Arxiu d'etiquetes: ciència

La veritat de les pessigolles

SECCIÓ: SALUT I CIÈNCIA

Encara que les pessigolles ens produeixin una cascada de riures i fins a un plaer que ens recorre tot el cos, la ciència s’ha encarregat de demostrar que aquesta resposta cerebral és producte de l’activació d’un mecanisme de defensa diferent al tipus de reaccions que esperaríem en altres situacions de diversió.

Van ser els científics de la Universitat de Tubinga els que van estudiar les reaccions cerebrals mentre un grup de col·laboradors van rebre l’estímul, tant d’escoltar coses gracioses com de rebre pessigolles.

pessigolles 1.PNG
Mitjançant escàners de ressonància magnètica, els investigadors van verificar l’activitat cerebral mentre les 30 persones que van col·laborar en l’experiment escoltaven acudits i rebien pessigolles als peus. Efectivament, tots dos estímuls van activar una part del cervell anomenada cissura de Rolando, encarregada de controlar els moviments facials, les reaccions vocals i emocionals.

Però evidentment, això era bastant previsible pels científics; el que no ho era és que també van constatar que, a diferència del que ocorria al cervell només amb les històries gracioses, les pessigolles van produir l’estimulació de la zona cerebral que regula la lluita i la fugida.

pessigolles 2

Això va portar al fet que els científics deduïssin que si les pessigolles no causessin tant riure, la persona que les rep podria reaccionar agressivament, ja que estimula una actitud defensiva. La part del cervell que s’activa amb el pessigolleig és la que s’anticipa al dolor, per tant, la reacció automàtica pot ser fins i tot violenta per evitar que prossegueixi.

Així s’explica la raó per la qual no podem fer-nos pessigolles a nosaltres mateixos; el nostre cervell ens anticipa que no hi ha necessitat de produir una resposta d’acció, de lluita, de por o de fugida.

Equip de redacció: Alison Rodríguez

El planeta Urà i la seva mala olor

SECCIÓ: CULTURA

Un grup d’astrònoms va descobrir un gas nociu a la part alta dels cims dels núvols del planeta gegant. Es tracta del sulfur d’hidrogen, el gas que li dóna als ous podrits la seva olor característica i el qual impregna l’atmosfera superior d’Urà.

Urà

Això es va aconseguir fent observacions espectroscòpiques sensibles amb el telescopi Gemini North, de 26.5 peus, que es troba al volcà Mauna Kea, a Hawaii.

Gràcies a l’enorme sensibilitat d’aquest instrument, els investigadors van poder detectar línies molt tènues en l’espectre de llum que indicaven que el sulfúr d’hidrogen havia absorvit algunes longituds d’ona de la llum solar, tal com van assegurar els científics.

Cal assenyalar que aquesta troballa serveix per molt més que per determinar l’olor d’Urà. Afegeix informació clau sobre els planetes i com es formen, tal com va assegurar l’autor de l’estudi, Patrick Irwin.

Urà i Neptú es van formar en una part més freda de la nebulosa solar que Júpiter i Saturn.

La Nèbula Solar es refereix al període del Sistema Solar en la que només existia un sol naixent i partícules de pols.

 

Els resultats van ser publicats a la revista Nature Astronomy i un dels encarregats de la recerca va ser Leigh Fletcher, científic planetari de la Universitat de Leicester, Anglaterra.

Segons els investigadors, si un humà descendís a través dels núvols d’Urà, es trobaria amb una olor molt desagradable semblant a la dels ous podrits. De fet algunes fonts de mineralització natural també fan aquesta olor. Us en podreu fer una lleugera idea si les voleu visitar ara que ve el bon temps.

No obstant això, les diferències entre Urà i les fonts catalanes són substancials ja que abans de sentir la fragància moriria a causa de la sufocació i l’exposició a una temperatura de -328° Celsius de l’atmosfera, feta majoritàriament d’hidrogen, heli i metà.

