Els límits de la vida (I)

imatge llibreEls límits de la vida, de David Bueno, Salvador Macip i Eduard Martorell (la Galera, 2014) és una novel·la juvenil, un viatge a través de la vida acompanyant a una noia que n’experimenta els límits.

La Lara encara no ha fet els quinze anys i ja està de tornada de tot. Es debat entre la vida i la mort. Un brot de la seva malaltia l’ha deixada a la UVI, sola, per passar una nit que pot ser decisiva. Però a la sala hi ha la Carme, una doctora que no havia vist mai, que comença a explicar-li una història apassionant: la història de la vida mateixa.

 

No és res dolent, que t’interessi la ciència! Això no és ser friqui!

Quan vaig llegir aquesta frase, em va semblar molt divertida, una afirmació com aquesta en un llibre publicat per tres científics resulta molt eloqüent. Una reivindicació? M’agrada, perquè amb ella, els autors donen peu a reflexionar sobre una de les primeres grans qüestions que la majoria ens hem plantejat alguna vegada: Ciències o Lletres? Per què han de ser necessàriament excloents? Els autors, Bueno, Macip i Martorell, demostren que és possible ser un científic lletraferit i sortir-se’n d’allò més bé!

Autoritats com Darwin, Gaia o Lovelock i,  termes com proteïnes, gens, cèl·lules, evolució, entropia... esdevenen conceptes fàcilment assumibles mitjançant aquesta lectura. Però a més hi ha la Lara, la protagonista d’aquesta història, una noia que, com totes, malgrat el seu delicat estat de situació, experimenta tot un seguit de dubtes inherents a l’adolescència.

A la Lara li agradaria que fos així, però no n’està del tot segura. Li fa una mica de vergonya explicar els seus interessos a les amigues, perquè sap que elles no els comparteixen. Voldria poder assemblar-s’hi més, no ser diferent. Voldria encaixar.»
«El que és important és el que tu creus. No deixis que els altres et venguin les seves creences, Lara, perquè no són millors ni més encertades que les teves.

El més important, però, és que els autors, científics els tres, no han perdut de vista el més important, la funció final del llibre no ha de ser la pedagògica, per això ja tenim els llibres escolars; aquestes pàgines contenen una història intensa i emotiva, en la que qualsevol jove hi reconeixerà sentiments i preocupacions properes, un llenguatge com el que ells utilitzen, un missatge preciós i, tot plegat, acompanyat de la música de Coldplay i Muse. Com no els ha d’agradar!

Vivim tan de pressa, tan preocupats perquè no s’acabi tot abans del que voldríem, que ens oblidem de gaudir del que tenim. La vida és l’única cosa que podem estar segurs que compta, ens en quedi molta o poca. Aprofita-la. Aprofita’n cada segon que puguis. Estima i deixa que t’estimin.

Joana Llorens, professora de Ciències de l’Institut Castellbisbal

A continuació us passem alguns dels comentaris dels nois i noies de batxillerat que, com a deures d’estiu de biologia, han llegit la novel·la.

Aquest estiu, un llibre titulat Els límits de la vida ha fet que estudiar un temari de biologia fos un món molt més entretingut. Aquest debat entre la vida i la mort de la protagonista, la Lara, i la conversa que li ofereix la doctora Carme fa que estiguis tota l’estona amb els ulls enganxats a les pàgines d’aquest llibre, que t’explica la història de la vida mateixa.

Podria seleccionar paràgrafs sencers de les converses entre la Carme i la Lara, però potser un dels que més em va cridar l’atenció va ser el següent.

