Tot just farà una setmana, el dijous dia 11 de febrer, vam anar a les portes obertes de la Universitat Autònoma de Barcelona. Al llarg d’aquesta jornada vam poder assistir a dues o tres xerrades informatives sobre el graus que volem cursar l’any que ve.

En el meu cas, no ho tenia gens clar; només sabia que volia fer un grau relacionat amb les ciències, ja que les assignatures que realment m’apassionen i en les quals trec millor nota estan relacionades amb la ciència. Com que tenia aquest dilema em vaig apuntar a tres conferències: Química, Física i Biologia.

Després d’haver vist l’ampli ventall de graus que s’ofereixen em vaig haver de centrar i dir-me: Has de decidir-ne una, o com a mínim l’àmbit. I així ho vaig fer: em vaig decidir per fer el doble grau de Física i Química. Buf, molt complicat! És el que tothom em diu, però és un grau que té molta matèria que m’encanta, m’il·lusiona i, per tant, crec  que estaré a gust estudiant-lo i, en un futur, treballant en aquest àmbit.

Ara bé, tot això és molt maco: Vaig a les portes obertes de la UAB i trobo la meva vocació. Fantàstic, no? Doncs no: Justament la meva carrera perfecta té una nota de tall (el curs 2015/16) de 12,29 sobre 14, equivalent a un 8,8 sobre 10. Fa uns anys pensava: tampoc és tant, tenint en compte que a les assignatures de ciències trec nous i deus, i, doncs, no em serà un problema. Error. Aquesta nota de tall, tal com va decidir un ministre en algun moment encantador i llunyà, no depèn de les assignatures que cursaràs a l’any següent a la universitat, sinó que depèn gairebé a parts iguals les matèries que faré l’any que ve i les meves estimadíssimes assignatures de llengües, història i filosofia. Com pot ser? ¿Per què una persona com jo, que té claríssim que l’any que ve no farà ni llengua, ni història ni filosofia, haurà de matar-se estudiant aquestes assignatures no només durant en el batxillerat sinó també en la selectivitat? Amb tot això, vull que quedi ben clar que no desprestigio les llengües ni molt menys, crec que qualsevol persona que vulgui accedir a la universitat ha de tenir un alt coneixement de la llengua així com una cultura bàsica. Però, ¿realment hem de fer tot això en el batxillerat? Que no hi ha hagut temps durant l’ESO? Perdó, me n’oblidava: el sistema educatiu espanyol està pensat perquè tothom es pugui treure l’ESO i els alumnes que decideixin fer batxillerat ja s’apanyaran com puguin per tal d’assolir en dos anys el que haurien pogut fer en quatre o més anys.

I ara què? Pretenc amb aquest text canviar tot el sistema educatiu d’un país? No, Déu me’n guard! Ja hem tingut prou canvis en aquests últims anys perquè ara en vingui un altre! Millor deixar d’escriure aquest text i començar a estudiar les meves més apreciades llengües, que la setmana que ve ja tenim els segons trimestrals a sobre.