Temps era temps

L’INSTI I LA SEVA HISTÒRIA (part I)

Comencem la nostra col·laboració amb la revista amb una sèrie d’articles sobre la història de l’Institut. Per a aquesta primera publicació hem comptat amb la col·laboració de “l’històric” professor, Toni Aragonés, professor del centre des del seu inici.

Tal com recorda, l’Institut es va inaugurar el 1995. Per tant, té 23 anys d’antiguitat  Del començament, el més curiós és que les classes es feien en uns barracons situats on ara hi ha la biblioteca. Després, per sort, es van substituir per l’edifici actual.

Una altra dada històrica interessant és que la cantina s’usava com a menjador perquè l’institut estava obert al matí i a la tarda, fins que la Generalitat va decidir que els centres de secundària podrien fer jornada intensiva. Per això, actualment no hi ha servei de menjador.

Per acabar aquest primer article, el Toni ens va explicar que un dels fets que l’han marcat més va ser la mort d’un professor de l’Institut i company seu de departament, el Joan Margarit. Recorda que era molt bon company i que el succés va suposar un moment molt complicat per a l’Institut. En homenatge, la biblioteca del centre porta el seu nom, biblioteca Joan Margarit. Com a última curiositat, juntament amb el Toni també  treballen a l’institut des del l’inici, el Carles López i la Pilar Manjón.

Clàudia, Ainhoa i Ana

Resultat d'imatges de institut castellbisbal

 

Hi ha un comentari

  1. Han passat uns quants anys però ho recordo com si fos ara. No teniem espai on fer l educacio fisica i anavem caminant fins l Illa esportiva. No existia ni el pavelló, ni la piscina, ni el globus…. i el camp de futbol era de terra. Però ens ho passavem molt bé !!!.
    I per anar al pati, haviem d anar a la plaça de davant l Ajuntament….

    M'agrada

Deixa un comentari