Arxiu de la categoria: Novetats

Entrevista a Xènia Artiga

Recentment, una estudiant del centre ha guanyat amb el seu equip el partit que els hi ha colocat com als campions d’Espanya de la lliga de bàsquet. Aprofitant aquest esdeveniment vam fer una petita entrevista a Xènia Artiga,

1-Quan vas començar a jugar a bàsquet?
Vaig començar a jugar a bàsquet a 1er de primària, quan tenia sis anys.

2- Què et va fer decidir-te pel bàsquet?
Jo feia natació, però el metge em va dir que habia de parar perquè sino les espatlles s’em farien massa grans; tota la meva família jugaba a bàsquet i em vaig volguer apuntar.

3-Quin ambient hi ha al teu equip?
Aquest any he estat en el junior i en el senyor; en els dos equips hi habia molt bon rotllo, teniem molta confiança entre totes, etc. Somos dos mini familias.

4-Com et sents desprès d’haver guanyat?
Doncs molt bé, però hi ha una cosa que molta gent no s’en adona. La gent em diu, “ja ets la campiona d’Espanya, ja está, ja has guanyat, etc” però encara hi han molts més reptes, això no vol dir que m’hagi de parar aquí. Vull tornar a ser campiona! Aixó no s’ha acabat aquí.

5-A part del bàsquet tens un altre hobbie?
Evidentment, no em passo cada dia jugant a bàsquet. M’agrada dibuixar, m’agrada moltíssim llegir, m’agrada anar a sopar amb la Beca i amb l’Elena, i moltes altres coses; sempre estic ocupada.

6-Et vols dedicar a ser jugadora professional de bàsquet?
No, jo sóc una persona que sé que acabaré estudiant, el futur del bàsquet és inexistent. Els estudis són el futur, així que vull estudiar medicina.

7-Si et donessin l’oportunitat d’anar a jugar als jocs olímpics, aniríes?
Evidentment si! quina pregunta és aquesta?! Si, si evidentment.

8- Quins consells donaries a les persones que volen iniciar-se al bàsquet?
Insistència, seguir aprenent, aprenent i entrenant, tenir moltes ganes i que t’ho passis bé … ENJOY!

Xenia-Artiga-2

Xènia Artiga

 

Héctor Rodríguez, 4t ESO

A 3r estudiem les cròniques

Durant el segon trimestre, els alumnes de 3r d’ESO han estat estudiant a català les cròniques. Per a posar en pràctica i avaluar tot el que han après, han escrit diverses d’aquestes en relació al Carnestoltes a Castellbisbal. Dins d’aquestes cròniques han adjuntat diverses informacions, com per exemple: l’origen del Carnestoltes, l’espectacle de La Jugada, les activitats realitzades al poble, etc.

Aquí us adjuntem una crònica escrita per dos alumnes de 3r: Álvaro Navarro i Laura Cornide.

LA GRESCA I LA FESTA PROTAGONITZEN EL CARNESTOLTES A CASTELLBISBAL

L’origen del carnestoltes sembla probable que estigui a les festes paganes. Tot i que l’Església no ho admet com a celebració religiosa, està associat amb els països de tradició catòlica. El carnestoltes actualment és una festa popular molt diferent a la dels seus orígens. Els nens es disfressen, i tot és gresca i alegria.

A Castellbisbal, la celebració del carnestoltes va començar divendres a l’institut amb “La Jugada”, un concurs que pretén entretenir i divertir l’alumnat. La Jugada està organitzada per un grup d’alumnes. En aquest concurs s’hi fan diverses proves i esquetxos en les quals participen alumnes i professors. La prova que més rellevància va tenir va ser la que consistia en petar el màxim de globus en un minut i mig. Finalment el segon grup de professors va ser qui va guanyar el concurs, davant el desconcert dels alumnes. En general el concurs va agradar als alumnes, però comentaven que se’ls havia fet una mica llarg.

