La celiaquia és una malaltia amb la que he hagut de viure des que vaig néixer i que m’afecta a l’intestí prim quan menjo aliments que continguin gluten (blat, ordi, centena i civada).

Segons la meva experiència, no t’afecta tots els dies sinó quan menges certs aliments com, per exemple, el pa. Sempre l’he volgut provar i més perquè veig com la meva família en mengen. Només un cop, quan tenia uns 7 anys, en vaig menjar perquè la meva mare es va confondre i aquell tenia gluten. Em va estranyar el sabor però el vaig devorar i dos dies després, vaig començar a trobar-me malament, amb mals de panxa i amb febre (com una gastroenteritis)!

Haver de mirar totes les etiquetes dels productes per si porten gluten és bastant complicat, ja que n’hi ha que no ho especifiquen. Com que m’ha tocat fer-ho des de petita, ja hi estic acostumada! Abans d’anar a algun restaurant, hem de trucar per saber si tenen plats per a celíacs i quan diuen que no, a vegades em sento com una càrrega perquè penso que la meva família ha de fer molts esforços per a que jo pugui menjar fora de casa. Actualment, per sort, hi ha molts més llocs que ho contemplen.

La meva mare m’explica que en realitat no m’ho van diagnosticar fins que vaig fer un any, encara que ella sabia des del principi el que em passava, i vaig estar menjant gluten i posant-me malalta contínuament. Quan els metges em van diagnosticar la celiaquia, la meva mare es va posar a plorar perquè, llavors, no podia trobar menjar sense gluten. Ara ja no passa això. La marca que més utilitzo és la Schar!

He rebut certs comentaris de gent que es burlava de mi perquè al menjador de l’escola hi havia certs plats que no ens feien igual. Em deien que el menjar sense gluten estava fastigós o simplement simulaven una arcades a sobre del meu plat, però sincerament m’era igual perquè, sense adonar-se, ells mateixos mengen diàriament menjar sense gluten com les patates fregides, la fruita, etc.

Gisela Hernández Valera (3r A)