Arxiu d'etiquetes: història

KKK

SECCIÓ: CULTURA I HISTÒRIA

Ku Kux Klan, KKK

kkkescut

No és spam de Vodafone, ho prometem!

Sense relació amb el crim organitzat, però sí amb altres tipus d’activitats criminals, i com a societat secreta en els seus principis, la nostra redactora informadíssima cita que avui actua a la vista de tots i les seves accions es limiten a aprofitar-se del dret a la llibertat d’expressió que garanteix la Constitució d’Estats Units per seguir propagant el seu missatge d’odi.

El Klan ha tingut tres encarnacions: l’original va ser fundat en 1866 per sis soldats confederats en un club social de Tennessee, i a l’any següent va celebrar la seva primera gran reunió, en la qual es van establir com…

l’Imperi invisible del Sud.

El seu primer líder va ser el general confederat Nathan Bedford Forrest, que va prendre el títol de Gran Mag, per sota del com estaven les subcategories de Gran Drac, Gran Tità i Gran Cíclope.

kukuxklan

Va ser l’època dels atacs contra escoles i esglésies ateses per negres, i contra els primers càrrecs públics d’aquesta raça triats en les convencions constitucionals de 1867 a 1868: el 10% d’ells va patir atemptats, i almenys set van ser assassinats. Ja llavors van adoptar la seva vestimenta de túniques amb caputxes blanques, i la nit com a camp d’acció. La seva impunitat quedava reforçada per la falta de testimonis, ningú parlava, bé per por o per complicitat tàcita

El 1905 es va publicar a Estats Units la novel·la The Klansman, de Thomas Dixon, que glorificava les activitats del KKK. La Gran Depressió va acabar amb les seves activitats, fins que van tornar a aparèixer a la dècada dels 60, sobretot als Estats del Sud, com a conseqüència de les noves lleis contra la segregació racial.

Avui, encara que lluny dels seus “temps de glòria”, el Klan segueix actiu, amb un nombre de membres que oscil·la entre 4.000 i 10.000, segons les fonts consultades, i faccions molt dividides.

Equip de redacció: Alison Rodríguez

Un tomb per Txernòbil

SECCIÓ: SALUT I CIÈNCIA

El 26 d’abril de l’any 1986, a la planta nuclear de Txernòbil, va explotar el reactor quatre. Aquesta central produïa bona part de l’energia que es consumia a Ucraïna. Mentre es desallotjava la zona, voluntaris i bombers de les ciutats veïnes, com Prípiat,  van anar a la central amb la seva protecció habitual, per apagar l’incendi. Cap d’ells era conscient que la radiació acabaria amb les seves vides i bolcats en la seva tasca van preservar tant bé com van poder la salut de la zona, que, malgrat tot, encara avui en pateix els greus efectes. El territori va ser evacuat després de 36 hores, massa tard per moltes persones que van quedar afectades i van morir immediatament o poc temps més tard.

Captura.PNG

Després d’apagar l’incendi  la població que habitava en un radi de 30 km d’on va succeir l’explosió va ser traslladada a altres llocs del mateix país, d’altres no disposaven dels recursos necessaris per poder marxar lluny i alguns, fins i tot, van decidir quedar-se per voluntat pròpia.  Per aturar la contaminació radioactiva,  van construir un sarcòfag de ciment,  amb la intenció de cobrir tota la zona que envoltava el reactor quatre. Més tard, davant l’augment de la radiació, van construir-ne tres més.

Captura2.PNG

Fins el dia d’avui encara és pot categoritzar com l’accident amb l’impacte ambiental més greu que ha succeït en tota la història,  registrat amb el grau 7 de l’escala INES (Escala que mesura la gravetat dels accidents nuclears), sent el més greu de la història.

640px-INES_ca.svg.png

Sabem que la radiació es va escampar molt més del que s’imaginaven i encara ara Bielorússia, Ucraïna i uns part de Rússia en pateixen els efectes. Ucraïna, des d’aleshores, s’ha gastat uns 60 bilions de dòlars per tornar a ubicar les famílies, construir més sarcòfags i reparar els danys de la salut dels habitants.

Actualment Prípiat és una ciutat fantasma. No hi pot viure ningú ja que els nivells de radiació continuen sent, trenta-dos anys més tard, tan elevats que deixen seqüeles permanents als humans. Molts investigadors confirmen que hi podrien habitar  espècies mutants.

Captura3.PNG

Dit això, en cas que vulgueu visitar la ciutat, només podreu estar-hi unes poques hores ja que t’exposes a greus problemes de salut. Tot i això, hi ha molta gent interessada en visitar-la i hi arriben autocars diàriament. Us passem l’enllaç d’una de les excursions que podeu fer si hi voleu anar. Algú s’hi anima?

https://www.chernobylwel.com/ES/733/viaje-a-chernobil-2-dias/

Redactors: Marc Chacón i Martí Rabella