EXPERIÈNCIA COMENIUS. QUERALT RIVERO. 2n DE BATXILLERAT A

Com tots ja sabreu, fa uns dies varen venir a Castellbisbal un grup de gent del Comenius, un projecte d’intercanvi que es realitza al nostre institut des de l’any passat. Jo, sóc una de les alumnes que ha estat seleccionada per anar a Alemanya i, tot i que encara no hi he anat, en tinc moltes ganes ja que l’experiència passada aquí els passats dies ha estat molt gratificant.

Segurament, quan jo m’imaginava els dies que passarien aquí, me’ls imaginava completament educatius, ja que realment era un projecte amb la finalitat d’ensenyar i d’aprendre principalment anglès. A dia d’avui, per això, he de dir que segurament, d’anglès, n’he après, però he après una infinitat de coses més molt importants per a mi.

Gràcies a aquests dies, he après realment el que vol dir un intercanvi; no només significa el fet de intercanviar les respectives llengües, un intercanvi no es limita al “Com es diu patata en el teu idioma?” Per a mi, aquest intercanvi ha significat el intercanvi constant, de cultures, hàbits i, sobretot el constant intercanvi d’afectes i somriures. Ha estat una setmana en la qual la mínima cosa aportava un somriure, tots érem més alegres, la gent de fora aportava un nou ambient, tant al poble, com a l’institut.

A mi, per exemple, vaig notar que m’aportava vitalitat, que quan el despertador sonava a les set del matí, no era com la rutina habitual, que em costa aixecar-me i faig mandres al llit, sinó que em llevava amb ganes, ganes d’anar a l’escola i saber per quina cosa riuríem o per saber què faríem al llarg del dia que ens esperava.

Però, realment el que m’ha fet més persona d’aquest intercanvi i el que més valoro és que molts hem après a respectar i a agafar afecte a les persones més enllà de la nacionalitat, dels gustos, dels hàbits, de l’idioma, hem après a respectar més enllà de qualsevol estereotip, hem après a respectar a les persones.

Realment, quan el teu germà petit et diu que el llevis a les 6 del matí un dissabte perquè vol acomiadar-se de la persona que ha estat a casa teva durant una setmana, ha d’haver estat per a ell també, tot i que no formi part del projecte Comenius, una experiència bastant gratificant.

Anar a l’aeroport sense haver dormit ni un sol minut i encara tenir ganes que no se’n vagin, de tornar a marxar de festa, de tornar a passar una altra setmana com la que hem viscut.