COM ES VA FORMAR EL GRUP?

Una tarda, vaig trucar al Toni, el meu cosí, i em va dir que estava tocant al local. Quan vaig arribar, em vaig trobar l’Alberto tocant la bateria, i el Toni tocant la guitarra. Tota l’estona tocaven el mateix, una cançó de ”El Canto del Loco” que es diu ”Insoportable”. Vaig començar a cantar sense micròfon, ens va agradar, i vam decidir que al dia següent buscaríem un micro, i un amplificador petit. I així, a poc a poc, vam començar a tocar fins que, un dia, uns col·legues que tenim ens van proposar de tocar per cap d’any al seu local. Vam fer el concert i un amic que estava entre el públic, l’Ivan, va demanar de ser el baixista de la banda, i ja ens vam unir els quatre per trobar un so millor.

QUINS ESTILS TOQUEU?

Nosaltres sempre ens hem declarat un grup pop-rock, però va haver-hi un temps que ben bé no sabíem ni on estàvem! (riu). Vam gravar el ”Abriendo camino” i totes les cançons eren pop-rock, però sí que és cert que vam arribar a un punt que ens cansava aquest estil, fins que l’ajuntament ens va oferir fer un acústic  a l’auditori del poble, i ens vam sentir molt còmodes. A partir d’aquell concert, vam estar com sis mesos parats, i va ser realment quan ens vam ajuntar un dia per decidir una mica el que volíem fer realment. Ara, personalment, penso que el grup és més pop, que no pas pop-rock.

D’ON SURT EL NOM ”ALDATO”?

El nom d’ Aldato surt d’una tarda, que estàvem prenent unes cerveses amb un amic totalment aliè al grup, i parlàvem sobre el nom de la banda, ja que a aquelles alçades, encara no en tenia. Ja sabíem que havíem de tocar per cap d’any, i necessitàvem el nom. Com que érem tres, l’amic em va proposar d’anomenar al grup ”aldato”, pel fet de que AL, era d’Alberto, DA era de David, i TO, era de Toni. Ens va agradar, i es va quedar així.

QUANTS ANYS PORTEU TOCANT?

Doncs aquest és el vuitè any que portem tocant!

QUI COMPON LES CANÇONS?

Qui habitualment compon les cançons és el Toni, el guitarrista, però entre tots li donem el nostre estil. Cada cop que venim al local i portem una cançó nova, cadascú de la banda li dóna el seu rotllo, jo li poso el meu estil a la veu, el Toni li dóna el seu estil més pop a la guitarra… entre tots una mica la fem nostra.

EN QUINS TEMES UN BASEU A L’HORA DE COMPONDRE?

(S’ho pensa.) Trobo que són situacions de la vida. Depèn del moment. Hi ha dies que estàs trist, i escrius una cançó trista, i hi ha altres dies que estàs alegre i et surt una cançó alegre. També hi ha dies que per molt que ho intentis no surt cap cançó, el millor que pots fer és deixar-ho, això va com va.

EN QUINS GRUPS US BASEU?

Cadascú té els seus estils, és el que parlàvem abans, però sí que és veritat que al principi la base era ”EL Canto del Loco”. De fet, al principi tocàvem versions, la majoria eren d’ECDL, fins que vam decidir tirar més per la nostra banda.

US HEU PLANTEJAT VIURE DE LA MÚSICA?

És molt difícil, i abans de triomfar en la música, et trobes moltes persones que no miren pel teu futur, miren més els teus diners, tot per fer-te il·lusions… Agradar-me, clar que m’agradaria, però s’ha de tocar de peus a terra.

D’ON VE EL NOM DEL VOSTRE DISC, ”FEBRERO”?

Realment, va ser una decisió que vam estar pensant com a mínim dos mesos! (riu). No sabíem realment com anomenar el disc, i aprofitant que el single era ”Febrero”, i aprofitant també que vam estar tot el Nadal gravant a l’estudi i ens el van donar al febrer, vam decidir que el nom seria aquest, ”Febrero”.

COM VAU ESCOLLIR LES CANÇONS DEL DISC?

– Això sí que va ser difícil! Teníem una selecció de 8 cançons. Llavors nosaltres el que vam fer va ser gravar una petita maqueta que s’escoltava fatal (riu). I va ser dues setmanes abans d’anar a l’estudi, que vam parar a pensar. El que fem sempre al grup són votacions, ja que som cinc i mai pot haver-hi empat. Llavors els cinc vam escollir 4 cançons de les 8. Recordo que dues les vam votar tots, i n’hi havia tres en empat, que vam decidir-les també amb votacions.

ALGUNA ANÈCDOTA DELS CONCERTS?

(S’ho pensa.) És que n’hem fet tants! (riu). Més que anècdotes, manies. A mi, personalment, m’agrada sortir l’últim a l’escenari. També sempre, abans d’un concert, demanem camerino, perquè ens agrada molt estar sols abans de sortir a tocar.

TENIU MOLTS FANS?

– Hem arribat a 400 al facebook, aquesta setmana! També al twitter ens segueix bastant gent. Al facebook són més coneguts, al twitter és gent que ens escriu, que hi ha vegades que ens queden flipats del que la gent ens escriu.

DE TOTS ELS CONCERTS QUE HEU FET, AMB QUIN US QUEDEU?

(S’ho pensa.) Crec que de tots, el que vam fer a la sala Salamandra, al concurs del Telecogresca, que de 88 grups, nosaltres vam quedar seleccionats entre els 4 primers. Recordo que tocàvem 3 grups d’aquí, i un de Menorca. Aquell concert va ser el millor en aspecte de so i de la gent, ja que hi havia vora les 300 persones; la sala estava plena! També emocionalment, va ser molt maco el concert de presentació de ”Febrero”, a l’auditori del poble. Allà la rebuda va ser espectacular! Des de la primera nota la gent va començar a aplaudir. Tècnicament potser no va ser dels millors, però sentimentalment sí que va ser molt maco.

AMB QUÈ US QUEDEU, AMB GRAVAR A L’ESTUDI, O TOCAR EN DIRECTE?

El directe. El directe sempre és millor, és quan es veu si un grup és bo o dolent. Gravar és molt artificial , no és tan maco; t’ho passes bé, però no és el mateix. En un concert et surt un gall i t’has d’aguantar, en un estudi si et surt un gall pots repetir la part. Aquesta és la diferència.

PER ÚLTIM, DE LES VOSTRES CANÇONS, AMB QUINA FRASE US QUEDEU?

– ”A veces, la realidad es mejor que los sueños”. És una frase d’una cançó que es diu ”Neptuno”, i és la que més ens agrada.

Cesc Valverde i Sergio Pérez