Converses amb…

«PODRIA DIR QUE MAI PARO D’ESTUDIAR… M’ENCANTA.»

VANESA LORENZO, professora de Tecnologia de l’Institut Castellbisbal

La Vanesa és professora de Tecnologia. Actualment viu a Rubí, aquesta és l’última de les tantes ciutats on ha viscut com Múrcia, Lisboa i l’Hospitalet, la ciutat on va néixer. A la seva família ha sigut l’única que s’ha dedicat a alguna cosa relacionada amb la tecnologia, ja que la seva germana és farmacèutica i el seu pare treballava a la indústria química. No té fills, encara, i la seva passió és viatjar: Filipines, Bali, Indonèsia, Mèxic, Cuba, Malasia, India… De tots aquests llocs, destacaria les Filipines, hi tornaria a anar tantes vegades com pogués; en canvi, a l’Índia amb una vegada ja n’ha tingut prou.

Quants anys portes com a professora de Tecnologia?
Porto treballant des del 2015 com a professora, és a dir, fa tres anys.

Havies treballat abans d’alguna altra cosa? De què?
Sí, he tingut dues feines abans. Primer vaig treballar d’informàtica, encarregada de dissenyar els programes dels bancs. Després d’enginyera de qualitat en una empresa de cotxes.

A què volies dedicar-te en un principi ?
Jo de petita volia ser metge, patinadora, encara que no sabia patinar. També vaig pensar en ser pilot, veterinària i finalment enginyera.

Parlem de la teva feina actual. Et va costar que els alumnes et respectessin?
La veritat, és que no.

Has tingut problemes amb alguns professors ?
No, mai.

Algun cop t’has oblidat del que havies d’explicar a classe?
Gairebé mai, però quan me n’he oblidat ha sigut quan tocava començar algun tema nou. Un cop ja ho he repetit moltes vegaes, no me n’oblido mai. Tinc bona memòria.

T’agrada el que expliques o hi ha algun tema que et costa més d’explicar o no t’agrada ?
En general m’agrada molt tot. Si hagués de descartar algun tema seria el dibuix tècnic, no se’m dona molt bé dibuixar.

Algun cop t’has sentit incòmode o en una situació complicada amb els alumnes?
Una vegada, quan treballava en un altre centre, vam anar de colònies i una noia va caure. Quan vaig anar a ajudar-la, la noia va començar a fer convulsions a terra. Em vaig espantar molt.

Quants anys vas estar estudiant ?
La veritat és que encara segueixo estudiant. Podria dir que mai paro d’estudiar… M’encanta.

Per acabar, l’entrevista. Explica’ns alguna anècdota a una aula.
Un dia al taller un nen de segon em va enganxar un dit amb les alicates. Gairebé me’l trenca!

Sofia i Celia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s