Arxiu d'etiquetes: cultura

KKK

SECCIÓ: CULTURA I HISTÒRIA

Ku Kux Klan, KKK

kkkescut

No és spam de Vodafone, ho prometem!

Sense relació amb el crim organitzat, però sí amb altres tipus d’activitats criminals, i com a societat secreta en els seus principis, la nostra redactora informadíssima cita que avui actua a la vista de tots i les seves accions es limiten a aprofitar-se del dret a la llibertat d’expressió que garanteix la Constitució d’Estats Units per seguir propagant el seu missatge d’odi.

El Klan ha tingut tres encarnacions: l’original va ser fundat en 1866 per sis soldats confederats en un club social de Tennessee, i a l’any següent va celebrar la seva primera gran reunió, en la qual es van establir com…

l’Imperi invisible del Sud.

El seu primer líder va ser el general confederat Nathan Bedford Forrest, que va prendre el títol de Gran Mag, per sota del com estaven les subcategories de Gran Drac, Gran Tità i Gran Cíclope.

kukuxklan

Va ser l’època dels atacs contra escoles i esglésies ateses per negres, i contra els primers càrrecs públics d’aquesta raça triats en les convencions constitucionals de 1867 a 1868: el 10% d’ells va patir atemptats, i almenys set van ser assassinats. Ja llavors van adoptar la seva vestimenta de túniques amb caputxes blanques, i la nit com a camp d’acció. La seva impunitat quedava reforçada per la falta de testimonis, ningú parlava, bé per por o per complicitat tàcita

El 1905 es va publicar a Estats Units la novel·la The Klansman, de Thomas Dixon, que glorificava les activitats del KKK. La Gran Depressió va acabar amb les seves activitats, fins que van tornar a aparèixer a la dècada dels 60, sobretot als Estats del Sud, com a conseqüència de les noves lleis contra la segregació racial.

Avui, encara que lluny dels seus “temps de glòria”, el Klan segueix actiu, amb un nombre de membres que oscil·la entre 4.000 i 10.000, segons les fonts consultades, i faccions molt dividides.

Equip de redacció: Alison Rodríguez

El planeta Urà i la seva mala olor

SECCIÓ: CULTURA

Un grup d’astrònoms va descobrir un gas nociu a la part alta dels cims dels núvols del planeta gegant. Es tracta del sulfur d’hidrogen, el gas que li dóna als ous podrits la seva olor característica i el qual impregna l’atmosfera superior d’Urà.

Urà

Això es va aconseguir fent observacions espectroscòpiques sensibles amb el telescopi Gemini North, de 26.5 peus, que es troba al volcà Mauna Kea, a Hawaii.

Gràcies a l’enorme sensibilitat d’aquest instrument, els investigadors van poder detectar línies molt tènues en l’espectre de llum que indicaven que el sulfúr d’hidrogen havia absorvit algunes longituds d’ona de la llum solar, tal com van assegurar els científics.

Cal assenyalar que aquesta troballa serveix per molt més que per determinar l’olor d’Urà. Afegeix informació clau sobre els planetes i com es formen, tal com va assegurar l’autor de l’estudi, Patrick Irwin.

Urà i Neptú es van formar en una part més freda de la nebulosa solar que Júpiter i Saturn.

La Nèbula Solar es refereix al període del Sistema Solar en la que només existia un sol naixent i partícules de pols.

 

Els resultats van ser publicats a la revista Nature Astronomy i un dels encarregats de la recerca va ser Leigh Fletcher, científic planetari de la Universitat de Leicester, Anglaterra.

Segons els investigadors, si un humà descendís a través dels núvols d’Urà, es trobaria amb una olor molt desagradable semblant a la dels ous podrits. De fet algunes fonts de mineralització natural també fan aquesta olor. Us en podreu fer una lleugera idea si les voleu visitar ara que ve el bon temps.

No obstant això, les diferències entre Urà i les fonts catalanes són substancials ja que abans de sentir la fragància moriria a causa de la sufocació i l’exposició a una temperatura de -328° Celsius de l’atmosfera, feta majoritàriament d’hidrogen, heli i metà.

Equip de redacció: Alison Rodriguez