L’acte del 30è aniversari de l’Institut Castellbisbal es va celebrar la tarda del 24 d’abril a l’Auditori municipal. 

La primera actuació va ser un maridatge de les notes d’acordió amb els versos de Salvat-Papasseït.

El rapsode va fer una magistral posada en escena amb les declamacions de veu i el seu bon saber estar a l’escenari i, com no, aquella especial complicitat del vincle paternofilial amb l’acordionista. Encara ressona aquella vindicació de guardar la fusta al moll. 

L’alumnat també va acceptar ser part d’aquesta celebració i va recitar, en diferents torns, un variat repertori poètic. Els primers en trencar el gel van ser els alumnes de 1r d’ESO: el Guifré Campanyà i la Rita Comellas.

De segon d’ESO, l’Emma Duró i l’Èric Muñoz ens van llegir dues poesies de Joana Raspall i ens van il·lusionar fent-nos creure que un món millor és possible i més si l’escrivim amb un llapis, lletra per lletra.   

Les cordes de la guitarra de la Núria Mumany omplien de calidesa l’escenari amb el mític tema: “Moon River”. El minimalisme de l’emoció en estat pur, amb aquella intensitat moderada que no fa rebombori però que t’atrapa amb la seva genuïna subtilesa  i aquella melodia que encara ressona més enllà del mutisme de les notes musicals… 

El visionat de la percussió corporal dels 81 alumnes de 1r ESO ens va demostrar el poder d’estar a l’uníson i junts, posant-hi les mans i el cor, per a fer-nos voleiar com ocells. (Una bona iniciativa duta a terme aquest desembre a la Setmana de les Arts del nostre institut!)

L’Anna Puig va encapçalar la recitació dels versos de “Viatja vers” de Chiara Carminati i, com qui passa de puntetes, va cedir la veu a les seves pupil·les. Les alumnes de 3r d’ESO, l’Olivia Llata, l’Aina Playà i Naiara Branchart, van llegir alguns poemes d’aquest repertori sobre l’adolescència.

No hi podia faltar la poesia que parlés de la docència, d’allò de fer classes, compartir sabers, provocar monotonia… L’Anna Lòpez va recitar “El professor” de David Jou amb acompanyament instrumental i amb la coreografia de la Mar Benedito. Un bon maridatge!

I la Mar va fer un saltironet per deixar de dansar i agafar el micròfon, juntament amb la Noa Ciprés  i la Queralt Ginestet. Totes tres van empastar les seves veus per interpretar un tema en anglès. 

Com a bon lletraferit que és, el David Mas va escollir un poema de Narcís Comadira sobre un professor que ensenya literatura i corregeix els exàmens en privat.

Les creacions digitals tornaven a fer acte de presència i totes amb una pràctica ben reeixida de treball artístic com els dibuixos realitzats per l’alumnat de l’ESO a EVIP. Pel que fa a les tasques dels videolits, destaco, a tall d’exemple, el del Norbert Pintó agafant la falç i fent remembrança del “Cal que neixin flors a cada instant” de Lluís Llach. Felicitats als seus autors: el Pau Lòpez, el Marc Pérez, el Gael Carruitero i el Norbert Pintó.

Els alumnes de 4t d’ESO, l’Arnau Piñol i el Lluc Nicolau, van reprendre la recitació de “Viatja vers” i el Manuel Pelayo ens va fer recordar el tresor de la joventut amb les les rimes de Rubén Darío.

Arribat el torn de la postobligatòria, agafaven la brida els alumnes de 1r de batxillerat. L’Oriol Puig ens va recitar “Matinada d’examen” de Jaume Subirana i la Mireia Puig, “Comiat” de Miquel Martí i Pol.

Els alumnes de 2n de batxillerat tancaven les recitacions. L’Albert Ramírez ens feia retornar a l’essència de la gènesi personal amb els versos dels “Orígens” de Cèlia Nolla. Finalment, la Noa Panadera ens duia a una realitat més prosaica amb “Els exàmens” de David Jou. 

L’Ariadna Cobo va tocar el “Bohemian Rapsody” de Queen. A cau d’orella, la Paula Vega, de 2n d’ESO, es meravellava de com tocava de bé! I crec que els assistents vam tenir el privilegi de gaudir de moments de molt talent i això és gràcies a la qualitat de tots els participants!

Les paraules del Jordi Castellví van ser l’únic parlament perquè es pretenia que fos un acte de la comunitat escolar de l’institut: les famílies, l’alumnat, el professorat… I que les seves paraules es produïssin en el moment del tancament és un reconeixement al protagonisme de tots el que l’han precedit. Precisament, una de les virtuts de saber “capitanejar” és tenir aquest discret “savoir faire”.

No vull acabar, sense una menció especial a un exalumne de l’institut i, actualment, músic professional, en Roger Pi Sardà, que va amenitzar amb el piano les actuacions de l’auditori.

Agraïments, també, a tots els presents i absents. Que serveixi aquesta publicació per a testimoni i, també, com a tastet d’una celebració molt especial.

A continuació, us deixo unes imatges que el Quino em va cedir. Gràcies!

Vídeos i escrit: Montserrat Rovira

Fotografies: Joaquim Playà