterosexual.  Per acabar el primer bloc,  se’ns va fer present que l’amor no sempre és això, també inclou la família, els amics, la natura, el món…

Després vam veure un fragment de la pel·lícula Grease (1978) on els protagonistes parlen del seu amor d’estiu. Ràpidament, en la reflexió posterior ens vam adonar que després de 40 anys, el prototip de noi i noia es conserva: el noi es fa el xulo i el dur i la noia es mostra adorable i sentimental. A continuació, vam reflexionar sobre el fet que està mal vist que una dona no es vulgui depilar, arreglar o faci alguna de les coses que li pertocaria a un home. I a l’inrevés, que un home tingui actituds i hàbits suposadament femenins. Però per què ha de ser així? Cadascú hauria de ser lliure de decidir el que vol fer, sense dependre d’aquests criteris, ni està condicionat pel que puguin pensar la resta de persones. Tanmateix per aconseguir aquesta igualtat ens queda molt, i el primer pas que hem de fer és no jutjar la gent per la manera de vestir o pel seu comportament en relació a uns clisés sexistes.  

Per a finalitzar el taller ens van fer una última pregunta: “Creus que existeix l’amor veritable?” Per a respondre vam haver de situar-nos en algun lloc de l’aula. En un extrem se situaven les persones  del SÍ, a l’altre extrem les del NO, i entremig, hi havia una gama de “grisos”, és a dir, els que no estaven totalment d’acord amb el Sí o el NO. Tot i que va haver-hi gent que va dir que NO, i algú que es va situar al mig de la sala, la majoria va situar-se a la banda del SÍ. Nosaltres opinem que és impossible tenir un amor etern per a tota la vida perquè a l’igual que l’energia, l’amor no es crea ni es destrueix, sinó que es transforma. Creiem que l’amor veritable quan ets adolescent no pot ser el mateix de quan ets adult, perquè són formes molt diferents de pensar. A més,  l’altra persona també té els seus propis pensaments i no seran sempre els mateixos que els teus.

Tu què en penses de l’amor veritable? Creus que existeix o no?

Clara i Anna

Donna Strickland, una altra excepció

Donna Strickland és la primera dona a guanyar el Nobel de Física en els últims 55 anys.

Donna Strickland

Com a molts altres sectors, la comunitat científica està contaminada de masclisme, és per això mateix que ens sorprèn que una dona guanyi el premi més important de física (juntament amb Gérard Mourou i Arthur Ashkin). És la tercera vegada que una dona és obsequiada amb aquest premi, després de Marie Curie i Maria Goeppert-Mayer.

Donna Strickland, nascuda a Guelph el 27 de maig de 1959, és una física canadenca pionera en el camp de la física làser. La tècnica que va desenvolupar, anomenada chirp pulse amplification, s’utilitza per produir polsos ultracurts amb una intensitat molt alta, per a aplicacions en gravat làser, cirurgia, medicina i en estudis de ciència fonamental. Actualment és professora associada del departament de Física i Astrofísica de la Universitat de Waterloo.

El nobel va ser atorgat pels estudis amb eines de llum, les quals han revolucionat la indústria, la medicina i la física làser. Amb l’ús d’aquestes eines és possible manipular partícules de la mida de la milionèsima part d’un metre. Per exemple, a l’any 1987 es va utilitzar aquesta tècnica per agafar bactèries vives sense danyar-les. “La ciència ficció s’ha convertit en una realitat. Les pinces òptiques permeten observar, girar, tallar, tibar i empènyer amb llum. En molts laboratoris, les pinces làser s’utilitzen per estudiar processos biològics, com les proteïnes, els motors moleculars, l’ADN o la vida interna de les cèl·lules “, va anunciar l’acadèmia.

Des de IKB+ esperem que en uns anys no sigui una novetat que una dona guanyi un premi Nobel científic.

Gràcies per llegir-nos.

Éric Fernández

UN LLADRE ÉS ENXAMPAT PEL SEU COMPTE DE FACEBOOK

Un jove de Minnesota s’enfronta a deu anys de presó per deixar la seva sessió de Facebook oberta a la casa on va robar.

De vegades les presses no són bones per als lladres, però està clar que la calma tampoc. Nicholas Wig, un jove de 26 anys, va ser detingut i traslladat a la comissaria el passat 19 de juny, després d’entrar a una casa de South St Paul. Ell, pel que sembla, no va dubtar a fer-se amb les targetes de crèdit, els rellotges i els diners en efectiu que va trobar. Wig, a més, va decidir canviar-se de roba i va deixar la seva a terra. No va caldre analitzar les seves empremtes ja que el curiós lladre encara va anar més enllà. Fins i tot, no va perdre l’ocasió de mirar el seu perfil de Facebook, va deixar el seu compte obert i per aquest motiu va ser fàcilment caçat per la policia.

EL PASSATGER D’UN VOL CONFON EL LAVABO AMB LA PORTA D’EMERGÈNCIA

En un vol que anava cap a Nova Delhi de la companyia Go Air es va produir un incident que podria haver acabat en una gran tragèdia. Un passatger va intentar obrir la porta d’emergència pensant que era la del lavabo. Quan alguns passatgers el van veure, van avisar ràpidament la tripulació, però l’home seguia amb la seva dèria d’anar al ‘lavabo’. Per això, es va produir una baralla en ple vol per intentar detenir-lo. Alguns testimonis van afirmar que era el primer cop que l’home viatjava amb avió i que necessitava anar urgentment al lavabo. Finalment, l’avió va aterrar correctament. Tot i això, van detenir l’home en el moment de sortir de l’avió. Ell va afirmar que la seva única intenció era anar al lavabo. No és la primera vegada que algú confon la porta d’emergència amb el lavabo d’un avió.

Celia i Sofia

L’INSTI I LA SEVA HISTÒRIA (part I)

Comencem la nostra col·laboració amb la revista amb una sèrie d’articles sobre la història de l’Institut. Per a aquesta primera publicació hem comptat amb la col·laboració de “l’històric” professor, Toni Aragonés, professor del centre des del seu inici.

Tal com recorda, l’Institut es va inaugurar el 1995. Per tant, té 23 anys d’antiguitat  Del començament, el més curiós és que les classes es feien en uns barracons situats on ara hi ha la biblioteca. Després, per sort, es van substituir per l’edifici actual.

Una altra dada històrica interessant és que la cantina s’usava com a menjador perquè l’institut estava obert al matí i a la tarda, fins que la Generalitat va decidir que els centres de secundària podrien fer jornada intensiva. Per això, actualment no hi ha servei de menjador.

Per acabar aquest primer article, el Toni ens va explicar que un dels fets que l’han marcat més va ser la mort d’un professor de l’Institut i company seu de departament, el Joan Margarit. Recorda que era molt bon company i que el succés va suposar un moment molt complicat per a l’Institut. En homenatge, la biblioteca del centre porta el seu nom, biblioteca Joan Margarit. Com a última curiositat, juntament amb el Toni també  treballen a l’institut des del l’inici, el Carles López i la Pilar Manjón.

Clàudia, Ainhoa i Ana