Us passem a continuació uns textos, realment interessants, que han fet les alumnes de 2n d’ESO Júlia Rafanell, Carla Mateo i Paula Gutiérrez sobre el Nadal. Esperem que us agradin. Així doncs, bon Nadal… o no.

Avui dia, sembla que haguem perdut l’essència del que significa el Nadal.

 Anem com a bojos fent compres amb tot el que això representa: caravanes per entrar a les grans ciutats, baralles per aparcaments, cues a les botigues. I tot això fa que arribem a perdre la paciència.

El Nadal ha de ser temps de pau.

Ens estressem al pensar en totes les cases de familiars que hem d’anar a visitar en un temps rècord; amb això em refereixo, sobretot, al dia de reis. És un dia en el qual no ens podem deixar el rellotge a casa perquè no deixem de mirar-lo per no arribar tard a la casa següent.

 El Nadal ha de ser temps per compartir.

 La nit de Nadal o el 25, solem reunir-nos amb familiars amb els quals únicament coincidim un cop l’any i amb qui gairebé no sabem de què parlar, i això si ens avenim, perquè hi ha gent que té familiars que no pot ni veure i han d’estar asseguts a la mateixa taula.

 El Nadal és temps de sinceritat i germanor.

 En definitiva, hem d’intentar prendre’ns les coses amb calma i gaudir d’aquests petits moments en família, oblidar els problemes diaris, preparar unes quantes nadales per cantar-les plegats i alegrar-nos de tenir salut i persones que ens estimen.

 BON NADAL!

Júlia Rafanell, 2n d’ESO A

 

La meva opinió sobre el Nadal és que es tracta d’un moment màgic on s’ajunten les famílies. D’altra banda penso que són unes festes per al consumisme ja que no ens val qualsevol cosa, com estar amb la nostra família; a vegades ens fixem nomes en els regals. No dic que estigui malament regalar però jo crec que donem massa importància a les coses materials.

 Fa temps, només es donaven regals el dia de reis i els nens eren molt més feliços encara que només tinguessin una nina per jugar; la felicitat que produïa als nens aquesta nina en la societat actual seria l’equivalent a tots els regals que rebem durant totes les festes o fins i tot més.

Existeix la tradició de sopar amb la família, i es celebra amb alegria, però a vegades, quan hi ha un plat menys a taula, no estem igual que quant hi estava. També és un moment alegre quan hi ha nens petits ja que tenen la il·lusió del caga tió, el pare Nöel i els reis, i et transmeten la seva alegria i il·lusió.

En resum, el Nadal em provoca sentiments oposats, alegria i tristesa a la vegada.

Paula Gutiérrez, 2n d’ESO B

 

El Nadal sempre se’ns ha presentat com una època on tothom ha de ser millor persona.

D’una banda, aquesta idealització em sembla molt bona. Són festes on se suposa que s’ha de ser molt feliç. Per això ho relacionem amb el Nadal: estar amb la família, dinar junts (sense la televisió), parlar junts, sentir junts… I el millor de tot és veure els menuts (i no tan menuts) de la casa obrint els regals amb un nerviosisme i una il·lusió dramàtica.

Però d’altra banda moltes persones no poden gaudir de tota aquesta actitud positiva, ja sigui per causes econòmiques o per la pèrdua d’un ésser estimat. Aquestes situacions, sobretot la segona, no deixen acabar de gaudir d’aquests moments. Es prova de fer bona cara i somriure per aquells que encara són petits i no tenen consciència de tota la tristesa que suposa no tenir al costat a qui s’estima de veritat, i més encara en aquestes èpoques. Però s’ha d’aprendre a conviure amb aquest pes i prendre de nou l’optimisme del Nadal, per més que costi.  

En definitiva, crec que s’ha de tenir una bona actitud cap a les coses i no només al Nadal. Sempre s’ha de mirar de millorar els nostres defectes per, així, poder enriquir-nos en tots els àmbits com a persones.

Carla Mateo, 2n d’ESO B