Bon dia.

Aniré al gra, Pep.

Tinc un problema amb les noies: no les entenc.
A unes els veig el cul tot l’any i a les altres no arribo a veure’ls ni el genolls. És evident, la seva actitud va pel mateix camí. Unes són unes escalfaciruelas i les altres sembla que acabin de sortir d’un convent i també és evident que mai no acabaríem la llista de diferències.
Estic preocupat perquè en el meu entorn he d’anar amb peus de plom amb les noies.
Com he d’actuar?

A veure, xaval, això es una cosa que acostuma a passar. Hi ha algunes noies que volen party-party a totes hores per veure si cacen el seu príncep que acostuma a ser verd. D’altres es curen en salut. El que ens expliques no només passa al teu entorn: hi ha algunes noies que, com es veu pel carrer, es compren roba al Bershka Kids i d’altres, en canvi, escullen la roba de la botiga on van a comprar les jubilades. Així que deixa-les! Arribarà el dia que aquestes s’esmorraran contra un senyal d’estop i per fi descobriran qui són en realitat. Però espavila’t, que això no només passa amb les nenes: També tenim al matalot de torn que se arromanga les mànigues fins al coll per poder ensenyar el poc múscul que té. I després hi ha aquells altres que es passen tot el dia dins la seva cova, en la qual la seva família i amics no han entrat mai per por que la pizza de sota el llit i els calçotets usats sobre el coixí cobrin vida i se’ls mengin.
Ara la moral de la història: no has d’actuar amb por de ningú, de fet no has d’actuar: Fes amistats i sigues tu mateix. Per acabar-ho d’adobar, compares les persones i ens sembla fatal; l’etiqueta que poses a algú només és l’u per cent de la seva personalitat…