Foto Comparses carnestoltes 2017

Les comparses desfilant pels carrers cèntrics del poble

El carnestoltes va seguir amb els actes de dissabte a la nit. A les set de la tarda ja es respirava un ambient festiu a l’ avinguda Molins de Rei, on es van concentrar les  20 comparses. La rua va començar amb el pregó del rei carnestoltes, qui va encapçalar la rua popular. Després d’un recorregut pels carreres cèntrics del poble la rua va acabar a la Bassa, amb les actuacions  de les comparses. Però això va ser només la punta de l’iceberg ja que la festa i la gresca van continuar fins ben entrada la matinada. El Casal va obrir les seves portes fins a les quatre de la matinada per als més joves. Una petita orquestra i un DJ van ambientar la nit. Moltes persones van mostrar el seu desconcert perquè l’edat mínima per entrar sense acompanyament era de 18 anys.

Els actes de carnestoltes a Castellbisbal van finalitzar diumenge al matí, amb la rua infantil. Els més petits es van disfressar i van recórrer els carrers del pobles acompanyats d’una xaranga. Els actes van finalitzar a la Plaça de l’Església amb l’actuació d’un pallasso.

El carnestoltes a Castellbisbal va estar ben animat, amb la quantitat d’actes que s’hi van dur a terme entre divendres i diumenge. Les opinions dels assistents van ser favorables en tots els sentits, encara que hi va haver alguna crítica. Els castellbisbalencs ja estan esperant  l’any vinent per tornar a celebrar-ho.

Cat.cat, 13 de març de 2017

Álvaro Navarro i Laura Cornide

COMUNITAT OTAKU

Comunitat Otaku

La Comunitat Otaku

Dins la nostra societat i al llarg de la nostra vida, les persones ens acostumem a agrupar per interessos i afinitats. Idees, pràctiques o hobbies que ens fan mantenir una relació més estreta i que esdevenen vincles importants entre nosaltres. D’aquest fenomen sorgeixen diferents comunitats. Una d’elles és la comunitat Otaku.

Aquest terme japonès es refereix a les persones amb forts interessos relacionats amb el món de l’anime (animacions japoneses), el manga i els videojocs.

L’Eric Fernández, la Maria Martínez i l’Estrella Rodríguez, alumnes de 1r d’ESO, s’han ofert per explicar-nos les seves experiències com a membres d’aquesta comunitat:

Quan us vàreu començar a interessar pel món anime?

Eric.- A l’estiu, després de 4t de primària, m’ho va recomanar un amic. A partir d’aquell mateix moment em vaig posar a veure capítols de molts animes diferents. Fins a dia d’avui, jo diria que he vist més de 2000 capítols.

Estrella.- Al 5 o 6 anys el meu germà em va ensenyar que era l’anime. A mi em va agradar molt. Quan vaig ser més gran vaig buscar pel meu compte i des d’aquell moment l’anime va entrar dins el meu món.

Maria.- El meu germà mirava anime per la tele i jo vaig tenir curiositat. Em va agradar també molt.

Es fan trobades sobre el món anime?

Eric.- Sí. Una de les més importants a Catalunya és la Japan weekend a la Farga de l’Hospitalet, i es celebra l’11 i 12 de març. Es fan concursos de disfresses:  Cosplay. Hi ha també molt merchandising per poder comprar.

Maria.- L’altra és el Salon del manga a l’octubre. En totes dues pots comprar moltes coses.

Vosaltres ho recomanaríeu a la gent?

Estrella.- Sí, perquè és una manera de fer, o de veure la vida, que no és dolenta. No perjudica. A vegades potser no surts tant de casa, però es fan trobades colsplayer, i ens agrada disfressar-nos. Personalment, és una de les millors coses que m’ha passat a la vida.  M’ajuda a sortir de la realitat i oblidar els problemes per una estona.

Podeu recomanar series?

Eric.- I tant! : Naruto, One Piece, Tokyo Ghoul, Another, Konosuba, Date a live, Gakkou gurashi entre d’altres.

Maria.- “Somos muy pocos pero dominaremos el mundo” (ja,ja,ja.)

