Per començar, la conferència em va encantar; puc dir que va ser una de les millors dels 3 anys que porto a l’institut.

 Sincerament m’ha ajudat molt ja que jo sóc bastant indecisa i els consells que va donar crec que m’ajudaran molt en el meu futur, ja no per estudiar sinó per ser feliç.

També, la seva història em va agradar i motivar molt; penso que és una noia molt forta i lluitadora que ha treballat i s’ha esforçat molt per arribar fins on és ara.

Yaiza Adserias (4t C)

La pregunta que realment ens hauríem de fer per decidir o adonar-nos de què és de debò allò a què ens voldrìem dedicar durant la resta de la teva vida és: “Què és allò que faries tant  a les tres de la tarda com a les tres de la matinada?”. És una pregunta que em va impactar perquè jo segurament mai me l’hauria fet. Si hagués de contestar ara mateix, segurament diria que m’aixecaria quan fos si algú, sobretot un nen, necessités la meva ajuda, ja fos per parlar, perquè es troba malament, o perquè té un problema. I, com suposo que ha quedat entès, jo vull treballar amb persones. Bé amb persones, bé amb animals; éssers vius (que no siguin vegetals). D’una banda, m’agradaria tenir relació directa i propera  amb la gent amb la qual treballés, però d’altra banda tampoc em molestaria trasmetre els meus coneixements de manera més indirecta, com en una conferència o un taller. No tinc decidit del tot què és exactament el que vull estudiar, però sí que tinc clar que vull estar de cara al públic, que vull parlar i vull ajudar les persones.

Anna Grima (4t B)

Aquesta xerrada m’ha servit per distingir entre hobby i professió; jo tinc dubtes sobre si vull ser perruquera o administrativa; penso que no tenen molt en comú, ja que l’única cosa que en les dues professions es fan servir són les mans. Crec que sóc una persona que necessita estar ocupada i en una cosa que m’agradi. Aquesta xerrada m’ha servit perquè penso que la perruqueria m’agrada molt, però potser no tant com per fer-ho cada dia. En canvi, estar cada dia en una oficina fent coses a l’ordinador sí que m’agradaria…

Paula Aranda (4t C)

“I si no té sortides?”

A mi, la gent que m’envolta sempre m’ha aconsellat que triï estudiar alguna cosa amb sortides, que em puguin proporcionar una feina en un futur. Quan surt aquest tema a casa és sempre el mateix: Doncs, a mi m‘agradaria fer la carrera de fisioteràpia. “I si fas psicologia, que té més sortides? I si…?” La xerrada em va servir per adonar-me que mai se sap de què hi haurà feina en el futur. Potser ara triomfa medecina i d’aquí uns anys no hi hagi prou feina. No se sap; per això no ens hem de deixar influir per la gent. I si vols fer estilisme? Endavant; res ni ningú ens ha de fer canviar d’opinió. La xerrada em va fer obrir els ulls i veure que no he d’escollir una carrera per les sortides que tindrà sinó per si a mi m’agrada. I jo vull poder treballar cada dia en el que m’agrada.

Marina Prieto (4t A)

… Si t’equivoques no és dolent, no és un error, simplement estàs aprenent.

Lluita pels teus somnis i arribaràs on vulguis, on et faci feliç!

Helena Barrionuevo (4t B)

La Nereida va exposar unes idees molt interessants, em va donar claus i pistes per saber per on tirar…… Abans de la xerrada jo estava molt perduda, el nostre futur acadèmic era un tema estrella entre els amics; després de la xerrada vaig estar reflexionant sobre el que havia dit la Nereida, i almenys ja he decidit alguna cosa, encara que no sé quina serà la idea definitiva…

Laura Jou (4t A)