Quan vaig entrar a l’institut per primera vegada l’any 2008, no sabia ben bé què m’esperava, tot i tenir una germana que m’havia explicat més o menys com anava la cosa. Durant tots els anys que he estat en aquest institut, he passat per moltes aules, pisos i passadissos, he tingut molts companys diferents i també una gran varietat de professors.

Al principi no valorava gaire els professors, gairebé no els tenia en compte; eren persones encarregades d’explicar-me el que sabien sobre la seva assignatura i fer-me exàmens. Però, a mesura que han anat passant els anys, he pogut distingir quins han sigut per a mi els professors més importants; quins, sota el meu punt de vista, sabien veure el que jo necessitava, els que m’entenien… I en aquest institut n’he tingut dos que han estat clau en la meva educació a l’Institut Castellbisbal.

Un és el senyor Josep Castillo, tutor meu durant els primers anys d’ESO i professor d’anglès en cursos més avançats. Ell em va ajudar perquè m’interessés pels estudis, m’animava i sabia veure el meu potencial (o això crec), i va contribuir que aprengués a divertir-me estudiant.

En segon lloc, i per a mi de manera més important, trobem la senyora Carme Monterde, que em va començar a fer classe a tercer d’ESO i que ha estat professora meva fins a l’actualitat. Ella, amb la seva actitud simpàtica i amable, ha estat com una mare per a mi entre les parets de l’institut. M’ha fet de professora d’història i geografia i, en els dos casos, m’he sentit interessat per les seves assignatures; però no és només que aconseguís enganxar-me a elles, sinó la forma amb la qual ho ha fet. Des del primer dia que la vaig tenir com a responsable d’educar-me, vaig entendre-m’hi i ella ha sabut veure qui sóc jo, els meus gustos i les meves preferències, i ha fet que cada hora que he passat amb ella fos de les millors de la setmana perquè em divertia molt aprenent. Guardaré records que mai no oblidaré i espero que ella també es recordi de mi.

Esteve Roig, 2n de batxillerat, curs 2013-2014