Spoiler Alert

I A L’INSTITUT DE CASTELLBISBAL?

Després de conèixer l’addicció a les sèries que tenen els espanyols, hem decidit fer una “sèrie” de preguntes per a comprovar aquesta addicció a l’Institut:

PREGUNTES:

  1. Quants teniu Netflix, HBO, o alguna plataforma de pagament?
  2. Sou més de pel·lícules o de sèries?
  3. Quant de temps dediqueu a veure les sèries o pel·lícules diàriament?
  4. Quantes sèries veieu a la vegada?
  5. Quins gèneres acostumeu a veure? 

 

  1. 252 alumnes disposen d’una plataforma de pagament.
  2. Sèries: 147 alumnes, pel·lícules: 105 alumnes.
  3. 1 hora: 78 alumnes, 2 hores: 74 alumnes i +3 hores: 92 alumnes.
  4. 1 sèrie: 94 alumnes, 2 sèries: 76 alumnes i +3 sèries: 88 alumnes.  
  5. Ciència ficció: 135  alumnes,  Terror: 108 alumnes, Comèdia: 179 alumnes i altres: 166 alumnes. (Els alumnes podien votar més d’una vegada).

Durant les dues úlimes setmanes hem anat classe per classe fent una enquesta sobre com d’addictes són els alumnes a les sèries. A l’institut Castellbisbal, 252 alumnes de l’ESO tenen una plataforma de pagament, com ara, Netflix, Movistar, HBO… A un 58% dels alumnes els agraden més les sèries, i a un 42% les pel·lícules. En relació al temps, un 32% veu 1 hora diària, un 30%  2 hores diàries i un 38% 3 o més hores al dia. Després, un 37% mira una sèrie, és a dir, fins que no n’acaba una, no en comença una altra sèrie, un 29% mira 2 sèries a la vegada i un 34% mira 3 sèries o més. I per últim, un 23% acostuma a mirar pel·lícules de ciència ficció, un 18% mira pel·lícules de terror/thriller, un 30% acostuma a veure pel·lícules de comèdia i un 28% mira altres gèneres de pel·lícules, com ara, drama, d’amor, dibuixos animats…

En resum, els alumnes de l’Institut Castellbisbal són addictes a les sèries.

Gràcies a tots els alumnes que heu participat en aquesta enquesta.

Anna i Clara

Spoiler Alert

SI T’AGRADEN LES SÈRIES, AIXÒ T’INTERESSA

Sky, la plataforma líder de televisió de pagament europeu, ha realitzat un estudi per conèixer quins hàbits de consum de sèries televisives tenen els espanyols, i si són tan addictes a les series com sembla.

De les dades obtingudes se sap que 7 de cada 10 es consideren addictes a l’hora de veure aquest tipus de continguts televisius. És a dir, que un 41% dedica almenys una hora i mitja diària a veure sèries i gairebé un 30% més de dues hores al dia. Però si això fos poc, al 72% li agradaria dedicar més temps a veure sèries del que dedica actualment. Pel que fa a una altra qüestió, el 22% reconeix veure fins a 3 sèries alhora, mentre que el 25% sol seguir 2 simultàniament. Només el 14% diu veure una única sèrie.

Resultat d'imatges de adictos series

7 de cada 10 espanyols confessa que no pot suportar el nerviosisme ocasionat per saber què passarà en el capítol següent, en conseqüència segueixen consumint. De fet, tal és l’addicció, que el 66% reconeix que no pot evitar seguir veient sèries encara que sàpiga que perd hores de son.

També hi ha un 35% que reconeix haver arribat a cancel·lar una activitat familiar o amb amics per quedar-se a casa veient un contingut televisiu d’aquesta categoria.

En una categoria a part, en relació als gèneres,  la ciència-ficció és el genere més vist amb un 24%, seguit de la comèdia amb un 20%, les sèries d’intriga amb un 19%, la fantasia amb un 11%, les sèries romàntiques, històriques i dramàtiques, amb un 7% cadascuna. I per últim, la categoria Zombie que té un 5 % de seguidors.

En conclusió, més de la meitat del espanyols són addictes a les series. 

Anna i Clara

Converses amb…

«PODRIA DIR QUE MAI PARO D’ESTUDIAR… M’ENCANTA.»

VANESA LORENZO, professora de Tecnologia de l’Institut Castellbisbal

La Vanesa és professora de Tecnologia. Actualment viu a Rubí, aquesta és l’última de les tantes ciutats on ha viscut com Múrcia, Lisboa i l’Hospitalet, la ciutat on va néixer. A la seva família ha sigut l’única que s’ha dedicat a alguna cosa relacionada amb la tecnologia, ja que la seva germana és farmacèutica i el seu pare treballava a la indústria química. No té fills, encara, i la seva passió és viatjar: Filipines, Bali, Indonèsia, Mèxic, Cuba, Malasia, India… De tots aquests llocs, destacaria les Filipines, hi tornaria a anar tantes vegades com pogués; en canvi, a l’Índia amb una vegada ja n’ha tingut prou.

