Arxiu de la categoria: 2n eso

El curs s’acaba

Deixa un comentari 
SECCIÓ: INSTITUT

El curs s’acaba i a l’Ikb+ tenim una darrera proposta!

Volem conèixer una anècdota que us hagi passat aquest any. Pot ser la millor, la més curiosa, la més divertida, la que vulgueu! Atreviu-vos a compartir el vostre secret…

L’Ikb+ el som tots!

Per això ens heu d’enviar les anècdotes al correu vilajuanico@gmail.com o dir-li a qualsevol dels membres de l’equip de redacció.

No us preocupeu que podeu enviar-nos-la de manera anònima.

Condicions: Ben poques. Ens ho podeu donar en mà o per mail. Ha de tenir un mínim de dues línies i un màxim de dos paràgrafs. Entesos?

No ho direm a ningú!

 

Fins aviat!

Equip de redacció

GUANYADORA DEL SANT JORDI 2.0 I ACTUALITZACIONS

Deixa un comentari

Bon dia,

L’equip de redactors de la revista IKB+ us fem saber que ja tornem a tenir Instagram!

Potser no us n’heu adonat però hem passat per unes setmanes crítiques i és que pensàvem que ens havien eliminat l’Instagram

@ikb.mes

Malgrat tot i després de molts esforços hem aconseguit restablir la connexió!

Per reprendre amb força aquesta darrera etapa us fem saber que ben aviat la nostra guanyadora de Sant Jordi ens farà un breu escrit d’agraïment  que penjarem a totes les  xarxes: Facebook, Twitter, Instagram i WordPress.

A més, tal com vam prometre-li aviat desfilarà per l’apartat de Fotomoda, no us el perdeu!

Equip de redacció

Ningú

Deixa un comentari

Vaig sortir a caminar. Era fosc. Estava al cementiri i no hi havia ningú.

De cop i volta vaig escoltar un soroll i em vaig girar però continuava sense veure ningú.

Vaig retrocedir sobre els meus passos i de sobte vaig veure l’ombra d’un ganivet.

Èric Margarit de 2n

 

Rosa

Deixa un comentari

Anava caminant per un camp ple de roses i de l’olor va recordar una noia que deia Rosa.

Va ser la primera vegada que es va enamorar.

Marta Gallego de 2n

Sinestèsia

Deixa un comentari

Des de la meva finestra transparent es veu com va caient el meu sentiment…

Salma Bouzalmat de 2n

 

Un gran prat verd

Deixa un comentari

Mirava la pissarra verda com si fos un gran prat verd ple de llarga herba. Tot mirant de cop i volta va començar a nevar. Nevava horitzontalment desfilant d’un costat a l’altre. Quan, de sobte, em vaig despertar mentre la professora escrivia.

Ghizlam Rimmou de 2n

Em vaig despertar, tenia ganes de vomitar, no m’aguantava de peu, estava pàl·lid, aleshores vaig agafar el cotxe com vaig poder, vaig anar a un pont amb molta altura, perdut a la muntanya i em vaig llençar.

Després vaig anar a una cafeteria del costat i em vaig menjar un donut de xocolata molt gran i de cop i volta em vaig trobar bé.

Gerard Hermano de 2n