Parlem del segon sexe

Xerrada a l’Espai Jove de Castellbisbal el passat 9 de març

Xerrada a l’Espai Jove de Castellbisbal el passat 9 de març

El 8 de març, com ja sabem, és el Dia Internacional de les Dones dona i, com a commemoració, durant la setmana passada es van celebrar diferents actes per reivindicar el paper de la dona en la societat.

Per començar, m’agradaria recordar per què es celebra el dia 8 de març el Dia Internacional de les Dones. Per a entendre-ho, cal que fem un petit viatge en el temps, concretament al 8 de març de 1857 a Nova York, on un grup d’obreres tèxtils va sortir als carrers de la ciutat per reivindicar les males condicions en les quals treballaven. A partir d’aquestes protestes, l’any 1910, durant la Segona Conferencia Internacional de Treballadores, celebrada a Copenhaguen, es va instituir el 8 de març com el Dia Internacional de la Dona Treballadora, que amb el pas del temps ha quedat amb la celebració del Dia Internacional de les Dones.

Doncs bé, un dels actes que es van organitzar durant la setmana passada va ser un cafè tertúlia sobre la dona 10. Aquest acte va consistir en una xerrada dinamitzada per dues companyes de l’Esplai Gatzara, en la qual, mentre preníem un cafè, podíem intercanviar diferents opinions sobre el tema.

Més que explicar de què es va parlar durant la xerrada, us parlaré del que vaig percebre, del que vaig concloure després de sortir d’aquesta trobada.

Primerament necessito que feu un breu exercici de pensar. No us espanteu, només us demano que penseu com és per vosaltres una dona 10, com les dinamitzadores ens van demanar a nosaltres. Ja has acabat? Perfecte doncs!

Des del meu punt de vista no existeix pas una dona 10 o, si més no, totes les dones ho som a la nostra manera. Per mi, la dona que s’assembla més a aquest ideal de perfecció és aquella que té molt clar el que vol i el que creu i que tira endavant, sense deixar que res ni ningú l’aturi.

El problema, però, apareix quan la societat no deixa tirar endavant, quan oprimeix, i trobo que el més trist de tot és que en molts casos, som les dones que ho permetem.

Ja des del moment en què els homes s’organitzaven per anar a fer grans caceres, s’ha condicionat i establert un prototip de dona ideal, en aquell moment completament diferent de l’actual, ja que la dona ideal era aquella que semblava ser fèrtil i, per tant, havia de tenir moltes corbes i pits grans, mentre que ara les dones, segons el prototip ideal, no tenen ni una sola corba.

Deixant enrere la història, la qual no puc lluitar per canviar, m’agradaria centrar-me en el present, l’actualitat en què visc i que m’agradaria canviar, ja que estic farta de sentir que les dones que defensem l’equitat entre els dos sexes som unes “feminazis”,  que ja hi ha igualtat entre els dos gèneres i que si el feminisme defensa una igualtat, no hauria de tenir el nom d’un sol gènere.

Us demanaré un altre favor, que realitzeu un exercici molt fàcil: penseu en alguna situació en la qual t’has sentit utilitzada, inferior, menyspreada, pressionada… pel simple fet de ser dona. Tranquil·les, si no us n’acut cap, intentaré guiar-vos una mica! Us presentaré exemples per a cada etapa que vivim les dones al llarg de la nostra vida.

Des del moment en què comencem a tenir consciència, la societat ens reprimeix i ens condiciona pel simple fet de ser dones, ja que si ets una nena, has de llegir contes de princeses ben maques que són rescatades per un príncep guapíssim, no vagi ser que les princeses lluitin per elles mateixes, sense dependre de ningú per forjar-se un futur lluny dels perills; això seria una bestiesa!

Quan comencem a créixer, ens trobem en una època en la qual ens agrada molt sortir amb els amics de nit i, fins aquí, tot bé, no? Què et sembla si et dic que des del moment en què t’arregles fins que tornes a casa, has estat sota la repressió de la societat només per ser dona? Creus que sóc una exagerada? Doncs, no. Primerament t’has posat aquells tacons per poder entrar a la discoteca que està de moda i a la qual tens moltes ganes d’anar. Sincerament et poses tacons per gust? ¿Perquè és la sabata més adient per aguantar quatre hores a peu dret ballant? Ho dubto. D’altra banda, segur que has entrat gratis o, si més no, no has pagat per poder prendre’t un cubata. Però deixa’m obrir-te els ulls i dir-te que si tu no pagues per un producte, tu ets el producte!

Quan passen uns anys i entres en el món laboral, sembla que la dona, si vol, pot ser per exemple empresària, una feina destinada tradicionalment als homes però, és clar, una dona que en pocs anys ha de construir una família, no és just que cobri el mateix que un home, que és el que pot dedicar més hores a la feina!

Podria continuar amb més exemples, però crec que t’he començat a obrir els ulls i segur que et comencen a venir diferents situacions al cap, que fins ara no t’havies ni plantejat.

Així que et convido a protestar, a cridar, a queixar-te, per deixar de ser un objecte més de la nostra societat, ja que com deia Angela Davis: El feminisme és la idea radical que les dones som persones.

Anna Marzo, 2n de batx. A

Anna Marzo, 2n de batx. A

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s