
A vegades un es pot trobar sol i decidir comprar-se un animal de companyia; el que jo no pensava era que un cavall seria la millor opció, però a l’entrar a la tenda de mascotes i veure aquell meravellós animal, vaig sentir una atracció cap ell increïble. I vaig fer bé de suplicar i suplicar als meus pares que em compressin aquell cavall. Al cavall li vaig posar Rock perquè em va demostrar que era fort com una roca i, a més de ser fort, també corre moltíssim. Fa cinc anys que està amb mi.
És blanc com la neu, té uns ulls molt petitons i rodonets, té una cua llarguíssima i llisa de color blanc, el seu pelatge és tan suau com cotó fluix.
Li agrada fer diferents coses: una d’aquestes és jugar a fet i amagar amb mi; el fet és que s’amaga molt bé. També li agrada molt cavalcar pels boscos profunds i pels immensos prats d’herba. Quan té gana para a menjar l’herba fresca del prat i a l’acabar s’estira a l’herba i es queda observant el sol del migdia. Moltes vegades sortim a passejar pel poble, per fer un volt, i quan saludo a la gent, corre cap a ells. M’ho passo molt bé amb en Rock!