El viatge és el que dóna sentit a tot. La vida és un viatge, però el que importa no és quina destinació t’espera al final. Ja la saps, la destinació, i és tan inevitable com desagradable. Pots pensar que és la porta a una existència millor, tu mateixa, però no oblidis que el que importa de veritat és el viatge en si mateix. Això és la vida realment… (Discurs de la Carme, pàg. 234)

Quan vaig llegir aquestes frases que li deia la Carme, em van semblar molt profundes , una explicació com aquesta et fa mirar les coses d’una altra manera. M’agraden molt totes les vegades que la doctora anima d’una manera o una altra la Lara i el més important és que mai es rendeix o ho dóna tot per perdut. Aquesta actitud davant els problemes és la que hauria de tenir tothom per seguir endavant ja que com diu el llibre:

La vida és massa complicada per entendre-la. (Contraportada)

Després de llegir aquest apassionant llibre, una de les coses que em va venir a la ment va ser: Quantes persones no són capaces de veure les coses positives que té la vida? I vaig decidir fer com la Carme: animar, o almenys intentar-ho, totes aquelles persones que només veuen les coses negres i no surten d’allà.

Vivim tan de pressa, tan preocupats perquè no s’acabi tot abans del que voldríem, que ens oblidem de gaudir del que tenim. La vida és l’única cosa que podem estar segurs que compta, ens en quedi molta o poca. Aprofita-la. Aprofita’n cada segon que puguis. Estima i deixa que t’estimin. (Discurs de la Carme, pàg. 235)

Aquest paràgraf és el que més em va marcar de tot el llibre. És el que resumeix totes les idees que la Carme utilitzava per motivar la petita Lara a seguir lluitant contra la seva malaltia. Una de les coses que em va impactar més sobre el llibre va ser la inexistència de la doctora que tant havia ajudat la nena a poder sobreviure una nit on res estava per segur. Però, en veritat m’alegro que els autors decidissin que fos així perquè la lluita l’ha de fer un mateix.

Una novel·la on trobaràs respostes apassionats a preguntes que sempre t’havies plantejat. Un passeig per la vida en tota la seva esplendor.

Judith Marin, 2n de batx. B

Judith Marin, 2n de batx. B

La vida és un viatge, però el que importa no és quina destinació t’espera al final.

Aquesta frase m’ha semblat molt interessant, ja que hi ha molta gent com la Lara que li té por a la mort. Aquest temor fa que la gent no visqui la vida al límit, és a dir, gaudint del moment. Quan et sorgeix una malaltia important com la de la protagonista, una malaltia amb la qual has de lluitar molt per vèncer-la, molta gent tira la tovallola i decideix morir en comptes de seguir lluitant. La Lara ja havia tirat la tovallola però gràcies a la Carme, que li ha fet veure les meravelles de la vida, decideix lluitar fins al final. Tots sabem quin és el nostre final però no sabem quan ens arribarà; per tant, el millor és fer ara el que no podràs fer demà.

La vida és massa complicada per entendre-la.

Tothom alguna vegada s’ha preguntat què és la vida; és una pregunta típica però mai no n’obtenim una resposta. La vida és molt difícil d’explicar, per això gairebé mai pots trobar un llibre que t’expliqui el que és. A més a més, cada cop que un científic resol alguna pregunta  que havia sorgit abans, la resposta fa que  trobi noves preguntes. Per tant, cada cop tenim més enigmes a resoldre.

Estar malalta no t’exclou de la societat.

Aquesta frase em va impactar, ja que la Lara pensava que ella era diferent de la resta pel sol fet de tenir la malaltia. La Carme li fa veure que ella és una persona igual que les altres i que la vida ens posa obstacles al camí però les nostres ganes de viure poden fer que aquests moments difícils es puguin passar molt millor.

Tot té una funció en aquest planeta!

Tots els éssers vius que tenim en aquest planeta són necessaris per a la supervivència de la resta. Cada ésser viu fa una funció en aquesta vida i si no fes aquella funció n’hi hauria altres que no viurien. La Carme li fa veure a la Lara per què són tan importants tots els éssers vius.

L’únic viatge és el viatge interior.

Aquesta és la frase que més m’ha agradat de tot el llibre. Tot el que fas a la vida queda gravat a la teva memòria i ho fas per sentir-te bé amb tu mateix. El que hi ha al nostre interior és l’important i, lamentablement, hi ha molta gent que no ho sap.

Carla Pastallé, 2n de batx. B

Carla Pastallé, 2n de batx. B

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s