Quants anys portes com a professora de Tecnologia?
Porto treballant des del 2015 com a professora, és a dir, fa tres anys.

Havies treballat abans d’alguna altra cosa? De què?
Sí, he tingut dues feines abans. Primer vaig treballar d’informàtica, encarregada de dissenyar els programes dels bancs. Després d’enginyera de qualitat en una empresa de cotxes.

A què volies dedicar-te en un principi ?
Jo de petita volia ser metge, patinadora, encara que no sabia patinar. També vaig pensar en ser pilot, veterinària i finalment enginyera.

Parlem de la teva feina actual. Et va costar que els alumnes et respectessin?
La veritat, és que no.

Has tingut problemes amb alguns professors ?
No, mai.

Algun cop t’has oblidat del que havies d’explicar a classe?
Gairebé mai, però quan me n’he oblidat ha sigut quan tocava començar algun tema nou. Un cop ja ho he repetit moltes vegaes, no me n’oblido mai. Tinc bona memòria.

T’agrada el que expliques o hi ha algun tema que et costa més d’explicar o no t’agrada ?
En general m’agrada molt tot. Si hagués de descartar algun tema seria el dibuix tècnic, no se’m dona molt bé dibuixar.

Algun cop t’has sentit incòmode o en una situació complicada amb els alumnes?
Una vegada, quan treballava en un altre centre, vam anar de colònies i una noia va caure. Quan vaig anar a ajudar-la, la noia va començar a fer convulsions a terra. Em vaig espantar molt.

Quants anys vas estar estudiant ?
La veritat és que encara segueixo estudiant. Podria dir que mai paro d’estudiar… M’encanta.

Per acabar, l’entrevista. Explica’ns alguna anècdota a una aula.
Un dia al taller un nen de segon em va enganxar un dit amb les alicates. Gairebé me’l trenca!

Sofia i Celia

L’esbarjo còmic

Amb aquesta enquesta inaugurem la nostra secció d’entreteniment. Aquí hi trobaràs diverses activitats per poder pasar l’estona i combatre l’avorriment. En definitiva, si et vols divertir a l’Esbarjo Còmic has de venir.

 

Sofía i Celia

 

L’esport amb Gerard Carbó

EL FUTBOL FEMENÍ ÉS LA CANYA

Avui li farem una entrevista al Ricard Perera Duran, un dels entrenadors de futbol més coneguts de Castellbisbal. Té 43 anys i entrena un equip de futbol de Vallirana. Porta vinculat al món del futbol tota la seva vida. Dels 9 als 18 anys, va jugar a futbol 11 i dels 18 als 30 anys a futbol sala. Després s’ha dedicat a entrenar. Ja fa més de deu anys que entrena equips de futbol femení. A part, més enllà del futbol, també li agrada fer activitats de muntanya com córrer, caminar, escalar i fer cims.

A quins clubs has entrenat i de quina experiència estàs més content?
He entrenat a Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca, l’Hospitalet, Esparreguera i Vallirana. De l’experiència de la qual estic més content és la del F.C. Castellbisbal perquè sempre serà l’equip del meu poble.

Què prefereixes, entrenar nois o noies?
Jo la veritat em guio més pel contingut de la proposta. És a dir, que si a mi em fan triar entre un grup de nois que volen pujar a primera i un grup de noies que volen pujar a segona, agafaré el de nois perquè entrenaria en una categoria més alta. Però si hagués d’elegir entre noies o nois en igualtat de condicions, escolliria noies, ja que porto més anys amb les noies i ja hi estic acostumat.

Has entrenat nois alguna vegada?
Sí, vaig entrenar un infantil i un sènior a Castellbisbal, un aleví a Sant Andreu de la Barca i un cadet masculí a Vallirana.

Ricard, concretament, quants anys fa que entrenes noies?
Vaig començar a entrenar noies fa 13 anys.

Per què vas decidir d’entrenar noies?
Ben bé jo no ho vaig decidir. Hi havia un equip de futbol femení sense entrenador i com a mi no m’importava entrenar un grup de nois o un de noies, vaig fer-ho.

Creus que amb els nois, t’ho passaries millor que amb les noies?
Des que vaig començar a entrenar noies, m’agraden més les noies perquè elles saben reconèixer l’esforç que ha fet l’entrenador perquè elles millorin, cosa que els nois són més individualistes i no li reconeixen tant aquesta evolució a l’entrenador.

En algun moment de la teva carrera com a entrenador de futbol femení has volgut marxar a entrenar a nois?
No, ja que mai he tingut un enfrontament amb cap dels dos sexes i m’agraden els dos ja que són iguals de bons.

Explica com ha anat evolucionant el futbol femení a Espanya.
Jo crec que ha evolucionat moltíssim durant aquests anys. En aquests anys el treball dels entrenadors en el futbol femení ha aportat molta qualitat a les noies i a molts més equips femenins, això ha fet que més noies juguessin a futbol.

