En general, tot el que ens envolta fa que ens veiem influïts per l’entorn, compartim gran part de la identitat i els coneixements amb tothom qui ens rodeja; però només en general: Si ens parem a analitzar detingudament una personalitat, veiem que compta amb un seguit d’elements que la fan única i que, si els obviéssim, farien que tots fóssim iguals. D’aquesta manera la generalització de conceptes ens fa evitar detalls que ens identifiquen, i és per això que en moltes ocasions la generalització no és adequada.

Per exemple, no es pot dir que abocarem la nació al desastre per deixar escollir sobre el futur del país a gent major de 16 anys; només perquè es diu que, en general, el col·lectiu del jovent entre 16 i 18 anys no tenen prou cultura ni consciència sobre la situació que s’està donant per votar. No podem dir això ja que hi haurà algú que sí que pren consciència de la situació vigent i de la responsabilitat que suposa exercir el dret a vot, i suposaria un insult posar-lo a l’alçada d’altres incompetents infestats per l’opinió pública i generalitzada.

És un greu error aplicar un qualificatiu generalitzat a tot un col·lectiu, ja que per homogeni que pugui arribar a semblar, si té alguna cosa en particular l’ésser humà és la capacitat de desenvolupar una opinió única i pròpia que l’identifiqui com a persona racional. Passar per alt aquest fet, generalitzant una suma d’individus sota un únic adjectiu, significa suprimir la individualitat i la identitat de cadascun d’ells, creant un patró a seguir que elimina de forma encoberta les opinions més febles i insegures.

Les opinions ens fan forts i la capacitat de divulgar-les ens permet expandir aquesta força. I és per això que cal protegir-les i defensar-les. No ens podem permetre que opinin per nosaltres, conformant-nos amb els adjectius que defineixen a la majoria, quan no tenim per què pensar tots iguals i actuar com un ramat.

Per altra banda, la generalització és una emissió d’informació incompleta: no es pot incloure tot en un gran terme general, ja que d’aquesta manera estàs evadint informació que pot ser clau. De totes formes i paradoxalment, aquesta pot ser la gran “utilitat” que pot suposar l’ús d’informació generalitzada. El fet de no entrar en detalls ens permet tractar un tema sense conèixer-lo del tot, és a dir, des de la ignorància.

És impossible formular una norma infalible que permeti generalitzar i emetre detalls alhora, i els detalls són els matisos: Els que ens aporten un context que pugui donar sentit a la informació principal. Sense ells, la informació transmesa és un altra, i aleshores ja estem parlant de transformació de la informació; de mentida.

I és per això que crec que no es poden tractar segons quins temes de forma generalitzada, perquè per parlar s’ha de pensar, i buscar termes tan amples que et facin obviar detalls i no pensar en ells no és la manera correcta d’expressar-se. I això sempre acaba originant una pregunta que no puc respondre, i que de fet m’acaben fent en un moment o altre, i és la que em demana que generalitzi.

“La pregunta que no puc respondre, i que em fan en un moment o altre, és la que em demana que generalitzi.” Josep Maria Espinàs

Enric Loren Parrondo, 2n de batxillerat B