La violència contra la dona sempre ha existit, però no fa gaire la societat va començar a adonar-se que no es pot amagar i ,sobretot, les dones víctimes han d’expressar-ho i denunciar-ho. A més a més, no només pateixen aquesta violència referents femenins, sinó que també ho fan gent amb una identitat sexual diferent, com ara homosexuals, transsexuals, etc.

El període de confinament per la Covid 19, va agumentar el nombre de casos de violència masclista. La por a denunciar a l’agressor amb qui havien de confinar-se va ser molt nociu. No només per les agressions físiques, sinó també, psicològiques: comentaris humiliants, insults, amenaces sexuals, actes no consentits, etc. De manera més encoberta, hi ha la violència econòmica, on hi ha una limitació en la disposició dels recursos propis o compartits en l’àmbit familiar o de parella. No importa quina sigui l’edat de la víctima!

Exemples de violència de parella molt freqüents a la vida quotidiana serien, per exemple, una parella que ha quedat per anar a donar un tomb, on l’home li diu a la dona que s’ha de canviar de roba perquè se suposa, segons ell, que està provocant. Òbviament, el comentari de l’home és inadequat però també que la dona li fa cas i es canvia de roba.

Un altre cas seria el control per part de l’home del mòbil de la dona, comprovant amb qui s’envia missatges, a qui truca, amb qui queda… La dona acaba donant el mòbil a l’home però es nota que la seva relació és una mica tòxica…

Avui en dia, quan una dona denuncia una agressió sexual o qualsevol altra violència, no se la sol creure pel simple fet de ser dona i això és una injustícia perquè no es pot treure credibilitat per ser de gènere femení. Les dones tenim els mateixos drets que els homes en tots els àmbits. A més, no és fàcil pensar que les administracions o els poders públics no poden eradicar-ho. És clar que es pot fer però no es fa!

Personalment, no he viscut la violència masclista, tampoc cap membre de la meva família o amigues però hi ha moltes noies que sí l’han patida! Sempre estaré d’acord en que aquestes conductes s’han de fer saber de qualsevol manera, ja sigui de forma pública, com en declaracions als mitjans,  o de forma privada, als teus familiars o a un jutjat o policia o Serveis Socials per a què puguin ajudar-te.

Imatge de capçalera: https://www.eltriangle.eu/wp-content/uploads/2020/11/violencia-masclista.jpeg

Marta Mediavilla Piccolo (3r C)