ENTREVISTA Dia 8 de març 2017 – Josep Manuel Castillo

Tristes històries de l’exili espanyol

El dia 26/11/16 alguns dels alumnes de segon de batxillerat, vam anar a una excursió optativa en la qual vam recórrer el camí que els ciutadans d’arreu del nostre país van fer quan es van exiliar (1936-1939) o durant la postguerra. Durant tot el dia una noia ens va estar explicant la història dels nostres avantpassats, des del primer que va passar fins lo últim. Jo he intentat reproduir tota la informació essencial que ens va donar ordenant-la de manera que tot segueixi un sol fil:

Els exiliats espanyols van veure’s obligats a deixar la seva terra i desplaçar-se a altres països a causa que la seva ideologia republicana estava perseguida pel bàndol Franquista. Tota aquesta gent que es va veure obligada a fugir en cerca d’una vida millor per a ells i els seus familiars, encara que fos una vida temporal, ja que volien retornar al país quan veiessin que podrien estar-hi segurs.

Durant tot aquest període en el qual les persones fugien cercant un nou lloc on viure, les desgracies eren l’única cosa que transportaven, ja que podem dir que la gent no tenia temps ni manera de portar les seves pertinences. La gran majoria d’aquests exiliats marxaven a peu des de casa seva fins a un país veí, que en el cas que em pogut veure, França. La gent creia que en travessant la frontera tot se solucionaria, els francesos els rebrien amb els braços oberts i s’acabarien les preocupacions, però no va ser així. Com el títol del meu text indica, parlaré de les tristes històries de l’exili espanyol, les que van començar en aquest punt.

Molta de la gent que creuava la jonquera, just on actualment es troba el museu que vam visitar, tenia l’esperança d’acabar les seves misèries i poder esperar que la situació en el seu país natal se soluciones. Totes aquestes persones van ser portades als camps d’internament o camps de concentració francesos, perquè el govern no volia tenir problemes amb els alemanys, grans líders de masses que estaven envaint Europa. Nosaltres vam anar a veure un d’aquests camps, el camp d’Argelés. Aquest camp que actualment és una platja sense rastre de què va ocórrer, va veure morir molta gent. En un principi es va delimitar l’àrea amb grans extensions de filferro que creaven dues zones, les dels homes i les de les dones on també s’hi quedaven tots els nens fins que es consideressin adults, no hi havia res més. Tot aquest complex el vigilaven senegalesos que provenien de les colònies franceses situades en el seu país d’origen. Un temps després, es van anar construint precàries xaboles en les quals els hàbitats dels camps podien estar a cobert. Cal dir que la posició del camp era horrorosa, com es va dictaminar uns dies abans que comencessin a muntar allà el camp, en el marge de la platja amb un vent de tramuntana constant i un fred terrible. No cal dir que la gent havia de fer les seves necessitats a l’aigua de la platja, sent burla dels guàrdies que cruelment els observaven. Aquests també eren els encarregats de donar el menjar, molt escàs, que els tiraven per tal de riure dels presoners. Però tota tragèdia té un punt una mica positiu, la gent dels voltants, portava menjar als presos i poc després de l’obertura del camp, va aparèixer la creadora de la Maternitat d’Elna, la dona que va permetre la vida a molts nadons que haguessin mort a la platja i a totes les seves mares les quals va impedir que morissin en el part.

