Un cop mes els meus pares no han fet el més mínim esforç per comprendre’m. Els pares sempre ens diuen que hem de fer el que creiem i a l’hora de la veritat ens tanquen les portes.
-Per què és la vaga? -diu la mare.
-A mi no m’importa de que sigui la vaga, el que vull és dormir!
– Llavors, no tens dret a fer la vaga, no et firmaré el paper, no en saps ni el motiu! A més els professors a la reunió de la setmana passada ens van dir que faríeu classe normal encara que hi hagués un nen a la classe. Així que hi aniràs – diu la mare.

En aquell moment et penedeixes d’haver donat el paper d’informació per a la reunió de pares. Hauria desitjat que aquell paper m’hagués caigut anant cap a casa després de l’institut. Però ara ja no hi ha res a fer, ho tindré en compte per la següent vegada.
A l’arribar al institut, et trobes amb poques persones a la classe, persones amb les que no parles (entre elles es parlen). I això no és gens agradable ja que t’agradaria tenir els companys de sempre i xerrar a les classes sense que se n’assabenti el professor. L’últim que em ve de gust és haver de fer nous amics precisament avui: Justament han de vindre els mes frikis de la classe.

Però en aquest cas tu estàs a classe i els teus amics han fet la vaga; veus com l’altra gent riu i tu et sents marginada. Mentrestant el mòbil et vibra a classe amb missatges del pal “Que bé s’està al llit!”. I quan hi ets diuen que faràs classe però com que hi ha vaga, hi ha poca gent i no fas gaire feina. Els pares això no ho veuen, diuen que faràs classe però nosaltres realment sabem que com a molt avançarem deures (però és que això també ho podem fer a casa!). Però es veu que això els pares no ho entenen…

Encara és pitjor perquè alguns professors són molt tossuts i encara que siguem 4 persones volen fer classe i seguir amb el temari.

Després de passar el dia, com sempre i a més avorrida, arribes a casa cansada, dines sola i a sobre et toca fer els deures o bé les activitats extraescolars. I llavors és quan trobes els missatges de tothom preguntant què han posat de deures i quin temari hem avançat. A sobre els ho has d’explicar!
En fi, la part bona és que el temari tu ja el tens i has avançat els deures a classe; en canvi, ells no, i ho hauran de fer després. Però jo preferia haver-me pogut quedar al llit a casa com l’altra gent: No sabeu com us he envejat. Heu sigut capaços de lluitar pel que creieu, encara que potser no queda clar per què era la ejem ejem, festa… Ups, volia dir la ‘’vaga’’.

Dues esquirols involuntàries de 3r