Equip de redacció: Alison Rodriguez

El físic Stephen Hawking ha mort

En motiu de la mort d’Stephen Hawking,  l’Alison Rodríguez de 3r, ens ha fet aquest breu article. Us recordem també, que els de la classe de 2n B han fet una exposició d’algunes fotografies i frases seves per retre un petit homenatge al cosmòleg. Us animem que aneu a veure-les! Els alumnes de 2n us estaran esperant!

steph


 

SECCIÓ: CIÈNCIA

El físic britànic, Stephen William Hawking, ha mort recentment. El succés s’ha produït durant la matinada del 14 de març a casa seva, a Cambridge, Anglaterra. El famós físic va néixer el 8 de gener del 1942 al Regne Unit. Era una de les figures més  importants del món de la ciència. Se’l reconeix com un astrofísic, físic teòric i cosmòleg. Com ja sabem, el professor Hawking estava paralitzat a causa d’una malaltia motoneuronal relacionada amb l’esclerosis lateral amiotròfica (ELA). Aquesta malaltia va provocar que a partir dels 21 anys hagués de passar la resta de la seva vida en una cadira de rodes i s’hagués de comunicar amb un dispositiu generador de veu digital.

Les seves teories, polèmiques declaracions i opinions sempre van obrir llargs debats, i fins l’últim moment va ser present a l’actualitat científica diària.

El dia que Stephen William va morir, va coincidir amb l’aniversari del físic Albert Einstein, nascut l’any 1879. A més, al 14 de març, és quan es celebra el número Pi (3’14). Què creieu, casualitat?

Per acabar, citem una de les seves frases cèlebres: “la intel·ligència és la capacitat d’adaptar-se al canvi”. Sense dubte, ha sigut una pèrdua molt gran. Fins sempre professor.

Equip de redacció: Alison Rodríguez i alumnes de 2n B

Un tomb per Txernòbil

SECCIÓ: SALUT I CIÈNCIA

El 26 d’abril de l’any 1986, a la planta nuclear de Txernòbil, va explotar el reactor quatre. Aquesta central produïa bona part de l’energia que es consumia a Ucraïna. Mentre es desallotjava la zona, voluntaris i bombers de les ciutats veïnes, com Prípiat,  van anar a la central amb la seva protecció habitual, per apagar l’incendi. Cap d’ells era conscient que la radiació acabaria amb les seves vides i bolcats en la seva tasca van preservar tant bé com van poder la salut de la zona, que, malgrat tot, encara avui en pateix els greus efectes. El territori va ser evacuat després de 36 hores, massa tard per moltes persones que van quedar afectades i van morir immediatament o poc temps més tard.

Captura.PNG

Després d’apagar l’incendi  la població que habitava en un radi de 30 km d’on va succeir l’explosió va ser traslladada a altres llocs del mateix país, d’altres no disposaven dels recursos necessaris per poder marxar lluny i alguns, fins i tot, van decidir quedar-se per voluntat pròpia.  Per aturar la contaminació radioactiva,  van construir un sarcòfag de ciment,  amb la intenció de cobrir tota la zona que envoltava el reactor quatre. Més tard, davant l’augment de la radiació, van construir-ne tres més.

Captura2.PNG

Fins el dia d’avui encara és pot categoritzar com l’accident amb l’impacte ambiental més greu que ha succeït en tota la història,  registrat amb el grau 7 de l’escala INES (Escala que mesura la gravetat dels accidents nuclears), sent el més greu de la història.

640px-INES_ca.svg.png

Sabem que la radiació es va escampar molt més del que s’imaginaven i encara ara Bielorússia, Ucraïna i uns part de Rússia en pateixen els efectes. Ucraïna, des d’aleshores, s’ha gastat uns 60 bilions de dòlars per tornar a ubicar les famílies, construir més sarcòfags i reparar els danys de la salut dels habitants.

Actualment Prípiat és una ciutat fantasma. No hi pot viure ningú ja que els nivells de radiació continuen sent, trenta-dos anys més tard, tan elevats que deixen seqüeles permanents als humans. Molts investigadors confirmen que hi podrien habitar  espècies mutants.

Captura3.PNG

Dit això, en cas que vulgueu visitar la ciutat, només podreu estar-hi unes poques hores ja que t’exposes a greus problemes de salut. Tot i això, hi ha molta gent interessada en visitar-la i hi arriben autocars diàriament. Us passem l’enllaç d’una de les excursions que podeu fer si hi voleu anar. Algú s’hi anima?

https://www.chernobylwel.com/ES/733/viaje-a-chernobil-2-dias/

Redactors: Marc Chacón i Martí Rabella