Sam Bowie es va presentar al draft del 1984, el famós draft de Hakeem Olajuwon, Michael Jordan, Charles Barkley i John Stockton. Al primer lloc va anar Olajuwon, i els Portland Trail Blazers van preferir a un jugador alt com Bowie, abans que Michael Jordan, el que després seria el millor jugador de la història.
Bowie tenia una mitjana 28 punts i 18 rebots per partit a la universitat. No eren unes males estadístiques però, amb un trencament de tíbia per estrès un parell de mesos abans del draft, ja es preveia el que li passaria a la NBA. Va realitzar una mitjana de 10 punts en els poquíssims partits que va jugar. A les primeres jornades es va lesionar de gravetat. Va acabar el seu any de rookie amb un llarguíssim historial de lesions, des de trencaments de tíbia fins a tot tipus de lesions musculars. En canvi, els altres grans jugadors d’aquell draft estaven demostrant tot el seu potencial i van convertir-se en autèntiques superestrelles.
Era un jugador molt complet ja que podia fins i tot acabar contraatacs, però no va aguantar la pressió de ser el jugador escollit abans que Michael Jordan.
Al cap d’uns anys, va explicar en una entrevista que «sempre que m’enfrontava a Jordan, tenia ganes d’agafar-lo per la samarreta i dir-li que si jo no era una superestrella com ell era perquè havia passat per moltíssims inconvenients que ell no havia tingut».
Sam Bowie és un dels majors fracassos en la història del draft de la NBA, però a mi em fa pensar en què hauria passat si Portland hagués escollit Michael Jordan en la segona posició. Això hauria pogut canviar per complet la història del bàsquet.