El passat 31 d’octubre, per Halloween o millor dit Castween, els alumnes de 4t vam muntar un túnel del terror i altres activitats per als alumnes de l’institut. L’entrada valia 50 cèntims i el túnel consistia a fer un recorregut per l’institut, que estava ple d’ensurts i sorolls estranys.

Va ser una idea divertida i entretinguda, que a més va servir per recaptar una mica de diners per al viatge de final de curs. Sorprenentment molta gent es va oferir a muntar els decorats i a fer d’actor.

La meva tasca era portar tots els visitants pel recorregut perquè no es perdessin i, si en tenia la possibilitat, provocar algun que altre ensurt a la gent. Em va resultar agradable veure com era de fàcil espantar-los, perquè això volia dir que havíem creat un bon ambient per atemorir els participants.

Quan tot va acabar, vam haver de recollir tot el que havíem fet, però estàvem satisfets perquè havíem recaptat més diners del que pensàvem.

A mi m’ha semblat una bona experiència, que tornaria a repetir, perquè tothom va treballar en equip i perquè era una tasca nova que mai havia tingut l’ocasió de fer.

El procés de la festivitat de Castween va ser bastant difícil però molt gratificant.

Els alumnes de 4t vam tenir pocs dies per poder fer-ho tot, però al final ens en vam sortir.

Primerament, vam dividir el grup de tots els que volien participar en diverses seccions. Jo, primerament, vaig estar en la secció d’organització, però també hi havia els actors, els maquilladors, els decoradors…

Un dia abans del túnel, vam quedar tots per decorar l’Institut: va ser una experiència divertida ja que ens vam poder relacionar amb persones amb les quals no ho fem habitualment. Aquell dia vam treballar molt; una de les parts més difícils va ser col·locar la gran lona, però al final ens en vam sortir.

El dia del xou tothom va estar treballant, ja fent una cosa o una altra. Hi havia gent maquillant, gent acabant de decorar, altres amb la part tècnica, i encara altres muntant les paradetes…

Però el que jo volia expressar, no és tant explicar com ho vam fer, ni com va sortir (de fet, finalment va sortir millor del que esperàvem), sinó que aquestes activitats són les que uneixen el grup, amb els teus amics, companys i, fins i tot, amb persones a les quals no coneixes gaire. És una manera d’estar junts aquest últim any que ens queda a l’institut, de fer llaços i noves amistats.

I també volia donar les gràcies a tothom que d’una manera o altra hi va participar.