El passat divendres dia 8 d’abril, els alumnes de psicologia de primer i segon de Batxillerat del l’Institut Castellbisbal van assistir a la xerrada sobre malalties mentals Sóc més que una malaltia mental, en la qual van participar quatre persones que havien patit o patien malalties mentals, exactament l’esquizofrènia i la depressió major, acompanyats de la Victòria, la infermera de l’Hospital de Dia de la Unitat Polivalent d’ Hospitalet, encarregada d’acompanyar els malalts mentals. Tant els alumnes com els cinc participants van crear un ambient d’empatia i complicitat, cosa que va significar una experiència única tant pels alumnes i com pels professors al poder parlar d’aquests tipus de malalties amb persones que les han patit personalment. Va ser una xerrada enfocada sobretot a la visió que té la societat sobre aquestes malalties.

La xerrada va començar amb la presentació per part de la Victòria de les diferents malalties mentals Va descriure dues paraules importants per  introduir l’objectiu a què anava destinat el taller. La primera paraula va ser “estigma”, el rebuig cap a un col·lectiu que ve precedit per la ignorància de la gent sobre la malaltia; i l’altra paraula clau va ser autoestigma, que és quan el pacient creu que la malaltia mental el limita i el fa inapte en la vida. L’objectiu principal de la xerrada, a més de fer-nos conèixer una mica més les malalties, era fer entendre als joves què és la malaltia, i sensibilitzar-los-hi per poder entendre sense prejudicis què és i com afecta les persones que la pateixen, tant a nivell del que comporta per a la seva salut, com de la  manera com socialment els afecta.

Seguint amb la presentació, es van mostrar uns dibuixos que havien fet els mateixos pacients del centre de dia  sobre les seves emocions, sentiments i sobre què significa per ells la malaltia que pateixen. I sobretot, el més dur:  com creien que els veia la gent des de fora. Per exemple, un dels dibuixos més impactants va ser el d’un jove, qui reflectia el que li passava amb un túnel, que simbolitzava el fet que un vegada el creuaves deixaves enrere un món colorit i feliç i t’endinsaves en un lloc fosc.  Això reflecetix perfectament com de malament ho podia estar passant el noi. Després de veure uns quants dibuixos més, vam començar la part més interactiva del taller.

Els quatre conferenciants, Manuel, María José, Antonio i Juan, que eren els protagonistes de la xerrada, van començar a explicar la seva història, és a dir, començaven explicant la seva vida fins al moment de patir la malaltia, ens relataven els motius  pels quals ells atribuïen aquesta predisposició que els havia portat a tenir el seu primer brot esquizofrènic o, en el cas de depressió major, quins eren els motius que creien que n’havien estat els condicionants. Seguien amb les seves experiències, des dels moments en què la malaltia estava més latent, i acabaven explicant la fase d’estabilització de la malaltia, i com era la seva vida actualment, ja que, tot i no poder treballar, tots ells es dediquen a altres coses com participar en el projecte Imagina, una proposta creativa nascuda a l’àmbit de la rehabilitació psicosocial. El seu objectiu és donar oportunitats d’ aprenentatge, creixement personal, contacte social, convivència i participació ciutadana, tant a les persones que pateixen trastorns mentals com a les que no; i, sempre, en posició d’ igualtat. Imagina disposa de diversos espais de col·laboració i treball en equip per crear espectacles com titelles o teatre, entre d’altres, per poder integrar d’una manera més lúdica les persones que pateixen alguna malaltia mental, per tal que, alhora, aquestes persones gaudeixin del projecte i puguin despertar noves motivacions.

Una vegada que van explicar què feien i en què consistia el projecte Imagina, va començar la fase del taller on els alumnes i professors podien preguntar lliurement dubtes, curiositats o aspectes concrets de les vides dels conferenciants. Ells, per la seva part, anaven responent-ho tot amb molta comoditat, cosa que va fer que es creés un ambient  de complicitat i empatia sobre tot el que anaven explicant. Això ens va permetre deixar enrere els prejudicis i obrr la nostra ment sobre el concepte que es té de la malaltia i dels qui la pateixen.

La visita dels conferenciants ens va aconseguir sensibilitzar i va permetre que ens deslliuréssim dels prejudicis que s’han anat creant al llarg del temps sobre les malalties mentals ja que sembla que, pel fet de patir-ne, s’hagi de crear una barrera entre la persona que la sofreix enfront la persona que no la pateix. Gràcies a aquesta xerrada, els alumnes hem après a veure d’una manera molt diferent les malalties mentals ja que, amb l’oportunitat de veure i escoltar, a més d’interactuar amb persones que en pateixen o les han patit, tot resulta ser més verídic e impactant. Com tots sabem, patir una malaltia mental és cosa de l’atzar; ens pot tocar a qualsevol de nosaltres en qualsevol moment; per tant, no hem de rebutjar aquelles persones que la pateixen, sinó empatitzar amb elles, dónar-los suport  i saber que la inconsciència juga un paper molt important en la malaltia. Afirmem que els alumnes van sortir de la xerrada molt commoguts  per totes les paraules i explicacions que ens van aportar els conferenciats. Per tant, creiem que la ignorància és la culpable de molts dels prejudicis que han aparegut amb el temps.