Atenció! Després de segles de tranquil·litat, torna amb força el Terraplanisme! Ho diem perquè, últimament, hem parlat amb moltes persones que afirmen rotundament que la terra és plana, i ho intenten demostrar de maneres molt peculiars. Però aquesta comunitat pot realment establir la base d’una nova revolució copernicana?

La humanitat sap des de fa segles que la terra no és plana, però últimament han aparegut uns corrents pseudocientífics que afirmen el contrari. Fins ara, aquest nou qüestionament no aporta teories científiques convincents. Per començar, tenim l’experiència de varis exploradors que han donat la volta al mon, també tenim els cicles dia i nit que quadren amb una terra esfèrica i totes les lleis de la física que coneixem les avalen.

Però ens agradaria anar més enllà, i si trobeu algun terraplanista massa emocionat, li podeu explicar el següent:

1- Les lleis de la gravetat ens diuen que la matèria es atreta per la matèria. En una Terra esfèrica, les coses són atretes al centre de masses terrestres. Això no quadra amb una terra plana. En aquest model les coses no tindrien una raó lògica per caure més lluny de “perqué es el que veiem”.

2- Segons el model terraplanista la Terra es un pla estàtic, però per desgràcia per a ells hi ha experiments que confirmen el moviment de rotació terrestre. Sense anar gaire lluny, al Cosmocaixa hi ha un pèndol gegant, el qual en un dia i mig fa una volta de 360º. Sabem que el moviment d’un pèndol és sempre el mateix, per tant això demostra la rotació de la Terra.

3- Tots hem vist alguna vegada la típica foto on s’apunta cap a l’espai i s’aprecia el moviment de les estrelles. Qui diria que aquesta és la prova definitiva en contra del terraplanisme? És que realment no giren les estrelles, sinó la Terra. A més a més, com només seria possible en un cos esfèric, les estrelles no giren en la mateixa direcció a l’hemisferi nord que a l’hemisferi sud.

Per acabar, doncs, amb aquests tres arguments sempre te’n sortiràs en un debat amb un terraplanista.

Moltes gràcies per llegir-nos.

Éric Fernández i Sergi González