Quan parlem d’un o més fills els quals els seus pares no estan junts, sovint ens fa pena, ja que ens ve al cap tota una història d’una família plena de moments feliços però que, probablement, ja no tornaran a succeir. Tanmateix, això no ha de ser només així.

És veritat que la primera etapa de la separació es passa malament i comences a creure que és culpa teva o que ja no veuràs a algun dels teus progenitors. Et passen moltes coses pel cap i el teu estat d’ànim comença a veure’s afectat, inclosos altres àmbits de la teva vida com poden ser:

– Acadèmic: les teves notes comencen a ser més baixes.

– Personal: Et tornes una persona més insegura i sensible.

– Social: Deixes de tenir ganes de relacionar-te amb les persones.

Després de passar per aquesta etapa, que per la meva sort no va ser massa llarga, comences a veure una mica la llum, ja que t’endinses en un procés d’acceptació, i t’adones que el millor per als teus pares és que estiguin separats i trobin a una altra parella amb qui connectin millor i no discuteixin constantment. A més, que ells dos no estiguin junts, no significa que no tornaràs a ser feliç, perquè quan menys t’ho esperis, gaudiràs d’uns bons moments amb ells d’una altra manera.

Tot seguit, quan ja ho tens superat,

encara que semblava impossible, és quan entens que els teus pares es troben millor després de la separació i veus que comencen a buscar parella, i potser algunes et cauen millor o pitjor, però mentre tractin bé als teus familiars i a tu i aquests siguin feliços, tot estarà bé i ets conscient d’això.

Imatge de capçelera: https://www.codigosanluis.com/wp-content/uploads/2019/11/hijos-de-padres-divorciados.jpg

Irene Fernández Cañete (3rD)