Última pregunta. Com ho faries perquè el futbol femení fos més conegut?
Estaria molt bé que hi haguessin més campanyes de publicitat per promocionar el futbol femení, que es veiessin més partits de futbol a la televisió, que els col·legis i instituts ho recomanessin i que clubs que només tenen equips masculins, també s’animessin a crear equips per a noies.

El nou servei de Nintendo

Nintendo, des de l’arribada de la nintendo 3DS, va començar a incloure serveis en línia per a certs jocs. Inicialment, Nintendo no cobrava per jugar en línia, però els serveis eren de baixa qualitat. En canvi, les empreses de la competencia van oferir uns serveis en línia de pagament amb la possibilitat de gaudir d’un servidor molt estable, i a més, poder fer-se amb una petita quantitat. Ara, amb l’arribada d’aquesta nova etapa, Nintendo promet uns servidors molt estables, juntament a un extra de funcions.

Ara bé, des del 19 de setembre, la companyia Nintendo va renovar els serveis en línia de pagament de la famosa Nintendo Switch. Però des del mateix dia, el servei va tenir problemes greus, tan greus que la videoconsola patia danys permanents com cremades a la pantalla o errors del sistema. A continuació, explicarem tots els serveis inclosos i els problemes més rellevants.

1. Un multijugador en línea. Aquesta funció permet jugar amb amics o amb gent desconeguda a través d’Internet. Tot i que prèviament a aquest llançament el servei ja existia, la seva eficiència era pèssima, ja que donava molts problemes de xarxa, independentment de la qualitat de la teva connexió wifi. Afortunadament, després d’aquest llançament, els problemes van acabar-se.

2. Aquest servei també conté una opció per guardar les partides en el servidor online, o així ho deia nintendo. Nintendo va anunciar el servei en linea, i va explicar el servei del núvol, pero no va dir l’essencial, que un cop se t’acabés la subscripció i haguessis de tornar a pagar-la, totes les teves dades guardades al núvol s’esborrarien, la qual cosa va indignar als usuaris.

3. La possibilitat de jugar a un ampli catàleg de jocs de la NES (antiga consola de Nintendo). Aquest catàleg conté títols tan clàssics com Ballon Fight, Donkey Kong, Mario Bros o Excitebike, entre d’altres. En jugar-hi en una rosulució exacta, a partir dels deu minuts es comença a cremar la pantalla. Com? Que es crema la pantalla? Doncs sí, el joc queda cremat als píxels, en altres paraules, el joc es queda fixat al fons de la pantalla.

Per concloure, després de fer el repàs dels principals problemes i com a usuaris d’una Nintendo Switch, el millor consell que us podem donar és que si voleu pagar pel servei en línia, espereu fins al novembre. Nintendo està treballant per millorar aquest servei. Tanmateix, no tot son males notícies, ja que l’equip de Nintendo ha rectificat i ara les partides guardades al núvol es mantenen durant 6 mesos des del moment en què s’acaba la subscripció.

Sergi González

És la terra plana?

Atenció! Després de segles de tranquil·litat, torna amb força el Terraplanisme! Ho diem perquè, últimament, hem parlat amb moltes persones que afirmen rotundament que la terra és plana, i ho intenten demostrar de maneres molt peculiars. Però aquesta comunitat pot realment establir la base d’una nova revolució copernicana?

La humanitat sap des de fa segles que la terra no és plana, però últimament han aparegut uns corrents pseudocientífics que afirmen el contrari. Fins ara, aquest nou qüestionament no aporta teories científiques convincents. Per començar, tenim l’experiència de varis exploradors que han donat la volta al mon, també tenim els cicles dia i nit que quadren amb una terra esfèrica i totes les lleis de la física que coneixem les avalen.

Però ens agradaria anar més enllà, i si trobeu algun terraplanista massa emocionat, li podeu explicar el següent:

1- Les lleis de la gravetat ens diuen que la matèria es atreta per la matèria. En una Terra esfèrica, les coses són atretes al centre de masses terrestres. Això no quadra amb una terra plana. En aquest model les coses no tindrien una raó lògica per caure més lluny de “perqué es el que veiem”.

2- Segons el model terraplanista la Terra es un pla estàtic, però per desgràcia per a ells hi ha experiments que confirmen el moviment de rotació terrestre. Sense anar gaire lluny, al Cosmocaixa hi ha un pèndol gegant, el qual en un dia i mig fa una volta de 360º. Sabem que el moviment d’un pèndol és sempre el mateix, per tant això demostra la rotació de la Terra.

3- Tots hem vist alguna vegada la típica foto on s’apunta cap a l’espai i s’aprecia el moviment de les estrelles. Qui diria que aquesta és la prova definitiva en contra del terraplanisme? És que realment no giren les estrelles, sinó la Terra. A més a més, com només seria possible en un cos esfèric, les estrelles no giren en la mateixa direcció a l’hemisferi nord que a l’hemisferi sud.

Per acabar, doncs, amb aquests tres arguments sempre te’n sortiràs en un debat amb un terraplanista.

Moltes gràcies per llegir-nos.

Éric Fernández i Sergi González