El títol del nostre poema visual és La mentalitat de la societat.

En el poema es poden veure dues cares de perfil als extrems, aquestes cares s’estan mirant mútuament però els impedeix veure’s una barrera que hi ha al mig amb la paraula societat. Aquesta barrera per un costat està més corba que per l’altre.

Una de les cares porta un barret de copa i té una boca petita, en canvi la de l’altre costat té una boca més oberta i està nua. Per poder fer una bona descripció del poema l’hem de fer per parts. La cara nua diu paraules encreuades que tenen una relació entre elles. Algunes reboten contra la barrera i cauen perquè no tenen la suficient força per creuar-la. A l’altra banda es veu que surt de la boca petita una gran bafarada que engloba un grup de persones amb petites bafarades i una creu a dins.

Aquest poema té diverses interpretacions però bàsicament expressa la lluita del poble contra l’opressió. La cara nua simbolitza la pobresa i el poble, i les paraules que crida són reivindicacions socials. Com que totes les reivindicacions estan relacionades es creuen. Les paraules intenten traspassar la barrera que imposa la societat, i encara que la societat intenta canviar, representat per la línia corba, no pot així que les paraules reboten i es trenquen. Però no es rendeixen i formen noves opinions ja que la lluita del poble és contínua.

L’home del barret representa el poder, un poder que controla la multitud no només pel que fa al pensament sinó també socialment. Té la boca petita perquè té poc a dir, ja que és una persona insegura i sense capacitat de lideratge. Però tot i així,  tothom el segueix, i la multitud es queda sense la possibilitat de pensar diferent i resten oprimits.