Ningú

Vaig sortir a caminar. Era fosc. Estava al cementiri i no hi havia ningú.

De cop i volta vaig escoltar un soroll i em vaig girar però continuava sense veure ningú.

Vaig retrocedir sobre els meus passos i de sobte vaig veure l’ombra d’un ganivet.

Èric Margarit de 2n

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s