Aquesta història comença a Corea del sud amb un home que estava preparant un pla durant 4 mesos per entrar al banc. Tenia en ment les rutines i horaris del banc i havia calculat quant temps trigaria la policia en arribar.

Mentre caminava entre els clients i el personal de l’oficina, la seva mà estava ferma al ganivet (que havia adquirit, prèviament, a una botiga). 

Quan va arribar a la recepció, li va entregar un paper amb unes indicacions a la secretària. Uns minuts després, s’escoltaven sirenes de cotxes policials fora del banc. Qui havia trucat a la policia?

Quan dos oficials van accedir al recinte, ell va ensenyar el seu ganivet tranquil.lament i s’anava apropant lentament a l’oficial del davant, a qui clavaria el ganivet a l’estòmac. Al cap d’uns segons, va separar el ganivet del seu cos i no hi havia cap taca de sang ni es veia una ferida perquè resulta que l’arma era de joguina. Malgrat tot, va ser arrestat i portat a comissaria.

Després d’hores d’interrogatori molt insistents, el suposat atracador va confessar que el veritable motiu del seu acte va ser que, a Corea del sud, l’assistència sanitària era bastant dolenta per a la població i si l’empresonaven, tindria el privilegi dels reclusos de tenir atenció mèdica gratis i li arreglarien el mal d’esquena que feia anys que patia. També va dir que el contingut de la nota que va entregar a la secretària era: “Call the police” (Truca a la policia).

Com no va fer mal a ningú ni va robar res, el temps de condemna es reduiria fins a un mes, acusat d’obstrucció a la justícia i sense tenir el tractament mèdic gratis.

Font de consulta: https://youtu.be/8JclG3gZLQI

Imatge de capçalera: https://i.ytimg.com/vi/_Re4r5s-4cA/maxresdefault.jpg

Pol González Blanco (3r D)