Hem fet aquesta petita entrevista als professors del nostre institut i el qüestionari a respondre era el següent:

• Preguntes:

– (Preguntem el nom, la seva assignatura i la seva edat o franja).

– A quina edat et vas interessar  per ser professor?

– Quina carrera vas fer? Quants cursos durava?

– En quants instituts has estat?

– Quant temps portes ensenyant aquesta especialitat en aquest institut?

– Et veus tota la vida sent professor?

– Què és el que més t’agrada de la teva feina? I el que menys?

• Respostes:

• CARME VIVES: Professora de matemàtiques i té entre 50-60 anys. Va estudiar la carrera de matemàtiques als quinze anys, que és quan es va interessar per aquesta especialitat. La carrera durava 5 cursos. Ha estat a tres instituts i en aquest, porta vint-i-cinc anys. Es veu tota la vida ensenyant, no li agrada molt el comportament d’alguns alumnes, però es podria dir que ensenyar és la seva vocació, li agrada molt.

• MONTSINA ROCA: Professora de física i química, i té entre 30-60 anys. Ella des de sempre va tenir clar que volia ser professora, i es veu tota la vida continuant ensenyant. De moment, ha estat a 10 instituts i en aquest, porta catorze anys. La seva carrera era ciències químiques, durava cinc anys. Finalment, cal destacar els seus factors preferits, com els alumnes, ensenyar coses diferents cada dia o que la seva feina li manté activa, però, també hi ha coses que no li agraden tant com renyar als alumnes, fer-los entrar en raó o el soroll de classe.

• JOAN MIQUEL ALONSO: És professor de tecnologia i té quaranta-dos anys: Va estudiar enginyeria industrial als trenta anys, una mica tard pel seu gust però va ser una bona decisió. Ha estat a tres instituts però en aquest en porta sis. Es veu la resta de la seva vida sent professor, ja que li agrada molt, específicament el que més són els alumnes i ajudar a tothom que ho necessiti. I finalment, el que no li agrada tant és fer-se responsable de la feina que no és seva.

• LORENA PUJAZÓN: Professora de castellà i té trenta-dos anys. Als onze anys es va interessar per ser professora, i va estudiar filologia hispànica i un màster de professorat que durava cinc anys, més tard, va aconseguir feina, i ja ha estat a quatre instituts i porta cinc cursos aquí. Creu que podria passar tota la vida ensenyant, ja que li apassiona estar a classe amb els alumnes. I finalment el que no li agrada és la burocràcia.

• AZAHARA AGUILERA: És professora de socials, i té trenta-nou anys. Es va interessar per ser professora des de petita, concretament als 17 anys. Va estudiar història de l’art, durant quatre anys. A part d’ensenyar en aquest institut, en el qual porta set anys, ha estat a dos més, i es veu tota la vida en aquesta professió. I finalment, la seva preferència de la seva feina és fer classe als alumnes i el que no li agrada tant és corregir els exàmens.

• VANESA BOSCH:  La seva assignatura és anglès i té 44 anys. Als 17-18, es va interessar per ser professora, i va estudiar filologia anglesa, que va durar quatre anys. Ha estat a 3 o 4 instituts més, i en aquest, hi porta 9 cursos. Es veu tota la vida sent professora, ja que li agrada molt, i, sobretot aprèn. I finalment, la part de la seva que no li agrada és la burocràcia.

• MARIA LÓPEZ: És professora de castellà, de literatura universal i té 27 anys. Des de sempre, es va interessar per ser professora, va estudiar filologia hispànica, que durava 4 anys i va fer un màster. Ha estat en quatre instituts i en aquest, de moment, porta quatre anys. Ella es veu tota la vida a aquest institut. El que més li agrada és ensenyar i el tracte humà, i el que menys li agrada és corregir.

• JAUME ESTEVE: Fa l’assignatura de música i té quaranta-dos anys. Amb vint anys, es va interessar per la música i va decidir estudiar per ser professor superior de trompeta, que era una carrera durava 8 anys. Només ha estat a un institut, aquest, el qual porta 19 anys. Es veu tota la vida ensenyant, li agrada el contacte amb els alumnes i no li agrada tant la burocràcia.

• MERCÈ CARRASCOSA: La seva matèria és EVP i fa dibuix tècnic i té cinquanta-dos anys. Quan va sortir de la universitat, es va interessar en el que ara és la seva feina i estava segura que volia estudiar Belles Arts. També va estudiar disseny industrial gràfic, i tot això durava cinc anys. Ha estat en cinc instituts i ara en aquest, porta quatre anys ensenyant. Es veu tota la vida en aquest ofici. El que més li agrada de la seva professió és ensenyar i el que no li agrada tant són les faltes de respecte dels alumnes.

• DAVID AZORÍN: La seva assignatura és educació física i fa una optativa de corfbol i té trenta-dos anys. Amb vint-i-set anys, es va captivar per l’esport, i va decidir estudiar ciències de l’activitat física esportiva, que durava quatre cursos. Ha estat a 3 instituts i en aquest porta des de setembre. Es veu ensenyant fins als 60 anys, després vol vacances. Finalment, cal destacar que el que més li agrada són els alumnes adolescents, i el que menys, posar notes.

Emma Villarino Meir i  Maya Blanco Vega (2n A ESO)