Anna Cascos ens parla de Macedònia


Quan et vas començar a interessar per la música? T’ho van inculcar els pares o va ser decisió pròpia?

Quan era petita, a casa meva sempre hi havia música. Jo m’ho passava bé escoltant-la. Em van apuntar a l’escola municipal de Castellbisbal quan tenia quatre anys. Als cinc anys, vaig començar a tocar el violí, i sempre he rebut força i ajuda de part de la meva família, que m’ha ajudat a no deixar-ho i a que cada dia m’agradés més.

– Explica quins estudis musicals tens.

Vaig fer el grau elemental de música a l’Escola de Música de Castellbisbal. Quan anava a sisè, vaig decidir presentar-me a les proves d’accés del Conservatori Municipal de Barcelona (El Bruc), i vaig entrar a primer d’ESO, començant el primer curs de grau mig. També hi he cursat segon i tercer de grau mig, i ara estic fent 4rt de conservatori, que és l’últim any de grau mig. L’any vinent, començaré els dos cursos de grau superior, cinquè i sisè, abans d’entrar a l’ESMUC, que és la carrera professional que vull estudiar.

– Detalla’ns com va ser la teva incorporació al grup Macedònia: Processos de selecció, tipus de proves, nombre d’aspirants, etc.

L’any 2016, em vaig presentar a un càsting. Constava de 3 fases:

  • Fase 1: Consistia en cantar, ballar i actuar.
  • Fase 2: Cantar dues cançons  inividualment: una de Macedònia i una d’elecció pròpia (una dels Blaumut)
  • Fase 3: Les 15 finalistes ens va, agrupar en quintets i cam interpretar una cançó de Macedònia, empastant les veus. (Me’n recordo que quan van agafar a noies per provar veus, ja ens van agafar a les que estem ara al grup, llavors va ser com el primer contacte que vam tenir).

El dia següent, vam trucar-me per notificar que m’havien agafat! Vaig tenir el primer assaig amb la Noa, la Carlota, la Gina i la Mar. Des de llavors que cantem juntes, ens hem fet molt amigues i vivim moltes experiències plegades.

– Com escolliu cadascuna de les 5 cantants quina fruita voleu ser? 

Entre totes teníem una mica la idea de quina fruita volíem ser però, al final, ens era bastant igual… La fruita és el de menys perquè t’hi acabes acostumant. Ara totes estem molt bé amb la que som: La Noa (el kiwi), la Carlota (la mandarina), la Gina (la llimona), la Mar (la maduixa) i jo (la pinya).

– Comenta els pros i contres de compaginar la vida acadèmica amb la musical.

T’has d’organitzar molt bé, i hi ha moltes vegades que no gaudeixes de la mateixa llibertat a l’hora de quedar amb els amics perquè tens els dies molt ocupats… però és qüestió d’acostumar-se i anar buscant estones per tot! Per exemple, hi ha vegades que pot ser et saltes l’insti per anar a una entrevista o a un concert. En comptes de Macedònia, el que em treu més temps són les moltes hores, presencials i de deures, del conservatori. M’agrada el que faig, i això també m’anima a intentar fer-ho bé i a compaginar-ho amb les altres dedicacions.

– Com és la rutina dels assajos sent que sou de llocs diferents? En què varia quan teniu concerts?

Assagem cada dissabte a Castellar del Vallès, perquè és on viu el director del grup. Els assajos són divertits, però també fem molta feina! Si tenim concert, assagem més, i sempre, abans dels concerts, hi anem dues hores abans per fer proves de so.

– Com recordes la teva primera actuació en públic?

Estava molt nerviosa, vam actuar a les barraques de Girona amb l’antiga generació, i hi havia moltíssima gent. Jo me’n recordo que havia de dir un discurs de benvinguda davant de tothom… Va ser pujar a l’escenari i deixar-nos anar per gaudir cada moment amb moltíssima intensitat!

– Com es porta la popularitat?

La veritat és que les components de Macedònia sempre hem tingut la humilitat com a principi, i al ser públic infantil, és tot molt familiar. Sí que hem de vigilar més a l’hora de penjar coses a les xarxes, ja que vulguis o no influenciem en les vides dels nens. A nosaltres, ens fa molta il·lusió compartir la nostra feina amb les nenes i els nens, ja que són temes punyents dels quals poden parlar-ne a casa. Però la “fama”, més que res, l’utilitzem per fer conèixer el nostre missatge i que arribi a quanta més gent millor.

– Sempre aneu les cinc membres del grup Macedònia de gira? Què t’aporta fer un directe?

Sí, sempre anem les cinc fruites juntes. Totes som diferents, però això és el que ho fa bonic, que ens complementem entre nosaltres.

El directe m’aporta felicitat, vida, complicitat, tendresa, emoció, nervis… Sempre m’ha costat descriure-ho, perquè és un BOOM de sensacions!

Aquesta imatge té un atribut alt buit; el nom de fitxer és image-5.png

– Com és el procés d’enregistrar un disc?

