Spoiler Alert

TALLER a 3r d’ESO

El dia 4 de desembre vam fer un taller sobre l’amor i la violència de gènere.

En primer lloc, ens vam adonar que des de petits sempre hem relacionat l’amor amb un cor, En relació a aquest símbol ens vam adonar que ens havien ensenyat un concepte d’amor molt simple i limitat: la relació romàntica entre una parella heterosexual.  Per acabar el primer bloc,  se’ns va fer present que l’amor no sempre és això, també inclou la família, els amics, la natura, el món…

Després vam veure un fragment de la pel·lícula Grease (1978) on els protagonistes parlen del seu amor d’estiu. Ràpidament, en la reflexió posterior ens vam adonar que després de 40 anys, el prototip de noi i noia es conserva: el noi es fa el xulo i el dur i la noia es mostra adorable i sentimental. A continuació, vam reflexionar sobre el fet que està mal vist que una dona no es vulgui depilar, arreglar o faci alguna de les coses que li pertocaria a un home. I a l’inrevés, que un home tingui actituds i hàbits suposadament femenins. Però per què ha de ser així? Cadascú hauria de ser lliure de decidir el que vol fer, sense dependre d’aquests criteris, ni està condicionat pel que puguin pensar la resta de persones. Tanmateix per aconseguir aquesta igualtat ens queda molt, i el primer pas que hem de fer és no jutjar la gent per la manera de vestir o pel seu comportament en relació a uns clisés sexistes.  

Per a finalitzar el taller ens van fer una última pregunta: “Creus que existeix l’amor veritable?” Per a respondre vam haver de situar-nos en algun lloc de l’aula. En un extrem se situaven les persones  del SÍ, a l’altre extrem les del NO, i entremig, hi havia una gama de “grisos”, és a dir, els que no estaven totalment d’acord amb el Sí o el NO. Tot i que va haver-hi gent que va dir que NO, i algú que es va situar al mig de la sala, la majoria va situar-se a la banda del SÍ. Nosaltres opinem que és impossible tenir un amor etern per a tota la vida perquè a l’igual que l’energia, l’amor no es crea ni es destrueix, sinó que es transforma. Creiem que l’amor veritable quan ets adolescent no pot ser el mateix de quan ets adult, perquè són formes molt diferents de pensar. A més,  l’altra persona també té els seus propis pensaments i no seran sempre els mateixos que els teus.

Tu què en penses de l’amor veritable? Creus que existeix o no?

Clara i Anna

Donna Strickland, una altra excepció

Donna Strickland és la primera dona a guanyar el Nobel de Física en els últims 55 anys.

Donna Strickland

Com a molts altres sectors, la comunitat científica està contaminada de masclisme, és per això mateix que ens sorprèn que una dona guanyi el premi més important de física (juntament amb Gérard Mourou i Arthur Ashkin). És la tercera vegada que una dona és obsequiada amb aquest premi, després de Marie Curie i Maria Goeppert-Mayer.

Donna Strickland, nascuda a Guelph el 27 de maig de 1959, és una física canadenca pionera en el camp de la física làser. La tècnica que va desenvolupar, anomenada chirp pulse amplification, s’utilitza per produir polsos ultracurts amb una intensitat molt alta, per a aplicacions en gravat làser, cirurgia, medicina i en estudis de ciència fonamental. Actualment és professora associada del departament de Física i Astrofísica de la Universitat de Waterloo.

El nobel va ser atorgat pels estudis amb eines de llum, les quals han revolucionat la indústria, la medicina i la física làser. Amb l’ús d’aquestes eines és possible manipular partícules de la mida de la milionèsima part d’un metre. Per exemple, a l’any 1987 es va utilitzar aquesta tècnica per agafar bactèries vives sense danyar-les. “La ciència ficció s’ha convertit en una realitat. Les pinces òptiques permeten observar, girar, tallar, tibar i empènyer amb llum. En molts laboratoris, les pinces làser s’utilitzen per estudiar processos biològics, com les proteïnes, els motors moleculars, l’ADN o la vida interna de les cèl·lules “, va anunciar l’acadèmia.

Des de IKB+ esperem que en uns anys no sigui una novetat que una dona guanyi un premi Nobel científic.

Gràcies per llegir-nos.

Éric Fernández

L’esbarjo còmic

UN LLADRE ÉS ENXAMPAT PEL SEU COMPTE DE FACEBOOK

Un jove de Minnesota s’enfronta a deu anys de presó per deixar la seva sessió de Facebook oberta a la casa on va robar.

