El meu estiu perfecte és que vingués Neptuno a veure’m i passar una estona junts, recordant el nostre passat, abans que els xinesos ens envaïssin i que no hi hagués turisme. És llavors quan Neptuno i jo, l’estiu del 77, ens vam enamorar, allà amb els lleons del congrés, o estiuejant als USA amb l’estàtua de la Llibertat en un Starbucks. O l’estiu del 82, quan vam anar a les Bahames amb el Tete Crist de Río, prenent el sol. Aquell estiu va ser quan vam conèixer el David de Miquel Àngel, que es va fer amic inseparable del meu estimat Neptuno.
Però el nostre amor va acabar quan, l’hivern del 91, Neptuno va aprofitar que m’estaven remodelant per enrotllar-se amb la venus De Milo, la meva millor amiga fins llavors :'(. No vull ni recordar-ho però em vaig quedar de pedra.
El que sí que m’agradaria seria tornar a veure l’Iker Casilles, sempre tan sexi, com quan em va penjar la bufanda de la dècima, i poder fer-li un petó…

Sergi Marin i Christian Aguado