El dissabte 31 d’octubre, unes amigues i jo vam anar al Saló del Manga de Barcelona, a Montjuïc. Un acte sobre manga, anime i cultura japonesa.

Els manga són còmics d’origen japonès, per a totes les edats, que inclouen una àmplia gamma de temes: acció-aventura, romanticisme, esports, drama històric, comèdia, ciència-ficció, fantasia, misteri, terror i sexualitat.

L’anime són dibuixos animats de procedència japonesa que es desenvolupen en el món del manga. Entre el manga i l’anime sol haver-hi molta relació, ja que els mangues que tenen èxit, posteriorment els treuen en format anime.

Aquest any era el 21 aniversari, era possible anar-hi des del dijous 29 d’octubre al diumenge 1 de novembre de 2015. Tot estava molt ben organitzat, en 4 palaus diferents on hi havia moltes botigues, activitats i exposicions.

El Palau 1 estava dedicat a la gastronomia, tallers de cuina i espai de Super Mario Bros. A la planta baixa del Palau 2 era on estaven els expositors i la sala d’actes 1, tallers manga, espais infantils i exposicions. La planta 1 del Palau 2 era un espai de meditació i cultura japonesa, a més a més hi havia la sala d’actes 2 i tallers d’exposicions. I per últim en el Palau 4 estava la sala de projeccions, tallers, espai cosplayers i exposicions.

Nosaltres era la primera vegada que anàvem i no ho fèiem cospleyades, és a dir, disfressades d’algun personatge de còmic, sèrie, videojoc… Però hi havia moltes persones que sí hi anaven i moltes d’elles portaven cartells en els quals posava “abraçades gratis o free hugs”. Era molt estrany, a aquestes persones desconegudes, si volies els feies una abraçada tot i que no les coneixies. Era una manera de mostrar i expressar l’amor i la bona fe de les persones encara que no les coneguem.

Les disfresses de la gent eren molt complexes, realment s’assemblaven molt als personatges als quals representaven. Normalment els aficionats que es disfressen es preparen amb bastant antelació, ja que van a un esdeveniment molt important.

Per a mi va ser una experiència molt bona, em va agradar molt, tot i que jo no entenia res d’aquell món. Sincerament, el que em va agradar més va ser l’ambient que hi havia allà. Vaig veure un munt de gent reunida que tenia els mateixos gustos i que podia expressar-se amb tota llibertat sense haver-se de preocupar per si el jutjaven o no. Moltes vegades, a aquesta gent a la qual els agrada aquest tipus de coses, els diuen “frikis”, però cadascú té els seus gustos i hobbies i s’han de respectar. De la mateixa manera, s’ha d’entendre que a altres persones els agradi el rock, el reggaeton, etc.