De vegades les presses no són bones per als lladres, però està clar que la calma tampoc. Nicholas Wig, un jove de 26 anys, va ser detingut i traslladat a la comissaria el passat 19 de juny, després d’entrar a una casa de South St Paul. Ell, pel que sembla, no va dubtar a fer-se amb les targetes de crèdit, els rellotges i els diners en efectiu que va trobar. Wig, a més, va decidir canviar-se de roba i va deixar la seva a terra. No va caldre analitzar les seves empremtes ja que el curiós lladre encara va anar més enllà. Fins i tot, no va perdre l’ocasió de mirar el seu perfil de Facebook, va deixar el seu compte obert i per aquest motiu va ser fàcilment caçat per la policia.

 

EL PASSATGER D’UN VOL CONFON EL LAVABO AMB LA PORTA D’EMERGÈNCIA

En un vol que anava cap a Nova Delhi de la companyia Go Air es va produir un incident que podria haver acabat en una gran tragèdia. Un passatger va intentar obrir la porta d’emergència pensant que era la del lavabo. Quan alguns passatgers el van veure, van avisar ràpidament la tripulació, però l’home seguia amb la seva dèria d’anar al ‘lavabo’. Per això, es va produir una baralla en ple vol per intentar detenir-lo. Alguns testimonis van afirmar que era el primer cop que l’home viatjava amb avió i que necessitava anar urgentment al lavabo. Finalment, l’avió va aterrar correctament. Tot i això, van detenir l’home en el moment de sortir de l’avió. Ell va afirmar que la seva única intenció era anar al lavabo. No és la primera vegada que algú confon la porta d’emergència amb el lavabo d’un avió.

Celia i Sofia

Temps era temps

L’INSTI I LA SEVA HISTÒRIA (part I)

Comencem la nostra col·laboració amb la revista amb una sèrie d’articles sobre la història de l’Institut. Per a aquesta primera publicació hem comptat amb la col·laboració de “l’històric” professor, Toni Aragonés, professor del centre des del seu inici.

Tal com recorda, l’Institut es va inaugurar el 1995. Per tant, té 23 anys d’antiguitat  Del començament, el més curiós és que les classes es feien en uns barracons situats on ara hi ha la biblioteca. Després, per sort, es van substituir per l’edifici actual.

Una altra dada històrica interessant és que la cantina s’usava com a menjador perquè l’institut estava obert al matí i a la tarda, fins que la Generalitat va decidir que els centres de secundària podrien fer jornada intensiva. Per això, actualment no hi ha servei de menjador.

Per acabar aquest primer article, el Toni ens va explicar que un dels fets que l’han marcat més va ser la mort d’un professor de l’Institut i company seu de departament, el Joan Margarit. Recorda que era molt bon company i que el succés va suposar un moment molt complicat per a l’Institut. En homenatge, la biblioteca del centre porta el seu nom, biblioteca Joan Margarit. Com a última curiositat, juntament amb el Toni també  treballen a l’institut des del l’inici, el Carles López i la Pilar Manjón.

Clàudia, Ainhoa i Ana

Resultat d'imatges de institut castellbisbal

 

Spoiler Alert

I A L’INSTITUT DE CASTELLBISBAL?

Després de conèixer l’addicció a les sèries que tenen els espanyols, hem decidit fer una “sèrie” de preguntes per a comprovar aquesta addicció a l’Institut:

PREGUNTES:

  1. Quants teniu Netflix, HBO, o alguna plataforma de pagament?
  2. Sou més de pel·lícules o de sèries?
  3. Quant de temps dediqueu a veure les sèries o pel·lícules diàriament?
  4. Quantes sèries veieu a la vegada?
  5. Quins gèneres acostumeu a veure? 

 

  1. 252 alumnes disposen d’una plataforma de pagament.
  2. Sèries: 147 alumnes, pel·lícules: 105 alumnes.
  3. 1 hora: 78 alumnes, 2 hores: 74 alumnes i +3 hores: 92 alumnes.
  4. 1 sèrie: 94 alumnes, 2 sèries: 76 alumnes i +3 sèries: 88 alumnes.  
  5. Ciència ficció: 135  alumnes,  Terror: 108 alumnes, Comèdia: 179 alumnes i altres: 166 alumnes. (Els alumnes podien votar més d’una vegada).

Durant les dues úlimes setmanes hem anat classe per classe fent una enquesta sobre com d’addictes són els alumnes a les sèries. A l’institut Castellbisbal, 252 alumnes de l’ESO tenen una plataforma de pagament, com ara, Netflix, Movistar, HBO… A un 58% dels alumnes els agraden més les sèries, i a un 42% les pel·lícules. En relació al temps, un 32% veu 1 hora diària, un 30%  2 hores diàries i un 38% 3 o més hores al dia. Després, un 37% mira una sèrie, és a dir, fins que no n’acaba una, no en comença una altra sèrie, un 29% mira 2 sèries a la vegada i un 34% mira 3 sèries o més. I per últim, un 23% acostuma a mirar pel·lícules de ciència ficció, un 18% mira pel·lícules de terror/thriller, un 30% acostuma a veure pel·lícules de comèdia i un 28% mira altres gèneres de pel·lícules, com ara, drama, d’amor, dibuixos animats…

En resum, els alumnes de l’Institut Castellbisbal són addictes a les sèries.