Primer de tot, els músics graven la part instrumental, i després nosaltres les veus. La veritat és que enregistrar un disc és un aprenentatge constant i s’aprenen moltíssimes coses sobre els micros, els volums, els cables, els cascos, etc. A banda d’aspectes tècnics, també aprens com empastar les veus i cantar totes cinc a l’uníson com si només fos veu. Després de fer un disc, que dura aproximadament una setmana sencera, ens acabem unint cada cop més com a grup.

(“Papallones” centrada em l’amor entre dues noies en un institut, etc. )

https://www.youtube.com/watch?v=g7YM9c6TrcI

– És cert que aquest grup renova les cantants cada 4 anys? Per què?

Sí. La primera generació de Macedònia, l’any 2000, ja tenia components grans i van decidir deixar-ho per a poder fer altres coses. Com que el projecte funcionava bé, es van fer càstings per a renovar les cantants. El fet que ens triïn joves és per connectar, més properes, amb el el nostre públic.

– Quan deixis Macedònia al 2021, quina continuïtat musical preveus?

Crec que Macedònia és una experiència més, perquè jo em vull centrar en el violí. Però Macedònia m’ha obert moltes portes i me’n seguirà obrint, i no les desaprofitaré mai! He conegut a moltíssima gent reconeguda del món de la música i això també em dona foça per a seguir-me formant professionalment.

– T’imagines cantant un altre tipus de cançons que no siguin per a públic infantil?

Sí! De fet, m’agrada molt i moltes vegades ho faig . M’agradaria gravar algun disc propi, cantant i tocant com a solista.

– Quin contingut sol tenir les cançons que interpreteu? En tens alguna d’especial predilecció?

Els continguts de Macedònia sempre han estat temes que preocupen i interessen als nens i nenes, amb els quals s’hi senten identificats i en poden parlar a casa. Una de les meves cançons preferides és “ El meu abric”, que parla sobre la transsexualitat, com si l’abric fos el cos d’una persona. Hi ha aquest doble sentit, que és molt maco, ja que els nens i els adults ho veuen com si fos algú diferent.

https://www.youtube.com/watch?v=Xyta7NFDK5k

Altres que també m’agraden són: “Ser una estrella”, que parla de sentir-se bé amb un mateix:

https://www.youtube.com/watch?v=4Tyhnfsu9Wo

“Sola” que va de l’assetjament (“bullying”):

https://www.youtube.com/watch?v=JD1J_6ZIX88

“Ningú us obliga”, aborda la separació dels pares:

https://www.youtube.com/watch?v=0vM-F5V5_GU

En tots els temes mantenim un to divertit i desenfadat per tal que s’ho puguin passar bé. I això que no només parlem de la felicitat sinó també de la tristesa i d’altres sentiments…

– Quins estils de música escoltes? Quins són els teus cantants preferits en general? I de la música catalana?

M’agrada molt la música dels vuitanta com QUEEN, Dire Straits, Madonna, Elton John… La música clàssica també és de la meva predilecció, ja que és el que estudio al conservatori. I em fascinen els grups catalans actuals com: OQUES GRASSES, TXARANGO, BUHOS, LILDAMI, ZOO, AUXILI, ADALA, ASPENCAT, CATARRES, ELS AMICS DE LES ARTS…

– Què significa, per a tu, ser una cantant? Ho consideres com un entreteniment o t’hi voldries dedicar professionalment?

Jo vull ser violinista! Ser cantant significa transmetre a través de la teva veu i reivindicar i compartir missatges.

– Què els diries a les noies que volen pertànyer al món musical?

Que no tinguin por i que s’hi esforcin moltíssim, perquè les noies en la música a vegades no han tingut les mateixes oportunitats, i quantes més n’hi hagi, més soroll podrem fer i serem més visibles! Falten dones en la música i no hem de deixar mai de passar oportunitats!

– Explica’ns en què consistia l’exposició “D’ONES: (R)evolució de les dones en la música”? Com vas viure ser una de les 1000 veus femenines del darrer segle?

Consistia en reivindicar el treball de les dones en la música, i veure que elles hi tenen un protagonisme important. M’hi vaig sentir molt a gust i vaig poder conèixer a Dones músiques que m’han marcat la infància i moments bonics de la meva vida. Així que m’ho vaig prendre amb molta il·lusió i com a un gran aprenentatge d’aquesta expertesa!

– Creus que cal reivindicar el paper de la dona a la música? Per què? En què? Sempre cal reivindicar el paper de la dona en la música ja que és molt important que hi hagi dones a tot arreu, ja siguin cantants, metgesses, professores, etc. La música és una via reivindicativa, i hem d’aprofitar el talent que tenen moltíssimes dones per convertir la música en escolta. Necessitem dones en els escenaris JA! Crec que anem per bon camí, però igualment, mai està malament dir-ho!

(Totes les imatges publicades són cedides per Anna Cascos)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s