MALINA CARAIMAN. 2n de batxillerat A 

Diuen que una de les millors formes d’aprendre una llengua és trobar-te davant d’ella sense cap tipus de defensa, sense cap tipus d’ajuda. Trobar-te davant d’una llengua de la qual tan sols n’has après la teoria i, just en aquell moment, t’adones que tot allò adquirit ho has de posar en pràctica de forma automàtica. Pot semblar una bogeria, però sense adonar-te’n acabes aprenent molt més d’allò que ja en sabies. Amb aquesta situació ens hem trobat molts de nosaltres durant la setmana en la qual un grup d’alumnes estrangers van visitar el nostre poble. Vam haver de viure amb ells durant una setmana sencera. Vam passar hores i hores al costat d’aquestes persones desconegudes per a nosaltres, compartint d’alguna forma o altra les nostres vides, aficions, gustos, problemes,vivències. Personalment no creia que arribaríem a establir uns llaços tan forts amb aquests joves, que al cap i a la fi acaben sent igual que nosaltres. Ens hem adonat que les nostres cultures potser no són tan diferents com sembla exteriorment, que les nostres aficions són més semblants del que pensàvem i que es pot establir una forta amistat en sis dies comptats. L’experiència d’haver viscut aquella setmana, personalment, la considero fantàstica i penso que tots hauríem de tenir l’oportunitat de viure-la almenys una vegada a la vida. Tenir l’oportunitat de conèixer persones d’arreu del món, d’aprendre d’elles, de créixer com a persona i, això sí, relacionar-te durant un temps comptat tan sols en llengua anglesa. En ocasions ens sentim avergonyits del nostre nivell d’anglès, però aquestes experiències et poden fer veure que potser estem més equivocats del que pensem, que en situacions d’emergència el nostre anglès progressa acceleradament!