Un gos és un animal que té sentiments i no és un juguet ni un peluix!

L’alimentacio del gos depèn de la seva raça i l’edat. Per exemple, el Papiro, el meu gos, menja pinso d’adult perquè és un gos gran i té problemes! No poden menjar: ceba, xocolata, pernil salat, etc.

Un cadell és un “minigos” que encara no sap fer cas, mossega tot el que veu (sabates, cortines, mobles, joguines, etc.) perquè encara és petit. Cal saber-los educar i mai abandonar-los quan són grans.

Hi ha moltes races: pastor alemany, llaurador, Golden, San Bernardo, Dàlmata, Mastin, Huski, etc.

En conclusió, un gos és un animal amb sentiments i no és una joguina que pots abandonar quan et canses. Tampoc és una fàbrica de fer cries. El propietari té obligacions: treure’l a passejar, banyar-lo, donarli de menjar bé, cuidar-lo, fer-li atenció, etc. Encara que tinguis algun problema, no cal abandonar la mascota perquè el gos no té la cuplade res i sempre es poden trobarsolucions.

Abans de tenir un gos, pensa-ho bé!

Imatge de capçalera: https://fotos00.diaridegirona.cat/2019/12/27/690×278/gossosnens-3.jpg

Noa Faiges (3rB)