La Maternitat d’Elna es va crear en un edifici vell abandonat que va comprar la creadora al govern francès. Ella, havia estat part de la campanya “salvar a los niños españoles” durant la guerra civil. Ella ajudava a fugir, aconseguir menjar, vestir i protegir a tots aquells nens que pogués, i en acabar la guerra, va veure que ella també hauria de travessar la frontera per no tenir represàlies per part del govern espanyol. Quan va creuar, a ella no la van fer presonera perquè era de Suïssa, país neutral, i per això va tenir l’oportunitat de seguir ajudant. Quan va arribar i va veure tot el que passava al camp d’Argelés va decidir comprar l’edifici, que vam anar a visitar, amb els diners de la seva campanya Suïssa i en molt poc temps ho va arreglar tot per tal que s’hi pogués viure, parir i estar sa. Quan tot va començar, el que feia la creadora de la Maternitat d’Elna va ser pactar amb el govern perquè li deixes treure a les dones embarassades del camp un o dos mesos abans del part per poder nodrir-les i tenir-les en bones condicions i després del part seguir acollint-les fins que es recuperessin, després les tornaria als camps. El govern va acceptar la seva proposta i així es va anar fent realitat. En l’edifici es van anar fent diverses sales, la de part, a la que anomenaven Marroc per la por que tenien tant al part com a la guàrdia mora de Franco, també hi havia una sala que es deia Barcelona i una altra que es deia Madrid. Cal dir que les dones eren molt felices allà, podien estar amb altres dones, parlar tranquil·lament, cuidar els seus nadons i sobretot, rere molt de temps, ja podia ser mesos o anys, podien dormir en un llit. Durant el període de quatre anys en el que va estar obert l’edifici, van néixer més de 500 nens, els quals en la platja haguessin mort, fos en néixer o poc després. Una anècdota de què passava amb els nens que naixien a la platja és que les mares els enterraven a la terra deixant-los treure només el cap per tal de què mantinguessin la seva escalfor, cosa que després produïa malalties de la pell.

Un cop va començar la segona guerra mundial, els nazis van envair França de tal forma que un quart del país estava governat per francesos de dretes i la resta pels nazis, els dos governs amb una gran comunicació. En aquells moments molta de la gent va ser transportada als camps de concentració nazis, ja fos en els que els cremaven, en els de treball o en els altres. Molta gent després de patir els camps francesos va veure’s en camps encara pitjors, en els que els guàrdies eren nois de 16 anys totalment sense cor, els alemanys. Allà els feien perdre la identitat, els rapaven i anaven amb uniforme per semblar tots iguals, a més eren tractats com a gossos.

Uns anys més tard durant els que va morir molta de la gent refugiada, l’exèrcit nazi va ser derrotat, i els presos van ser alliberats. Hi va haver gent que va decidir tornar al seu país d’origen, i també gent que va decidir quedar-se allà on estaven. Cal dir que un cop acabada la Segona Guerra Mundial i l’alliberament dels presoners, a Espanya seguia governant la dictadura de Franco, el causant de la guerra civil, i per això molta gent encara no s’atrevia a tornar i la que tornava vivia amb la por que se’ls recrimines alguna cosa.

Aquesta és la tragèdia dels espanyols que es van exiliar, tot i que alguns altres es van quedar al país deixant així que la por fos el seu pa de cada dia.

DSC_0151

Els alumnes de l’Institut veuen la pel·lícula “Figuras ocultas”

El darrer dimecres 8 de març, els alumnes de l’institut van anar a veure la pel·lícula de “Figuras ocultas” a l’auditori del poble en commemoració al Dia internacional de la dona. “Figuras ocultas” narra l’història (basada en fets reals) de tres meravelloses dones científiques afroamericanes que van treballar a la NASA a començaments dels anys seixanta. Durant tota la pel·lícula es poden observar les impactants imatges del tracte que rebien aquestes tres dones i com reclamen l’igualtat de drets aprofitant el projecte de posar en órbita a l’astronauta John Glenn. Aquesta ha sigut rebuda amb molt bones crítiques per part dels alumnes del centre. Hi ha gent a la que li ha agradat, i altra gent a la que no gaire; però tots han estat d’acord en que reflexa molt bé la realitat i que aconsegueix transmetre el missatge d’igualtat de drets.

Resultado de imagen de figuras ocultas

Héctor Rodríguez Calvo, 3r A

No a l’homofòbia

Fa uns dies, a la tutoria de 2nB vam parlar de l’homofòbia. També vam posar un video al respecte, d’una youtuber anomenada Dulceida, que és homosexual i que ha donat la seva opinió sobre el tema; aquí hi ha un link al vídeo per a que el veieu vosaltres mateixos: