Les desaparicions són un fet que ens deixa a tots molt vulnerables. No saber on són els teus familiars, amics, parella, fills, etc, deu ser angoixant i et deixa amb un sentiment d’impotència immens. Molts casos encara estan amb una interrogació al seu costat, per això aquí hi ha alguns molt interessants.

(Aquest cassos els he tret de la pàgina web 20 minutos, pàgina web molt recomanable i amb molts blogs molt interessants.)

JUAN PEDRO MARTINEZ

Juan Pedro Martínez era un nen de 9 anys que va desaparèixer el 25 de Juny de 1986. Era molt estimat per la seva família i un estudiant exemplar que treia molt bones notes. Com a recompensa de les seves qualificacions, els seus pares el van premiar fent un viatge a Bilbao. Hi van anar des de Múrcia en un camió cisterna que portava molts litres d’àcid sulfúric (perquè el seu pare era camioner). Per a desgràcia de tots, la familia va tenir un accident per excés de velocitat i ni el pare ni la mare, Andrés i Carmen, van sobreviure.  La policia només va trobar els seus cossos, així que van deduir que només hi viatjaven ells. Més tard, l’àvia va preguntar pel seu net i van començar la búsqueda.

El primer que van pensar era que les restes del nen s’havien dissolt en l’àcid, però ràpidament es va descartar aquesta possibilitat. Diferents testimonis afirmaven que havien vist una furgoneta aturar-se al costat del vehicle accidentat on hi viatjaven dues dones i un home. Des d’aquell moment, pensaven que aquestes persones l’havien segrestat. 

Un any més tard, el propietari d’una autoescola va sospitar d’una àvia iraniana cega que anava amb un nen molt desconcertat que preguntava per l’ambaixada estatunidenca.

Aquell mateix any, el 1987, es va descobrir que dins d’un compartiment del camió accidentat, hi havia droga amagada. Es va pensar que el pare de la família estava involucrat en alguna mafia i devia ser una revenja. Els familiars negaven que que tingués contacte amb mafiosos.

DAVID GUERRERO GUEVARA “el niño pintor de Málaga”

Era un noi malagueny, de 14 anys, molt bo a les arts i amb un futur prometedor en aquest àmbit. Però el 6 d’abril de 1987 el nen va dir que anava a una galeria d’art i mai va tornar. La família va descartar que fos una desaparició voluntària (també dient que el noi no portava diners, només la targeta de l’autobús) i la policia va descartar un segrest. Es va interrogar als conductors d’autobús i tots van afirmar que el nen mai havia pujat a cap bus. El més descorcentant és que la parada estava a uns pocs metres de la casa, per tant, la desaparició va haver de ser just en aquests 250 metres. 

Un dels últims dibuixos que va fer el David va ser el retrat d’un home desconegut i, tres anys després, una cambrera va avisar que hi havia un home suís, d’uns 70 anys, que portava una nota on hi havia escrit el nom del nen. La policia va començar a investigar-ho i per mitjans de fotografies, van descobrir que aquest home va estar a Màlaga durant la desaparició del David. A més a més, els trets físics eren molt semblants als del retrat dibuixat pel David. La policia es va desplaçar a Suïssa per interrogar-lo però, a l’arribar, van descobrir que l’home havia mort set mesos abans. 

Al 2016, el nen va ser declarat mort i era l’hereu del seu pare, que va morir, i es va generar un problema amb l’herència. A l’abril de 2019, la família va rebre una carta, a nom de Gervasio, on hi deia el carrer on havia succeït tot i que el nen sabia qui era l’home que havia programat el seu segrest. Sembla ser ser que tot estava planejat i el nen en tenia constància… 

GLORIA MARTINEZ RUIZ

Gloria Martínez va desaparèixer la matinada del 29 al 30 d’octubre a l’edat de 17 anys. Tenia problemes d’autocontrol i d’ansietat, per això, per recomanació dels metges, va ser ingressada al 1992 a la clínica Torres de San Luis. Després que marxessin els seus pares, es va començar a posar molt nerviosa i la van lligar i sedar, suposadament per no autolesionar-se. La Glòria va demanar si podia anar al lavabo, però no va tornar. Uns testimonis afirmaven que l’havien vist saltar per la finestreta que hi havia al lavabo i per la tanca d’uns 2 metres, (malgrat estar sedada ni dur les seves ulleres… )

Tot i que la desaparició va ser a la 01:30 a.m., la búsqueda va començar al matí i amb la presència dels pares. Aquests van posar una recompensa de 1.000.000 de pessetes. Durants els primers dies, només es va tenir constància que havia anat a la nit a una benzinera, segons el testimoni d’un empleat.

Al 2009, una dona, anomenada Amparo, va asegurar haver vist i pres un cafè amb la Gloria. Suposadament, li va comentar que era mare. No obstant, en l’actualitat, la seva desaparició segueix sent un misteri.

JOSUÉ MONGE

El 10 d’Abril, 2006 a la localitat sevillana Dos Hermanas, en Josué Monge, menor de 13 anys, va desaparèixer sense donar pistes.

Aquell dia, va arribar a casa amb males notes però, tot i així el van deixar anar a dormir a casa d’un amic seu, que vivia només a 300 metres. Mai hi mai va arribar!

La investigació va concloure que el propi pare va matar el seu fill i seguidament es devia suïcidar. Segons la seva dona, creia que tenia una infidelitat i es volien divorciar. El més estrany és que el dia de la desaparició del Josué, el seu marit va arribar amb una roba diferent  amb la que va sortir.  

Després d’una quinzena, el pare va marxar a buscar-lo però ell també va desaparèixer per sempre. Arreu de tot això, es va començar una ordre de busca i captura en contra d’ell per suposat per homicidi i/o segrest.

Imatge de capçalera: https://ep01.epimg.net/politica/imagenes/2018/05/18/actualidad/1526657391_264405_1526659206_sumario_normal.jpg

Carlota Piñeiro García (3rD)