El meu professor preferit, la qual cosa no vol dir que la resta no em semblin bons professors, és el meu estimat tutor, el Jordi Castellví.

Encara que no existeixi la perfecció, penso que és el professor que més s’hi acosta. És el tipus de professor que qualsevol voldria tenir a classe.
Penso que és bo, tant ensenyant, que és el seu ofici, com tractant les persones, els éssers humans. Molts professors s’encarreguen només de fer la seva feina; és a dir, arriben a classe, fan la seva feina i marxen per on han arribat. Ell no, ell va més enllà, intenta crear bon ambient, ajuda a tothom per igual, aconsella, ensenya de tal manera que vol que no suspenguis (que hauria de ser la finalitat d’aquest sistema educatiu) i si cal t’ho explica com als nens petits: a poc a poc i amb paraules simples.
A més, té el seu sentit de l’humor i riem tots junts, cosa que fa les classes més suportables.
El que més m’agradaria destacar d’aquest professor és la seva solidaritat. És una persona respectuosa, sí, però el que més destacaria és la seva capacitat per mirar pel bé de tots i cadascun de nosaltres. La seva llei és ajudar, donar-ho tot per tothom, pels alumnes i companys. Si cal, perd part del seu temps, que mai recuperarà, per fer-te la vida més fàcil. A més, és detallista i a vegades porta algun dolç per a cada alumne de la classe perquè siguem una mica menys infeliços amb tantes classes i matèries.
Per contra, també cal dir que a vegades és massa bo amb alguns que no s’ho mereixen perquè no s’ho han guanyat.
Per tots aquests motius, penso que ell és el meu professor preferit, perquè és bo ensenyant, és bona persona (a vegades, fins i tot massa!) i perquè ens desperta aquell esperit de voler aprendre.
Així doncs, per a mi, el Jordi és un exemple a seguir i li he d’agrair tot el que ha fet per nosaltres, més enllà de la matèria apresa.

Roger Gorrea, 2n de batxillerat, curs 2013-2014