Els límits de la creativitat: Com un fanal encès al migdia. Judit Vallès

Vam proposar als alumnes  de 2n de batxillerat que produïssin textos de creació a partir de cites extretes de la producció periodística de l’escriptor Josep Maria Espinàs.

Es tractava que duguessin a terme un joc textual que posés de manifest les infinites possibilitats de significació i la capacitat de suggestió que tenen els missatges. En definitiva, volíem que gosessin experimentar a partir dels textos i que fossin capaços de dotar-los d’un nou sentit que els transcendís; que fossin capaços d’enriquir-los, matisar-los, de generar nous àmbits de significació que ens aportessin algun tipus d’amplificació contextual que ens permetés besllumar, per tant, noves realitats.

I, així, prendre consciència que el significat no és aliè a nosaltres sinó que, ben altrament, som absolutament responsables de la construcció mental del món que ens envolta.

Depèn només de nosaltres, en darrera instància, mirar d’entendre’l i intentar dotar-lo de significat. I això no ho hauria de fer ningú per nosaltres.

Aquí us en passem una mostra, uns textos plens d’emoció i curulls de sensibilitat, que esperem que us agradin i us facin gaudir.

Josep Maria Sardà, professor de Llengua catalana

 

A sota, trobareu l’enllaç amb el relat original.

Com un fanal encès al migdia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s