MIG SEGLE DE VIDEOJOCS

El desenvolupament de la història dels videojocs.

L’origen dels videojocs té lloc a la dècada dels 40. En acabar la segona guerra mundial, es van crear els primers superordinadors anomenats ENIAC, concretament al 1946. Però fins als anys 60, no es van crear els primers videojocs a causa d’una activitat constant de progrés tecnològic.

A partir dels 70, els estudiants de les universitats més importants dels Estats Units van començar a inventar les primeres plataformes de videojocs. Una d’aquestes plataformes va ser el “Pong”, que va ser creada per Nolan Bushnell el 22 de maig de 1972. Aquest noi, després de presenciar una demostració de la “Megnavox Odyssey”, va tenir l’oportunitat de crear el “Pong”, la que es considera la plataforma de videojocs iniciadora de la indústria.

Els anys 80 van ser considerats l’edat d’or dels videojocs ja que la gent no parava de jugar-hi i la indústria va augmentar els seus números de comercialització considerablement. Per a què us feu una idea, els ingressos de la indústria van passar de 454 milions de dòlars l’any 1978 a 5313 millions en l’any 1982. Gràcies a aquest augment, es van començar a incrementar les màquines recreatives a espais públics com els bars, restaurants, hotels i salons recreatius.

Vam entrar a la dècada dels 90 amb el lideratge de la Sega Mega Drive, fins que a l’any 1991 l’empresa Nintendo va treure al mercat una consola de videojocs revolucionària: la Super Nintendo. Aquest producte va revolucionar el mercat amb un dels jocs més famosos dels últims temps, el Super Mario Kart. La seva principal competidora, Sega, va contraatacar amb l’invent d’una altra videoconsola, però no va tenir prou èxit com per a poder arrebatar-li el lideratge de comercialització. Més endavant, aquesta rivalitat va comportar la invenció de nous mons virtuals, com el 3D i va haver-hi una “guerra de consoles” entre la Sega Saturn, la Sony Playstation i la Nintendo 64 que va acabar guanyant Sony en nombre de vendes.

Per acabar, des del començament de segle en endavant, la tecnologia ha avançat molt i les indústries no paren de crear noves màquines, hi ha nous gèneres amb franquícies multimilionàries. Un exemple molt visible és l’èxit mundial de les aplicacions als smartphones. Així doncs, lluny d’haver aconseguit la seva maduresa, a dia d’avui els videojocs es consideren  una nova forma d’art que pot, 50 anys després de la seva aparició, trobar-se en una nova fase creativa. Quin serà el següent pas?

                                                                            Joel Estudillo, Alan Rodríguez i Arnau Morral