Quan érem petits, freqüentàrem un quant temps els mestres.                                                                     I després vam ser mestres i ens sentírem satisfets.                                                                                 Al final de la història mira què ens ha quedat:                                                                                     tal com l’aigua brollàrem, i com el vent hem partit.

Omar Khayyam, Quartetes

Avui diem adéu a un gran professor. Hem perdut en Joan de manera injusta, inesperada i sobtada. Es fa difícil trobar les paraules per expressar com els seus alumnes vèiem en Joan i el que va significar per a nosaltres. A tots se’ns acumulen incomptables records i moments viscuts amb ell: unes classes d’història del món i de l’art, en les quals sabia transmetre la seva passió per allò que li agradava i ens ho ensenyava, de manera que no només aconseguia que aprenguéssim, sinó també que gaudíssim i riguéssim mentre ho fèiem.

En Joan era una persona incansable; molts recordem com a les sortides per Madrid o Barcelona ell sempre anava per davant de nosaltres, serè i observador; sentia curiositat per les coses, i cuidava de tots nosaltres. Coneixia molt bé els museus, monuments, les històries de les ciutats de Madrid i Barcelona; però el que sí que sabia era cada racó de Castellbisbal, del seu  poble, la història i el patrimoni. La seva passió per allò que ensenyava, per la vida, era segurament el que el feia un bon home.

Joan, els teus alumnes sempre recordarem tot el que ens vas ensenyar: la passió, la vitalitat, el somriure…

No et diem adéu per sempre, sinó a reveure.

Siguis on siguis, que descansis en pau, Joan!

[Text llegit durant la cerimònia de comiat a l’església de Sant Vicenç de Castellbisbal el dia 4 d’abril de 2015.]