Gràcies a tots els alumnes que heu participat en aquesta enquesta.

Anna i Clara

Spoiler Alert

SI T’AGRADEN LES SÈRIES, AIXÒ T’INTERESSA

Sky, la plataforma líder de televisió de pagament europeu, ha realitzat un estudi per conèixer quins hàbits de consum de sèries televisives tenen els espanyols, i si són tan addictes a les series com sembla.

De les dades obtingudes se sap que 7 de cada 10 es consideren addictes a l’hora de veure aquest tipus de continguts televisius. És a dir, que un 41% dedica almenys una hora i mitja diària a veure sèries i gairebé un 30% més de dues hores al dia. Però si això fos poc, al 72% li agradaria dedicar més temps a veure sèries del que dedica actualment. Pel que fa a una altra qüestió, el 22% reconeix veure fins a 3 sèries alhora, mentre que el 25% sol seguir 2 simultàniament. Només el 14% diu veure una única sèrie.

Resultat d'imatges de adictos series

7 de cada 10 espanyols confessa que no pot suportar el nerviosisme ocasionat per saber què passarà en el capítol següent, en conseqüència segueixen consumint. De fet, tal és l’addicció, que el 66% reconeix que no pot evitar seguir veient sèries encara que sàpiga que perd hores de son.

També hi ha un 35% que reconeix haver arribat a cancel·lar una activitat familiar o amb amics per quedar-se a casa veient un contingut televisiu d’aquesta categoria.

En una categoria a part, en relació als gèneres,  la ciència-ficció és el genere més vist amb un 24%, seguit de la comèdia amb un 20%, les sèries d’intriga amb un 19%, la fantasia amb un 11%, les sèries romàntiques, històriques i dramàtiques, amb un 7% cadascuna. I per últim, la categoria Zombie que té un 5 % de seguidors.

En conclusió, més de la meitat del espanyols són addictes a les series. 

Anna i Clara

Converses amb…

«PODRIA DIR QUE MAI PARO D’ESTUDIAR… M’ENCANTA.»

VANESA LORENZO, professora de Tecnologia de l’Institut Castellbisbal

La Vanesa és professora de Tecnologia. Actualment viu a Rubí, aquesta és l’última de les tantes ciutats on ha viscut com Múrcia, Lisboa i l’Hospitalet, la ciutat on va néixer. A la seva família ha sigut l’única que s’ha dedicat a alguna cosa relacionada amb la tecnologia, ja que la seva germana és farmacèutica i el seu pare treballava a la indústria química. No té fills, encara, i la seva passió és viatjar: Filipines, Bali, Indonèsia, Mèxic, Cuba, Malasia, India… De tots aquests llocs, destacaria les Filipines, hi tornaria a anar tantes vegades com pogués; en canvi, a l’Índia amb una vegada ja n’ha tingut prou.

Quants anys portes com a professora de Tecnologia?
Porto treballant des del 2015 com a professora, és a dir, fa tres anys.

Havies treballat abans d’alguna altra cosa? De què?
Sí, he tingut dues feines abans. Primer vaig treballar d’informàtica, encarregada de dissenyar els programes dels bancs. Després d’enginyera de qualitat en una empresa de cotxes.

A què volies dedicar-te en un principi ?
Jo de petita volia ser metge, patinadora, encara que no sabia patinar. També vaig pensar en ser pilot, veterinària i finalment enginyera.

Parlem de la teva feina actual. Et va costar que els alumnes et respectessin?
La veritat, és que no.

Has tingut problemes amb alguns professors ?
No, mai.

Algun cop t’has oblidat del que havies d’explicar a classe?
Gairebé mai, però quan me n’he oblidat ha sigut quan tocava començar algun tema nou. Un cop ja ho he repetit moltes vegaes, no me n’oblido mai. Tinc bona memòria.

T’agrada el que expliques o hi ha algun tema que et costa més d’explicar o no t’agrada ?
En general m’agrada molt tot. Si hagués de descartar algun tema seria el dibuix tècnic, no se’m dona molt bé dibuixar.

Algun cop t’has sentit incòmode o en una situació complicada amb els alumnes?
Una vegada, quan treballava en un altre centre, vam anar de colònies i una noia va caure. Quan vaig anar a ajudar-la, la noia va començar a fer convulsions a terra. Em vaig espantar molt.

Quants anys vas estar estudiant ?
La veritat és que encara segueixo estudiant. Podria dir que mai paro d’estudiar… M’encanta.

Per acabar, l’entrevista. Explica’ns alguna anècdota a una aula.
Un dia al taller un nen de segon em va enganxar un dit amb les alicates. Gairebé me’l trenca!

Sofia i Celia